Mentre a Catalunya es discuteix si Puigdemont n’ha tret petroli o només fum del seu pacte amb Pedro Sánchez, a Espanya l’Estat s’ho ha pres ben seriosament i s’ha aixecat tot sencer per impedir que prengui possessió la nova majoria parlamentària democràticament elegida. Tornem a la situació en què les institucions de l’Estat no accepten la voluntat democràtica dels ciutadans. Aquesta és la magnitud d’una tragèdia que no ha fet més que començar.

Si d’aquí a la setmana que ve l’Estat no aconsegueix aturar la investidura —encara pot passar de tot— els atacs continuaran des de tots els flancs, polítics, institucionals, judicials, funcionarials, policials i empresarials per impedir les reformes que inevitablement la nova majoria haurà de portar a terme gairebé podria dir-se que en defensa pròpia.

Sense anar més lluny, la primera iniciativa que ha de portar a terme la nova majoria parlamentària és la renovació del Poder Judicial i aquesta es presenta com la mare de totes les batalles. Aquesta reforma era urgent, però a Pedro Sánchez li van tremolar les cames en la legislatura anterior i la va deixar pendent. L’actual Consell General no només ha perdut la seva legitimitat per haver caducat el seu mandat, sinó perquè ha adoptat una posició política partidista i bel·ligerant amb l’Executiu que l’inhabilita per exercir honestament la seva funció. Amb aquest poder judicial, Sánchez no podrà tirar endavant la legislatura. Per dir-ho amb to col·loquial: o se’ls menja o se’l menjaran. I no cal dir que el Partit Popular mantindrà el bloqueig, així que Sánchez no tindrà més remei que presentar batalla per canviar la llei orgànica i poder elegir els 12 jutges dels 20 membres que componen el CGPJ per majoria absoluta i no com ara que exigeix majoria qualificada de tres cinquenes parts i obliga al concurs del Partit Popular.

Amb aquest poder judicial Pedro Sánchez no podrà tirar endavant la legislatura. Per dir-ho amb to col·loquial: o se’ls menja o se’l menjaran

És una iniciativa imprescindible perquè el gran quid de la legislatura serà l’amnistia dels represaliats catalans que els jutges ja han deixat clar que pensen boicotejar. És fins a cert punt lògic, atès que en el pacte amb Junts per Catalunya el PSOE admet tàcitament la part de culpa de l’Estat en la repressió del procés, però per revertir la situació els jutges no poden ser enemics declarats.  

Amb tot, la reacció unànime de tots els estaments oficials, des dels jutges als advocats de l’Estat, passant pels cossos policials, els inspectors d’Hisenda i el sursuncorda, posa de manifest que el que està en qüestió és una concepció de l’Estat, per cert, més madrilenya que castellana, dels que s’arroguen la propietat de l’Estat. Han estat, són i pretenen continuar sent propietaris partint d’una idea d’Espanya en la qual els republicans siguin castellans, bascos, gallecs o catalans no tenen legitimitat perquè els disputen el negoci del qual han viscut sempre. Quan la Transició, Adolfo Suárez va ser víctima d’aquesta associació de propietaris contraris als suposats excessos de la reforma, mentre que el PSOE de Felipe González i Alfonso Guerra es va prestar cooptat per mantenir l’statu quo. Ara Pedro Sánchez s’ha trobat en la necessitat de cercar el suport dels republicans per sobreviure i això l’ha convertit en un traïdor que també ha de fer front a la nova “campaña de acoso y derribo”.

Tanmateix, en aquesta ocasió Sánchez no té marge de rectificació. No pot fer marxa enrere. Fins ara PSOE i PP sumaven esforços quan es tractava de defensar el règim, el que es considerava assumptes d’Estat, la monarquia, els secrets, la guerra bruta, etc. Ara difícilment PSOE i PP podran col·laborar en res i és probable que els aliats vagin plantejant iniciatives que el PSOE ja no estarà en condicions de vetar tan sistemàticament.

Ara difícilment PSOE i PP podran col·laborar en res i és probable que els aliats vagin plantejant iniciatives que el PSOE ja no estarà en condicions de vetar tant  sistemàticament com tot el que afecta les guerres brutes de l’Estat o la impunitat de la monarquia

Per exemple. No fa gaire, Sumar, ERC, Bildu i BNG ja van presentar una iniciativa parlamentària per la desclassificació dels documents secrets relacionats amb el cop d'estat del 23-F, després que el colpista Tejero impliqués a Joan Carles I. El PNB també vol conèixer la veritat de la guerra bruta contra ETA i els catalans també tot el que va fer l’Estat amb l’anomenada Operació Catalunya. Això seria tant com irrompre en els budells de l’Estat, per això i no per l’amnistia, que només és el pretext, l’Estat ha declarat la guerra a la majoria parlamentària democràticament elegida pels ciutadans. És, un altre cop, l’Estat contra el poble. És la democràcia el que està en joc com ho demostren els joves que es manifesten davant la seu del PSOE cantant el Cara al Sol, que, sent tan joves, vol dir que els ho han ensenyat a casa per a quan la història reincidís.