Avui Pedro Sánchez s’hi juga el coll; Esquerra Republicana s’hi juga l’hegemonia territorial, i Junts per Catalunya gairebé la seva existència com a tal. Més enllà dels resultats de cada municipi o de cada comunitat, les eleccions locals i regionals solen ser determinants pel futur polític del país. I pel que fa a Catalunya, els comicis començaran a dibuixar el mapa polític de la Catalunya postprocés.

Pel que fa a Espanya, Pedro Sánchez ha hagut de posar tota la carn a la graella en forma de promeses i regals electorals perquè al PSOE li perillen pràcticament totes les majories als parlaments autonòmics tret d’Astúries i els experts en demoscòpia sostenen que les tendències solen ser prou homòlogues, és a dir que si el País Valencià torna a caure a la dreta, el desastre es pot estendre a l’Aragó, a Balears i fins i tot a Extremadura. Tot va del canto d’un duro, però segons com caigui la moneda, el resultat de les generals estarà servit. Els resultats no són extrapolables, però ni PSOE ni PP poden guanyar unes eleccions generals amb el mapa autonòmic dominat pels adversaris. El líder del PP, Núñez Feijóo també posa a prova el seu lideratge. Si tot queda com estava, en l’àmbit de la dreta hi haurà nervis i no faltaran els que empenyin la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, com la gran esperança blava.

A Catalunya la incògnita més interessant serà la resposta de la base electoral independentista a l’aposta d’ERC d’acords amb el PSOE. No cal esperar l’escrutini per saber que els republicans, amb 804 candidatures presentades, guanyaran en nombre de vots i regidors les eleccions al conjunt de Catalunya, però el gran desafiament polític dels republicans és revalidar les victòries de 2019 a Barcelona, Tarragona i Lleida, que les enquestes posen en dubte. La disputa en aquests casos és amb els socialistes. Qui guanyi aquesta batalla partirà com a favorit per guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya i si són els socialistes potser els agafaran presses per forçar eleccions catalanes anticipades, sobretot si el PSOE fa un mal resultat, perquè per al PSC és determinant que els comicis catalans se celebrin amb el PSOE al Govern de l’Estat.

Els resultats de les eleccions d’avui no seran extrapolables però fixaran una correlació de forces que determinaran el resultat de les eleccions generals i començaran a dibuixar el mapa polític de la Catalunya postprocés.

Per acabar de dibuixar el mapa de la Catalunya postprocés falta la variable Junts Per Catalunya. El partit de Puigdemont, Borràs i Turull... i de Trias, Giró i Victòria Alsina està pendent del resultat per determinar la seva estratègia com a partit centrista i sobiranista. Si com preveuen les enquestes, la candidatura de Xavier Trias a Barcelona fa el sorpasso a ERC es carregaran de raons els partidaris de l’opció pragmàtica, que vol dir fer política centrant-se en la gestió i obrir-se a pactes amb els socialistes. El PSC està interessat perquè el seu rival electoral és ERC i no Junts i perquè podria passar que els escons de JXCat resultin a final d’any decisius per mantenir Pedro Sánchez a la Moncloa. Ara bé, si al conjunt del territori els resultats d’avui no són mínimament satisfactoris, el proper congrés tindrà efectes catàrtics i imprevisibles, atès que hi ha un president a l’exili que continua sent referent, els tribunals europeus es decidiran aviat i el seu veredicte pot provocar un nou cataclisme.

Hi ha un aspecte també interessant a Catalunya que afecta Espanya com és el resultat del Partit Popular i Vox. Catalunya sempre ha estat determinant en les majories socialistes al Congrés. El PSOE guanya quan a Catalunya el PSC triplica el nombre d’escons del PP i perd quan el PSC només treu menys del doble que el PP. La incògnita és qui s’emporta el botí de Ciutadans, perquè la correlació entre PSC i PP-Vox a Catalunya també serà determinant a les eleccions espanyoles.

I de la batalla de Barcelona només cal dir que els quatre candidats principals es disputen l’alcaldia i la seva pervivència política. Els tres que no guanyin no continuaran al Consistori i els seus respectius partits hauran de gestionar la crisi amb nous lideratges, que benvinguts siguin.