A Polònia es van vestir de negre contra una llei que penalitzava l'avortament amb penes de fins a cinc anys de presó, al Regne Unit van paralitzar la producció de Ford per la bretxa salarial, a Sud-àfrica van frenar la llei de passis, a Washington van omplir els carrers per exigir el dret al vot femení, a Rússia van adobar el terreny per a la revolució bolxevic de principis del segle XX i a Islàndia van aconseguir d'institucionalitzar el "dia lliure" en protesta contra la desigualtat.

En compte amb les dones! Quan s'ajunten en una reivindicació social, la història del món canvia. Des de la revolució francesa a l'onada feminista del 8-M, les seves protestes són molt més poderoses que una simple manifestació perquè persegueixen el canvi i no paren fins a aconseguir-lo.

Milions de persones, dones i també homes, van sortir fa un any als carrers de tot el món en la protesta més massiva de la història moderna el primer dia de l'administració Trump. Va ser una cosa molt més poderosa que una protesta; més aviat va ser el llumí que va encendre l'enorme flama de la qual avui som testimonis també a Espanya. Va passar el 8-M, ha passat com a conseqüència de la sentència de la Manada i des de divendres passa a RTVE.

En compte amb les dones! Quan s'ajunten en una reivindicació social, la història del món canvia

El col·lectiu de treballadores de la corporació estatal ha organitzat una campanya a internet en la qual, amb l'etiqueta AsíSeManipula, relata exemples en primera persona de com s'adultera i falsifica la informació que ofereixen la ràdio i la televisió públiques per afavorir el partit al govern de l'Estat.

Podien haver estat ells perquè pateixen la censura i el maltractament informatiu com tothom, però n'han estat elles les impulsores perquè es neguen a ser còmplices de la manipulació i han decidit explicar situacions reals a fi que els ciutadans sàpiguen com es tergiversa o censura amb els diners de tothom. I perquè una vegada per sempre s'impliquin en la reclamació del dret a rebre una informació veraç que exerceixi sense pressions el paper de vigilant amb el poder.

Els periodistes no som més que dipositaris d'un dret delegat —el de comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió— que la Constitució confereix a tots els espanyols.

I per tots ells, Alejandra Herranz, Curra Ripollés, Izaskun Fernández, Gemma Esteba, Ángeles Prada, Lara Robles i Yolanda Álvarez, entre moltes altres periodistes de RTVE, no es resignen. Han posat el nom i la cara perquè hi hagi una televisió pública decent, independent, plural i amb informatius professionals que no estiguin al servei d'interessos partidistes.

És tan valenta la seva denúncia com greu el que denuncien d'uns caps que tan aviat ordenen l'emissió d'un reportatge de cereals durant la declaració de Rajoy per la Gürtel, com veten una imatge del president del govern espanyol amb polítics imputats del seu partit. Elles, amb el suport d'alguns dels seus companys i de l'opinió pública, aconseguiran, segur, situar a l'agenda de la regeneració democràtica la necessitat d'uns mitjans públics independents i vigilants amb el poder polític, mai al seu servei.

AsíSeManipula és un salt qualitatiu en la denúncia d'una televisió que amb l'arribada del PP va deixar de ser un servei públic per passar a ser-ho en exclusiva d'un partit

Ni les denúncies del consell d'informatius, ni les segudes a la redacció, ni els minuts de silenci, ni les mans enlaire, ni els llaços taronges amb els quals durant mesos els treballadors de RTVE han alçat la veu de la denúncia han servit fins ara perquè els responsables dels informatius sentissin la vergonya d'una informació prostituïda al servei d'una causa política, ni perquè el govern espanyol desbloquegés la renovació del consell d'administració de l'ens públic, malgrat que ja hi ha un acord de la resta dels partits perquè sigui així.

Però AsíSeManipula és un salt qualitatiu en la denúncia d'una televisió que amb l'arribada del PP va deixar de ser un servei públic per passar a ser-ho en exclusiva d'un partit. I les dones de la televisió pública donen la cara, fins i tot a risc que els la trenquin. L'elogi és per a totes elles perquè se'l mereixen, perquè la causa és justa i perquè es pot fer informació honrada des d'un mitjà públic. Es va fer en temps de Zapatero i es fa ara a Telemadrid amb el PP, malgrat el PP. N'hi ha prou que els qui siguin al capdavant del mitjà facin un periodisme, no pas de consigna, sinó valent i compromès, per recuperar la credibilitat perduda.