I sense necessitat de recórrer a les portes giratòries, escolti. Allà el tenen. Un president del govern en exercici lligat, mitjançant contracte mercantil, a un grup empresarial, un gegant editorial amb interessos en diferents sectors estratègics, per més detalls. Déu n'hi do!

Els memes que circulen per la xarxa sobre el temps lliure del qual disposa Pedro Sánchez per escriure les seves memòries són poca cosa. Tampoc no importa massa que, quan encara no s'ha extingit l'eco de la polèmica sobre el presumpte plagi de la seva tesi doctoral, el president doni marge que s'especuli sobre si té o no un negre que li faci les feines editorials que després ell signa.

Això no va de llibres, ni d'escrivents, ni de temps lliure, ni de capacitats per escriure el que un ha viscut. Això són negocis. La polèmica transcendeix la matusseria i la broma perquè té a veure amb la confusió entre el que és públic i el que és privat, amb el tràfic d'influències i amb un debat, que transcendeix l'ètica, sobre si un president en exercici pot rebre una prestació econòmica d'una empresa privada.

Rotundament, no. Està escrit en la llei d'incompatibilitats, la mateixa que va invocar Pedro Sánchez el 2014 tot just arribar a la secretaria general del PSOE perquè cap diputat del Grup Socialista no cobrés ni un sol euro que no vingués del Parlament. Les excepcions de la norma aquí no compten. Si avui és l'editorial Planeta, demà pot ser una entitat financera. On s'ha vist un despropòsit d'aquesta mena?

El mateix grup que va aconseguir de Zapatero la supressió de la publicitat a RTVE té en nòmina ara el president del govern espanyol

La Moncloa ha dit, segons explica l'Independiente, que Sánchez no té intenció de renunciar a les remuneracions que li corresponen per la publicació i la venda del seu llibre, Manual de Resistencia, i que s'acollirà a les excepcions establertes en la llei que regula l'exercici dels alts càrrecs de l'Administració de l'Estat per percebre aquests ingressos. Amb dos... Confiem que algú obligui el portaveu autoritzat a corregir el despropòsit, que el president faci públics els diners que rebrà de l'editorial i anunciï la seva intenció de donar els beneficis a una ONG.

Altrament, l'escàndol serà majúscul. I no només per la més que probable incompatibilitat en què pugui incórrer Sánchez a l'hora de prendre decisions que afectin l'editorial amb la qual va subscriure el contracte, que és Planeta, el primer grup editorial i de comunicació espanyol, líder en una àmplia oferta al servei de la cultura, la formació, la informació i l'entreteniment audiovisual.

Amb Planeta hem topat! El mateix grup que va aconseguir de Zapatero la supressió de la publicitat a RTVE i per la influència del qual en governs populars i socialistes jugava l'omnipresent "esmena Lara" ―en al·lusió al cognom del seu fundador― en totes les normes tramitades pel Congrés, té en nòmina ara el president del govern espanyol. Per resistència, la que té aquest país en passar per alt segons quines coses i alguns mitjans de comunicació, en aplacar-les.