Per la boca s'escalfa el forn, i l'home ―en aquest cas el candidat―, per la paraula. Parlar més del compte, parlar per parlar o parlar a la lleugera sempre té conseqüències. I el PSOE ha presumit tant de la seva disposició a debatre amb els líders de tots els partits que, al final, ha quedat atrapat en la seva pròpia trampa.

Pedro Sánchez no va voler mai un cara a cara ni participar en més d'un debat electoral. El disseny de la seva campanya consistia a fer-se el mort, no entrar en polèmiques, deixar passar la Setmana Santa i esperar a la recta final de la campanya per rematar la feina en l'únic debat electoral, que, per imposició seva, se celebraria a Atresmedia, la cadena del grup editorial que va publicar el seu llibre Manual de Resistencia. Favor amb favor es paga.

Al president ―o al seu guru de capçalera― només li interessava la presència de Vox en el format per retratar davant l'audiència la triple dreta, el "trifachito", l'Espanya de la hipèrbole, l'excés i l'Apocalipsi. No hi hauria millor recordatori de la foto de Colón que Abascal, Casado i Rivera junts en un plató de televisió durant dues hores competint per veure qui se situa més a l'extrem del tauler, qui és més patriota o qui proposa el 155 més dur per a Catalunya.

Però, llavors, va arribar la Junta Electoral i va canviar la partitura. Amb la llei a la mà, Vox no pot participar en un debat entre candidats perquè no va obtenir un 5 per cent de vots en cap elecció anterior d'àmbit nacional. Aquestes són les regles. Les coneixien a La Moncloa i són d'obligat compliment per a cadenes públiques i privades, encara que Atresmedia no se sentís al·ludida.

Amb Vox o sense Vox, Sánchez ha marcat un gol en pròpia i ha aconseguit que es deixi de parlar de tota la resta

El comitè electoral ha hagut de canviar el joc, per indicació de l'àrbitre, i acceptar el debat a quatre que ja havia ofert TVE. Entre una cadena que compleix amb la legislació i ofereix senyal gratuït a totes les altres i una altra que pretenia vulnerar la llei a consciència, per Sánchez era difícil escollir la segona i clavar un nou cop de porta a la pública.

En aquest punt hauria d'haver acabat la polèmica, però Antena 3 ha tingut un atac de banyes i ha redoblat l'aposta amb una nova oferta a quatre, que ja han acceptat tres dels aspirants. Sánchez, de moment, calla i la cadena amenaça de deixar la seva cadira buida. Faci ja el que faci, quedarà retratat. Si no hi va, diran que fuig dels debats. I si ho fa, que està sotmès als interessos d'un grup de comunicació privat. En un cas o en un altre, ja no hi haurà Vox. Però no importa, perquè si passa el que va passar en el debat a sis en què van participar dilluns PSOE, PP, UP, Cs, el PNB i ERC, es veurà que la dreta quan es tracta de sumar, suma i quan té possibilitats de fer front comú, ho fa sense més ni més.

El tàndem Álvarez de Toledo-Arrimadas va deixar fora de joc una ministra tan bregada com María Jesús Montero. Tant era que no fessin propostes, que el to que van fer servir fes de Rufián un gentleman de la paraula o que els cops de mà que li va donar Irene Montero en matèria de feminisme resultessin insuficients... A la pantalla va quedar que la dreta tradicional va omplir amb Álvarez de Toledo l'espai ―encara que fos amb una tirallonga d'exabruptes― i que la dreta liberal d'Arrimadas li va fer de claca mentre Montero semblava noquejada. I això és el que li espera a Sánchez davant Casado i Rivera, sense necessitat que estiguin acompanyats d'Abascal. Amb Vox o sense Vox, Sánchez ha marcat un gol en pròpia i ha aconseguit que es deixi de parlar de tota la resta, que tampoc no era massa cosa, però prou com per saber cap a on i acompanyat de qui vol portar Espanya la dreta. El comitè electoral del PSOE està ple de genis. No es cansen d'encertar...