Ara que Espanya torna a ser ingovernable, Rivera ha demostrat que no és l'estadista que deia, Iglesias no es mou i Sánchez amenaça amb noves eleccions, Casado té una oportunitat per créixer i consolidar el lideratge que li neguen propis i estranys. Tan fàcil com posar les llums llargues amb l'objectiu de conquerir l'horitzó mitjà.

Imaginin que es planta a La Moncloa i ofereix al president en funcions l'abstenció que li nega Rivera a canvi de tres acords: un compromís en matèria territorial, un parell de mesures econòmiques i algun nomenament consensuat a Europa. Un acorralat Sánchez, al qual no li interessa passar de nou per les urnes perquè res no li garanteix que en una segona volta la investidura fos més fàcil, no tindria més sortida que acceptar una oferta que Casado faria, és clar, des de la responsabilitat d'estat que se li suposa a un partit de govern i en nom de l'estabilitat d'un país que en menys de quatre anys estaria a punt de convocar per quarta vegada unes eleccions generals.

Casado té una oportunitat per créixer i consolidar el lideratge que li neguen propis i estranys

La derivada immediata seria un Govern en minoria amb 123 diputats que, després del cop de porta a Podemos i la pressió a Ciutadans, hauria de legislar segurament a cop de decret, una fórmula que no només seria impossible mantenir durant quatre anys, sinó que encegaria també la possibilitat d'aprovar un nous pressupostos. Recordi que els vigents els va aprovar Cristóbal Montoro el 2017 i que la convocatòria del 28-A va arribar després que Sánchez no aconseguís prou suports per tirar endavant els seus propis comptes públics.

Podemos tindria lliure el camp per a la crítica a un president investit amb l'ajuda de la dreta, Ciutadans passaria a la irrellevància, gran part dels votants de VOX tornarien al PP i Casado guanyaria volum, talla i temps per assentar el seu lideratge en un PP on avui es discuteix, i molt, sobre el seu lideratge.

La hipòtesi la va apuntar Rajoy, la va suggerir Esperanza Aguirre i se sent aquests últims dies en boca d'alguns dirigents del PP, tan convençuts del rèdit que obtindria la dreta tradicional davant d'aquest escenari com de la falta de grandesa, també, del líder del PP per portar-la endavant.

Els més segur és que no passi, que hi hagi investidura fallida al juliol i que el rellotge de la democràcia es posi a caminar. A punt d'expirar els dos mesos preceptius abans de la nova convocatòria electoral només hi hauria tres sortides. Una, que no s'espera, que Ciutadans sucumbeixi a la pressió amb o sense Rivera ja com a líder dels taronges. Dos, que Sánchez hagi de transigir amb el govern de coalició que li exigeix Podemos. I, tres, que els espanyols anem una altra vegada a les urnes. Si és així, l'esquerra no podrà confiar ja en la mobilització del 28-A perquè seria comprensible que la gent es declarés farta de tanta incompetència i perquè l'efecte VOX ha deixat de comptar. Si Casado posés les llums llargues, seria el seu moment.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Esther Palomera
Opinió L'aversió a la premsa Esther Palomera
Esther Palomera
Opinió Gir de guió Esther Palomera