Hi ha un concepte de la política espanyola que resulta sorprenent: l’esquerra del PSOE. Naturalment, fa referència a tots els partits progressistes ideològicament situats més a l’esquerra del PSOE. Però no deixa de ser sorprenent que algunes d’aquestes formacions acceptin i fomentin una denominació o un espai que els qualifica en relació amb un tercer, com si per ells mateixos fossin incapaços de perfilar-se de manera adient davant dels electors. Que ho facin artefactes més o menys volàtils com Podemos o el Front Ampli em sembla previsible, però em sorprèn que formacions amb més profunditat i trajectòria comprin aquest marc mental. Fins i tot Arnaldo Otegi, una de les ments polítiques més lúcides de l’Estat, ha afirmat que "EH Bildu és l’esquerra a l’esquerra del PSOE". Puc entendre la càrrega electoral de la idea, però la política hauria de ser alguna cosa més important que un bon eslògan. ERC s’ha escapolit, per poc i deixant alguns pèls a la gatera, d’aquest parany. Per a un català, i més encara per a un català independentista, ERC no és ni ha de ser l’esquerra de cap partit espanyol. Hi hagué un temps en el qual ERC es definia com l’esquerra nacional, i això és exactament el que ha de ser. Perquè el principal adversari dels republicans ha de ser el PSC, que és el partit que li disputa la preeminència de l’esquerra catalana. Com carai t’has d’enfrontar amb els socialistes si vas dient que ets l’esquerra dels socialistes?
Sigui com sigui, l’esquerra del PSOE serà el factor que impedirà que Pedro Sánchez revalidi un nou mandat a la Moncloa. El Front Ampli, el nou nom triat per definir un espai que és més petit que el que tenien a les eleccions del 2023, serà el gran derrotat de la nit del 29N. Això ja ho podem afirmar ara. Només caldrà calibrar, a càrrec d’un grup d’espeleòlegs de la política, la profunditat del cràter electoral. No he vist una arrencada de campanya tan dolenta com la que ha fet el Front Ampli, amb un contingut tan pobre i amb un populisme tan barat. A més, ho duen escrit a la cara; Ada Colau parla sense convicció i té la mirada del xai conscient de ser de camí cap a l’escorxador. Suposo que necessita un sou, tal com va admetre quan va dir que no podia pagar el lloguer. L’altre subjecte polític de l’esquerra del PSOE és Podemos, i encara li vaticino un resultat més subterrani que al Front Ampli. Veure la seva candidata a la presidència del govern espanyol dient que avui dia els homes no saben "menjar cony" és una frivolitat que no fa gràcia ni quan les coses van bé. Potser al seu entorn personal li ha semblat divertidíssim, però no conec ningú a qui el comentari li hagi generat la menor simpatia; al contrari, ha generat una enorme vergonya aliena. Entre els uns i els altres, com deia, faran impossible que Pedro Sánchez torni a ser president del govern espanyol. No es pot negar que el candidat socialista ho està donant tot en aquest tram final de legislatura i de campanya. De fet, ho ha donat tot des d’abans d’arribar a la presidència del govern de l’Estat, l’any 2018.
Comptat i debatut, si vols que Pedro Sánchez sigui president per aturar l’extrema dreta, has de votar Pedro Sánchez directament
Fa unes setmanes, encara pensava que el PSOE podria arribar a guanyar les eleccions, encara que no tingués prou suports per tornar a governar. L’accident ferroviari d’Urda ha enterrat aquesta il·lusió i els ha ensorrat la campanya. Però, tanmateix, no farà un resultat desastrós perquè concentrarà tot el vot de l’esquerra. El PSOE fagocitarà bona part de l’espai situat a la seva esquerra. Comptat i debatut, si vols que Pedro Sánchez sigui president per aturar l’extrema dreta, has de votar Pedro Sánchez directament. Això ho vam aprendre mirant Barrio Sésamo. Ni tan sols la vaga general de dimecres ajudarà en res el Front Ampli i Podemos. La crida de la vicepresidenta Yolanda Díaz a fer vaga serà el cant del cigne de la seva trajectòria política espanyola. Em sembla molt poètic que demani fer vaga "contra els poderosos" quan el càrrec de presidenta de l’Organització Internacional del Treball (OIT) al qual aspira podria tenir una retribució màxima de 480.000 euros anuals, segons Newtral. Un bon sou per a una persona que milita al Partit Comunista d’Espanya, trobo.
Pel que fa a Catalunya, friso per veure els resultats electorals d’aquest espai. La batalla fratricida entre Gabriel Rufián i Ada Colau per un espai polític semblant serà èpica. Dins la batalla campal que és una convocatòria electoral, aquest xoc serà particularment interessant. No crec que m’equivoqui si dic que ERC li passarà la mà per la cara al Front Ampli nostrat. De la mateixa manera, no crec que la coalició amb Podemos atorgui a ERC gaire vots més. El veterà partit republicà s’ha encadenat quatre anys a un partit que és possible que no obtingui cap diputat a Madrid. També serà interessant veure les conseqüències dels mals resultats del Front Ampli i de Podemos a les eleccions municipals de l’any vinent. Vaticino que el PSC acabarà de devorar un espai ja molt debilitat i amb lideratges més cremats que la pipa d’un indi, començant per la ciutat de Barcelona i els grans municipis metropolitans. La paradoxa de tot plegat és que la mort de l’esquerra del PSOE no haurà estat un assassinat, sinó un suïcidi del qual, és clar, mai no faran autocrítica.