Que Mariano Rajoy no pot seguir un minut més a La Moncloa és una cosa que dicta la higiene democràtica, la responsabilitat política i aquest sentit comú tantes vegades invocat per l'encara president del Govern d'Espanya per a altres casos i altres circumstàncies menys greus que la crisi institucional que ell mateix ha provocat amb el seu particular maneig dels temps i la seva abúlia habitual.

Que Rajoy surti de La Moncloa com a conseqüència de la moció de censura impulsada per Pedro Sánchez encara és una incògnita, perquè el secretari general del PSOE va pensar en l'ètica, però no massa en l'aritmètica quan, sense consultar ni tan sols amb els seus, va registrar precipitadament el text al Congrés dels Diputats.

Tant va córrer per canviar el pas a Rivera i a Ciutadans, que no es va molestar a parlar amb qui necessitava per tirar endavant la censura. I així és com ha aconseguit que el focus i la pressió estiguin de nou sobre el PSOE com si el problema fos la moció de censura, i no la falta d'escrúpols d'un president el partit del qual es va lucrar d'una organització criminal i es va finançar de forma il·legal durant anys.

Més enllà d'aconseguir que el PP es llanci de cap per acusar de traïdors a la pàtria a qui fins ahir encimbellava per la seva responsabilitat i sentit d'Estat, la improvisació ha acabat per jugar una mala passada a Sánchez. La sorpresa és el que té, que sovint reflecteix indecisió, incertesa i falta de convicció en les idees i la forma d'actuar.

Sánchez no va preveure l'endemà d'una moció amb la qual mai no va pensar guanyar més que uns quants punts en les enquestes.

Si en uns dies Rivera i Iglesias es despengen amb un acord, Sánchez no passarà a la història per haver estat l'home que va aconseguir fer fora Rajoy

Si la va impulsar per perdre i obligar només Ciutadans a sortir de la seva zona de confort s'hauria d'haver assegurat que en el trànsit el PSOE obtindria alguna cosa més que el reconeixement de provocar un tsunami polític i l'aplaudiment de l'opinió pública —més que la publicada— per haver recuperat la iniciativa i posar contra les cordes Rivera.

Avui ningú no vol ja aparèixer com a responsable de sostenir aquest govern agònic, però qui més qui menys s'està movent per buscar alternatives sense necessitat d'haver d'afegir-se al xec en blanc exigit per un Sánchez que no dona garanties de convocar immediatament unes noves eleccions.

I, quan falten 48 hores perquè el Congrés decideixi si Rajoy marxa o es queda, Iglesias i Rivera han parlat més entre ells que no ho ha fet el líder del PSOE amb els de Podemos i Ciutadans, que ja han posat sobre la taula una moció impulsada per ambdós amb un candidat de consens que convoqui eleccions generals només arribar al govern. Just l'escenari que menys convé avui a PP i PSOE.

Així que si Sánchez no aconsegueix el suport dels independentistes i del nacionalisme basc per a la seva proposta, la responsabilitat que Rajoy segueixi a La Moncloa serà del PNB i de Ciutadans. Però si en uns dies Rivera i Iglesias —i estan en això— es despengen amb un acord, el PSOE no tindrà cap altra opció que sumar-s'hi, i Sánchez ni passarà a la història per haver estat l'home que va aconseguir fer fora Rajoy ni probablement podrà evitar ja, com pretenia, la seva tercera cita amb les urnes en tres anys.