Als problemes endèmics de la xarxa de Rodalies de Catalunya, com són les incidències, los retards i l'estat dels combois o de la catenària (un ministre ja ha reconegut que la Renfe oferix al nostre país lo pitjor servei de tot l'Estat, i tan ample que es va quedar), cal afegir-hi esta moda de jugar amb lo preu dels bitllets de l'AVE i productes similars. Malgrat mos vulguen vendre duros a quatre pessetes (frase feta que fa uns vint anys, amb l'entrada de l'euro, va començar a quedar obsoleta, si fa no fa al mateix temps que els trens), lo cert és que la forma de fixar les tarifes de l'alta velocitat aixeca sospites i foragita usuaris de classe mitjana i baixa que veem com dels Rodalies no te'n pots refiar i els AVE o Euromed no te'ls pots pagar.
Un exemple aberrant: a la web o a l'aplicació de Renfe volem comprar un bitllet per a anar en diumenge de Figueres-Vilafant amb l'últim AVE del dia, per a d'aquí a dues setmanes. Si l'agafem a Lleida, costa 106 €; si pugem al Camp de Tarragona, val 88,60 €, i si el comprem des de Barcelona Sants, només 15,70 €. S'entén que en funció de la distància el preu puge, però una cosa és aplicar un augment per quilometratge i l'altra és arruïnar-mos i penalitzar els que no som de la capital. Vos diria de comprovar-ho vatros mateixos a casa, però, quan vos hi posareu, ja hauran tornat a canviar les tarifes. De Lleida el trajecte es fa en 2 h i 14 min, de Tarragona en 1 h 45 min i de Barcelona en 57 minuts. Poca diferència de temps i quilòmetres per a tanta diferència de preu.
La versió oficial és allò tan efímer i indefinit de "segons lo comportament del mercat". Aleshores, suposadament, relacionen lo preu de venda amb l'antelació de la compra. Per curiositat, he volgut verificar-ho: simulacre de compra per a ahir diumenge, per al mateix dia de viatge. Trajecte del Camp de Tarragona a Figueres-Vilafant: 82,30 €. Ja veus tu... Segons fonts institucionals, lo servei de regionals i Rodalies està subvencionat per l'Estat però el d'alta velocitat, no. Això fa que es genere una lliure competència sense cap ajut de l'Estat que els obligue a cenyir-se a una tarifa tipus. Les oscil·lacions tarifàries estan a l'ordre del dia, lo preu va en funció de la demanda i ja no el regulen les administracions. Ara resulta que moure's en AVE és un negoci, no un servei públic, com un apartament en temporada alta, com aquell qui apuja el preu del raïm quan s'apropa Cap d'Any.
Lo preu dels bitllets d'AVE i Euromed s'ha convertit en un negoci privat, que oscil·la desmesuradament en funció de la demanda, de la competència d'altres empreses o dels interessos dels de sempre
La línia Madrid-Barcelona (que acaba d'arribar fins a Girona i Figueres) és la que té més demanda i la que ofereix més places de tot l'Estat espanyol, però us asseguro que jo he pujat a trens que a la web primer deia que estaven complets. Paradoxalment, i en paral·lel, no puc agafar-ne d'altres que passen de llarg per davant de casa, com lo famós (o maleït) Euromed que de Tarragona a Castelló no fa parada —abans de la pandèmia sí que s'hi aturava, després d'anys de lluita i queixes— i que mos dixa penjada a la gent de l'Ebre. Una de les excuses és que no som capital de província, però no vos ho creguésseu, tampoc ho són Tardienta o Calatayud, entre molts altres, i ve que tenen AVE. O la mateixa Figueres, dins lo nostre país. I no es tracta de llevar serveis que ja els hi funcionen (com a natros mos han pres l'Euromed), sinó d'igualar a l'alça i que tots poguéssem gaudir-ne.
Fa poques setmanes, a més, la Renfe va eliminar el seu servei Avlo, una mena de marca blanca de l'alta velocitat, que oferia preus molt competitius. Tant, que de vegades eren fins i tot sospitosament baixos. Així, lo trajecte Tarragona-Figueres, en l'últim tren del dia, lo de les 22.15 h, costava 7 euros. Poc sostenible que fos més barat que un Rodalies, com poc sostenible és que avui coste gairebé 90 €. O és la lògica i el sentit comú? Quants dels estudiants o treballadors que tornaven a Barcelona després de passar el cap de setmana a casa podran pagar-s'ho ara? Un servei que hauria de ser públic acaba sent gestionat com si fos una empresa privada que competix amb una altra i definix les regles del negoci. Des de dalt, los de sempre, creuen les variables que els hi interessen i allà que van a robar-te. S'ha de pagar per un servei? Sí, però no amb esta desmesura. Això és especulació ferroviària.