A vegades, la millor manera d’entendre ràpidament de què estem parlant és recórrer a un sinònim. Una paraula menys utilitzada en un context que és capaç de crear-nos, de seguida, una imatge dins del nostre cervell. Podrida és sinònim de corrompuda. Ho és en un context moral o ètic i ho és en un context físic o material. No és tan clar que ho sigui en un context polític o institucional, on alguns sinònims són clientelista, manipulada, prevaricadora, fraudulenta, deslleial, malversadora… Ja hi tornem a ser amb paraules que no ens ajuden a crear una imatge clara al cervell. Com que l’àmbit moral o ètic inclou —sense cap mena de dubte— les persones, les conductes i les institucions, em mantinc en l’expressió: l’Espanya podrida.
El darrer president del govern d’Espanya va caure per corrupció. Tot sembla indicar que l’actual president del govern d’Espanya caurà per corrupció. I, tot i ser de dos partits ben oposats, en parlar de corrupció han dit el mateix. Cap dels dos no sabia res. I allà on un va dir “tot és mentida excepte alguna cosa”, l’altre ha dit “sobre algunes veritats s’han dit moltes mentides”. Contra Rajoy la moció de censura sumava, i va plegar. Contra Sánchez no suma i, de moment, no plega.
Sánchez ha volgut defensar-se i ha comès grans errors. Ho ha fet amb un vergonyós “i tu més”, esperant que nous casos de corrupció d’un partit que ja va ser condemnat per corrupció comencin el seu periple judicial d’aquí a unes setmanes. No té capacitat per reunir els suports per fer front a una moció de confiança. No ha sigut capaç de prendre cap mesura rellevant per guanyar una mica de credibilitat. L’escenari polític a Espanya és entre corruptes o corruptes: l’Espanya podrida.
De corruptes n’hi ha a tot arreu i, lluny de mirar de fer-ne partidisme, cal fer net
Però Sánchez ha comès un error més. Ha fet un pas més per passar de la corrupció política a la corrupció moral i ha entonat una mena de “perquè vinguin uns altres corruptes, ja ens quedem nosaltres, que almenys som d’esquerres”. En aquesta mena de superioritat moral també s’hi va afegir Gabriel Rufián dient “les esquerres no roben”, com si qui roba fossin les ideologies i no les persones. De corruptes n’hi ha a tot arreu i, lluny de mirar de fer-ne partidisme, cal fer net. Més enllà dels eslògans, el més adequat per descriure la situació actual a Espanya és dir que hi ha persones corruptes a dreta i esquerra; i no hi ha cap diferència en com els partits han reaccionat quan la corrupció ha sigut descoberta. Dins l’Espanya podrida hi ha dos elements més que no es poden passar per alt: les empreses corruptores i la societat. En l'àmbit empresarial sembla sistèmic, i en l'àmbit social la incapacitat per indignar-se de la gent és molt significativa.
Davant de l’Espanya podrida, l’independentisme ha reaccionat tàcticament. A mi no m’ha acabat de convèncer. Que el portaveu d’Esquerra Republicana, a l’hora de reaccionar, s’inclogui en el grup de l’esquerra espanyola, explica potser massa coses. La precaució de Junts —conscients que hi ha moltes negociacions avançades i moltes coses en joc—, tot i que comprensible, és massa arriscada. És justament davant de situacions en què el populisme troba terra fèrtil per créixer que cal ser decidit. No pot semblar que, davant de dos partits corruptes, el PSOE sigui la millor opció. Primer, perquè davant de dos corruptes cap és bona opció i, segon, perquè el PSOE ara és millor perquè necessita els vots de l’independentisme, no ens enganyem. El que és favorable és la situació. Tenir els vots clau per condicionar la governabilitat d’Espanya. Tenir els vots clau perquè no prosperi una moció de censura. Tenir els vots clau perquè no prosperi una moció de confiança gratuïtament. Això és bo.
Sánchez ho està fent tot malament. Comença a estar amortitzat. Abraçar-s’hi seria un error. No hi ha cap motiu per ensorrar-se amb ell. Cal conservar una situació —que com a molt pot durar dos anys més— per treure’n rèdit. Per decidir. La debilitat del PSOE és total. S’ha d’aprofitar la situació, però no es pot mantenir Sánchez. No es pot no reaccionar davant la corrupció; hi ha massa en joc. Espanya està podrida, i escollir entre el corrupte menys dolent es pagarà car. Provocar unes eleccions que segurament les guanyaria la dreta i l’extrema dreta és una mala opció, però abraçar-se a Sánchez també. Es pot mantenir la situació, però cal exigir canvis importants. El substitut de Sánchez l’ha de decidir l’independentisme.