Senyora Anna Caula i Paretas, secretària general de l’esport, ens pot explicar als ciutadans per què posa severament en risc les activitats esportives a Catalunya? I aquesta pregunta, que li faig directament, és la suma de tota la resta de preguntes que és obligat fer-li, atesa la seva ineptitud, incapacitat i/o indiferència. Les altres preguntes segueixen aquesta primera.

Novament, doncs, senyora Anna Caula i Paretas, pot explicar per què no paga a les federacions esportives des que és responsable de l’esport? Per què acumula més de 20 milions de deute a les federacions catalanes? Per què no s’amoïna del dany irreversible que això representa a milers de federats? Pot donar una explicació raonable de per què no s’ha dignat mai a respondre les peticions que fa un any que li envien els representants de les federacions i els consells esportius, i que sumen 10 cartes amb segell d’entrada? Una responsable política pot permetre’s menysprear reiteradament unes entitats esportives que agrupen 42 consells esportius, 71 federacions, 250 llicències de consells, 750.000 federats, 12.500 clubs, 20.000 voluntaris i 65.000 directius esportius? I encara més, una responsable política pot jugar amb la viabilitat i el futur de 12.000 activitats esportives cada cap de setmana que agrupen més d’un milió de persones? Finalment, senyora Anna Caula i Paretas, secretària general de l’esport, com diria el bolero, vostè a què dedica el temps lliure? La situació ha arribat a un punt de tal gravetat que l’assenyala a vostè i, de retruc, a la seva consellera Laura Vilagrà, com unes irresponsables.

Aquests són els fets. Dimecres passat, Gerard Esteve, en nom de la Unió Esportiva de Catalunya que presideix i que agrupa la Unió de Federacions Esportives i la Unió de Consell, va fer una denúncia amb caràcter de crida d’urgència. Segons denuncien, des que hi ha aquest govern, les federacions i els consells no han cobrat les subvencions que els corresponen i acumulen un deute de més de 20 milions d’euros que són els imports pendents des de la temporada 20-21. Tot i que estan avesats a cobrar de manera endarrerida, mai no havia passat que els deguessin tres temporades sense cap pagament, cosa la qual ha creat un problema d’enorme dimensió a l’interior de les federacions. I això passa malgrat les promeses de doblar la subvenció (que no han estat certes) i d’assegurar que entraven en un canvi de cicle. De moment, el canvi de cicle és eloqüent: no pagar els seus deutes, no respondre les peticions de les federacions, no escoltar el clam dels federats i no respondre les cartes dels seus representants. Certament, hi ha canvis de cicle que poden ser tràgics.

Des que hi ha aquest govern, les federacions i els consells no han cobrat les subvencions que els corresponen i acumulen un deute de més de 20 milions d’euros que són els imports pendents des de la temporada 20-21

Però si les xifres són importants, tant en volum econòmic com en la quantitat ingent de persones afectades, les conseqüències de la irresponsabilitat i/o ineptitud del Govern són molt greus sobre el terreny. Hi ha federacions que han hagut de tancar el telèfon i altres serveis, o no han pogut pagar els deutes o, pitjor, no han pogut pagar hisenda. Alhora, moltes federacions han intentat pal·liar la situació cercant finançament, amb un sobrecost que la UEC xifra en més d’un milió i mig d’euros. L’endeutament també ha impactat en les 21 federacions catalanes que participen en esdeveniments internacionals, els esportistes de les quals no han pogut desplaçar-se per manca de recursos. I la mateixa UFEC ha hagut d’ajudar el sector amb 3 milions d’euros de les seves finances.

És a dir, a causa de la ineficàcia i la desídia del Govern, tot l’esport català, i en totes les seves dimensions territorials, està patint una situació d’ofec impossible i insostenible. No poden més i no entenen res. Com és possible que el Govern no pagui, no compleixi amb cap dels compromisos i ni tan sols respongui les seves peticions? Com és possible tanta, tanta irresponsabilitat?

El primer president de la Unió de Federacions esportives de Catalunya va ser Pompeu Fabra, emmarcat en l’ideal de Josep Sunyol de fer una societat millor a través de l’esport. Esport i ciutadania, esport i territori, esport i nació, un triplet que definia una voluntat de vertebració de Catalunya. Aquest ideal es compleix cada cap de setmana amb les 12.000 activitats esportives que es fan i el milió de persones que apleguen. Posar en perill tota gran aquesta xarxa de civilitat i esport és una irresponsabilitat tan greu, que ensorra qualsevol dirigent que la perpetri. És incomprensible, però sobretot és denunciable, perquè un govern que no paga, no compleix els compromisos i no respon als ciutadans, no és un govern de la gent, és una agència de col·locació i privilegis.