Sabies que la productivitat cada cop creix menys? Sí, sembla un contrasentit a l’era de la intel·ligència artificial, el núvol, els cotxes auto-conduits i les reunions amb Zoom que la productivitat creixi cada cop menys. El tema no tindria tanta importància sinó fos perquè la productivitat és un índex de referència en temes com ara els salaris. En un món espantat perquè ordinadors i robots eliminin els llocs de treball de molta gent, tot això sembla una absurditat.
De fet, però, aquest no és un tema nou, qui el va popularitzar va ser el premi Nobel d’Economia Robert Solow al 1987, dient "You can see the computer age everywhere but in the productivity statistics”. Fa molts anys del 1987 però el que s’ha anomenat la paradoxa de Solow seguiex present. Tant és així que l’any passat dos economistes de Caixa Bank, Oriol Carreras i Adrià Morron, van elaborar un estudi sobre precisament aquest tema del qual hem extret aquest gràfic:
Sorprès? Segur que et preguntes per què tenim una productivitat decreixent. De fet, és el resultat de com es mesura. La productivitat és el valor en unitats monetàries –el preu de les coses– dividit pels costos totals necessaris per produir-les. Ja us podeu imaginar el problema. Si un televisor en blanc i negre al 1956 costava 30,000 pessetes – 7,000 euros a preus ajustats d’avui – i avui un televisor equivalent costa uns 300 euros i a més els sous han pujat, ens trobem amb el fet que el creixement de la productivitat és negatiu.
La revolució digital ha empitjorat el creixement de la productivitat
No només això sinó que la revolució digital ha empitjorat molt aquest problema. Avui en dia tots portem un Smartphone, que és car, sens dubte, però és l’equivalent a una càmera + un telèfon + un llibre de notes + una agenda + un rellotge + un despertador + una ràdio + un aparell de música + una enciclopèdia... que ja no comprem. És clar, si ho sumem tot i ajustem a preus d’avui, l’Smartphone, tot i ser car, és molt més barat que tot això junt.
No només això sinó que molts dels serveis que fem servir habitualment són gratuits, com Google Maps, gran part dels diaris, molta de la música, els diccionaris, les enciclopèdies, etc... Tot això existia i formava part de la productivitat, ara com que no paguem per res de tot això, ja no.
Hi ha més factors com ara l'enginyeria fiscal que situa el màxim de valor possible a paradisos fiscals per tal de no pagar impostos desvirtuant el càlcul de la productivitat, o què passa quan la qualitat d’un producte puja molt però no el seu preu o el cas de les feines no remunerades. Res d’això conta per a la productivitat. Es obvi que tenim un problema en el càlcul d'aquesta. De fet, aquest és un tema a on hi ha molta discussió encara que pocs acords.
Però tot això contrasta i molt amb el que tenim davant nostre, evidències com Google, Apple, Facebook, empreses de Cloud com AWS... amb molts pocs treballadors (per exemple 44,940 Facebook, 12,700 Airbnb, 25,000 AWS) i que guanyen molts diners amb negocis digitals. És prou clar que la productivitat d’aquestes empreses és enorme i no es podia ni somiar fa tan sols 50 anys!
L'estadística amaga la diferència entre la productivitat de les millors empreses i la de les normals
Aquest és el poder secret que amaga l’estadística. L’enorme diferència entre la productivitat de les millors empreses i la de les normals.
La pregunta més interessant és, doncs, com ho podem fer per estar entre les millors? Entre les que la tecnologia fa millorar radicalment la nostra productivitat? Deixeu-me explicar-vos una experiència personal que probablement us sonarà familiar.
Fa molts anys jo era el director d’Informàtica i Organització d’un banc boutique (ara d’això se’n diu CTO) i una de les coses que feia més sovint era projectes de transformació digital dels processos del banc. Agafem-ne un, per exemple, la transformació del procés de concessió de crèdits i préstecs. És un procés que començava amb un client demanant un crèdit, un préstec o una hipoteca. Se li obria un expedient on es recopilaven tots els papers i una fitxa amb les informacions pròpies del banc. D’aquí anava al comitè de crèdits de l’oficina que informava del seu parer, i quedava reflectit en l’informe de l’oficina. Si tot això era favorable, passava a la comissió de crèdits del banc (era un banc petit i no teníem regional) a on es feia un altre informe i s’aprovava, es demanava més informació o es denegava. Tot això portava una quantitat de paper enorme que corria amunt i avall amb uns grans carros – de disseny, no us penseu! - plens d’informes de totes les oficines, era curiós de veure.
Fa uns vint anys la transformació digital d’aquest procés va consistir a introduir els informes de les oficines i els del comitè de crèdits a l’ordinador i permetre que molts dels papers i un primer credit scoring es produïssin automàticament. Els papers i el carret per portar-los seguien allà. Això, però, no és el més rellevant.
Mirem-ho des del punt de vista de la productivitat. Hem guanyat productivitat? De fet el número d’operacions que el sistema processa és el mateix abans que després perquè no hi havia saturació i el temps que es guanyava imprimint estats consolidats en comptes d’imprimir-los d'un a un no era considerable. Tampoc els guanys que proporcionava el credit scoring, potser milloraven una mica la qualitat i les ràtios, però no la productivitat. Finalment les decisions eren preses per grups d’executius de l’organització a qui les dades agregades, tot i facilitar-los la feina, no els suposaven cap canvi radical en la productivitat ni en el temps mitjà de concessió d’una operació. Això sí, tot i que es feia amb recursos interns, dissenyar, desenvolupar i posar en funcionament el programari requeria uns molts recursos. Si ho comptem tot, probablement ens trobaríem davant d'un cas de productivitat negativa.
Aquesta no és una situació estranya sinó força habitual. Què ha passat? Què estem fent malament? Si us fixeu el nombre d’etapes del procés és el mateix, el coll d’ampolla és la reunió dels grups i no hi ha cap mena de saturació al mig, per tant no hi ha millora en la productivitat.
El que ens caldria fer si volguéssim augmentar la productivitat és repensar el procés, transformar-lo
El que ens caldria fer si volguéssim augmentar la productivitat és repensar el procés, transformar-lo. No hi ha crèdits que es puguin concedir automàticament? No hi ha informacions addicionals que es puguin demanar automàticament? No hi ha operacions que es puguin denegar automàticament? Una resposta afirmativa a qualsevol d’aquestes preguntes faria millorar la productivitat i minvaria la pila de papers que anaven amunt i avall. Si féssim desaparèixer els papers i poguéssim passar encara més decisions al programari i aquestes fossin automàtiques, potser instantànies, llavors milloraríem també el temps de concessió de les operacions.
No es tracta d’utilitzar els ordinadors, la IA i el núvol per fer el mateix que fèiem abans però amb ordinador, I.A. o Cloud, sinó per fer-ho diferent o fer coses que abans no hauríem somniat fer!
Es tracta d’injectar el major canvi possible. Com? Comença per copiar i millorar no dels que ho fan una mica millor que tu, sinó dels que ho fan enormement millor que tu!
Esteve Almirall
Professor titular d’ESADE al Departament Operacions, Innovació i Data Science. Director del Center for Innovation in Cities d’ESADE