Com un gra madur. Ha petat hi ha començat a sortir merda i més merda. I la sensació és que en falta molta més per sortir. Sí, parlo dels casos de pederàstia. No podia ser que n'hi haguessin a mig món catòlic i que a Espanya, on l'església de Roma ha educat generacions senceres, no n'aparegués ni un.

Però és que Espanya és diferent. Els efectes del franquisme i el seu règim del terror perviuen al subconscient de molts dels comportaments farcits de por i silenci còmplice. La societat espanyola és el gos que ha rebut molta estopa i viu atemorit. Encara ara. Som allà mateix. Amb el "nen, no et signifiquis". Jo no he vist res. Jo no se res i ja s'espavilaran. Mentre vinguin a buscar al del costat, jo tranquil.

Callem perquè tenim por. A què? A la veritat. Els reportatges sobre el Rei emèrit els passen a França (per cert, tot això de l'emissió del programa sobre Joan Carles I està explicat aquí). Aquí no, aquí no passem el reportatge. No fos cas que s'obrís un debat. Ui, no! El Rei va abdicar i fem veure que allò no va passar. Explicacions? Les justes. I bona nit i tapat. Silenci. Com els casos de pederàstia. Tots hem vist coses estranyes, però tots callem. Diuen, diuen, diuen, però al final tot queda somort en una boira espessa. I la societat calla. Còmplice. Res, són casos aïllats. Sí? Segur?

Els vorals de moltes carreteres encara estan plens de silenci. I alguns convents també. Fa temps. Des del 36. Venien i se'ls enduien. Als uns i als altres. I mai van tornar. I els perdedors van haver de suportar l'absència i la posterior humiliació de la derrota administrada amb oli de ricí. Però no, d'allò i dels efectes d'allò no en parlem, no fos cas que obríssim velles ferides. Sí, millor callar. Vam donar els nens a l'església i els "hermanus" ens en van tornar uns quants destrossats com a persones i traumatitzats de per vida. I fent-los sentir-se culpables. Però millor conviure amb el silenci. Que el gra no rebenti mai. Que tot quedi allà dins. A casa. Fins que gangreni per dins i haguem d'anar a urgències i amputar. Però no pateixi que quan passi no direm en quin hospital es va fer l'ingrés i la posterior operació. I no haurà passat. Perquè mai passa res. I mentre intervenen el gra que mai va petar, sabem que se'n començarà a formar un altre. Perquè no pot ser d'una altra manera. I tornarem a callar. No fos cas.