Entre una veritat no provada i una mentida amb prou feines hi sol haver distància. Però sempre hi ha algú disposat a creure en la fal·làcia en contra de les evidències. Potser és que la mentida conforta i la veritat inquieta, potser és que és més senzill creure en mentides que entendre la realitat o potser és que tot és qüestió de buscar rèdit per escalar al tauler electoral. Però ni l'ús del català ha estat mai un problema a Catalunya ni l'origen de l'actual crisi de convivència està en el presumpte adoctrinament d'educació pública catalana, com sostenen els de Rivera.

L'afany de Ciutadans per relacionar l'auge de l'independentisme amb les escoles és un exercici tan fal·laç com el de l'enganyifa del dret a decidir o el nirvana que van dibuixar Junqueras i Puigdemont sobre la independència. Però és igual. Sempre hi ha algú disposat a escoltar. No va ser Goebbels qui va dir allò que una mentida repetida mil vegades es converteix en realitat? Tan eficaç va ser la seva tasca que fins i tot avui queden dements que encara defensen les "veritats" del Tercer Reich.

És que no és un èmul d'aquella teoria del ministre alemany de la Propaganda el discurs de Ciutadans sobre l'educació a Catalunya? Si no ho és, s'hi assembla molt. Perquè ara, igual que llavors, n'hi ha prou a manipular les ments de les persones perquè acceptin l'inacceptable i secundin l'interès d'uns quants. I això va per ambdós bàndols, també pels que afirmen que Espanya no és una democràcia i que a les nostres presons hi ha presos polítics.

L'afany de Ciutadans per relacionar l'auge de l'independentisme amb les escoles és un exercici tan fal·laç com el de l'enganyifa del dret a decidir

Hi ha massa gent inquieta per saber com i per què hem arribat fins aquí que vol respostes senzilles i ràpides amb què calmar la seva ansietat. Això d'analitzar el moment actual amb la mirada posada al retrovisor que ho facin els altres. I ídem allò de preguntar-se per què s'ha triplicat en 10 anys el nombre d'independentistes.

No fa falta ser molt espavilat per adonar-se que el diputat Gabriel Rufián és una 'caricatura' d'una realitat obviada sovint per la dreta, incapaç de reconèixer els errors comesos i d'admetre que un ampli sector de la població catalana fa temps que va iniciar la desconnexió sense que gairebé ningú se n'adonés. Alguns no parlen català, no sintonitzen TV3, ningú no els va rentar el cervell, no són fills de la immersió lingüística i probablement mai no haurien votat Junqueras, però segur que en un perfecte castellà són capaços de verbalitzar que estan fins al pic de la boina de la situació i que, ara, són més independentistes que ningú.

Encara així, periodistes, polítics, professionals qualificats i persones de tota classe i condició han acceptat com a veritat absoluta que tot va començar a l'escola, amb la cessió a la Generalitat de les competències en Educació i que això s'arregla amb una bona recentralització, amb multes milionàries, amb la destitució de tot el Govern, amb l'entrada a presó de Puigdemont i amb unes noves eleccions. Tan senzill com irreal.

La formació d'Albert Rivera només vol obtenir rèdit electoral davant de la crisi política i institucional més important que ha viscut Espanya

En l'actual independentisme català s'hi ajunta el nacionalisme identitari, l'"Espanya ens roba", l'"Espanya no ens estima" i l'"Espanya va malament". I una part del PP, encara que tard, ha començat a entendre-ho. Ciutadans, no. Albert Rivera ha convertit Rajoy en un "moderat". ¡Manda huevos!, que diria aquell. Ara és el PP el que vol un pacte d'estat social i polític per l'educació en el qual participin totes les formacions polítiques constitucionalistes i la comunitat educativa i Ciutadans, que presenta una moció sobre l'adoctrinament ideològic en els centres educatius a la qual no dona suport més que UPN.

La formació d'Albert Rivera no busca l'estabilitat del sistema educatiu ni té voluntat de solucionar els problemes que denuncia, només vol obtenir rèdit electoral davant de la crisi política i institucional més important que ha viscut Espanya, sense importar-li el més mínim les conseqüències d'una crisi de convivència a Catalunya que no va provocar ni la llengua ni l'educació, sinó la irresponsabilitat d'uns governants més preocupats de si mateixos que de l'interès general. Així va començar tot a Catalunya i així va ser com el PP es va convertir en una força política residual en aquella Comunitat.

Doncs res, que Ciutadans no ha entès res perquè segueix entossudit a burxar en els odis, les pors i les inseguretats per construir la "seva" veritat i repetir-la fins a la sacietat amb intenció d'incorporar-la a l'àmbit de pensament general. Per això algú hauria de preguntar al seu líder: Quo vadis, Rivera?