Com actueu quan us arriba un missatge de WhatsApp amb un àudio de sis minuts? Jo actuo de la següent manera: si me l’envia algú que em cau molt bé, l’escolto a 2x i, si ho fa una persona que no em cau ni bé ni malament, l’esborro immediatament perquè no m’ocupi memòria interna. Normalment (ho he comprovat moltes vegades), a una velocitat de 2x, entens perfectament la idea general que et volen transmetre. Penseu que, dels sis minuts d’àudio que us envien: un dels minuts el destinen als sospirs; dos, a saludar la gent del carrer; dos i mig, a les converses interiors que expressen en veu alta i que no t’aporten res, i els trenta segons restants, a la raó de fons de la trucada (que, normalment, no va més enllà d’un "Avui fa molta calor" o "A veure quan quedem, que fa molt que no ens veiem"). De fet, segurament, obtindríem molta més informació (i més de pressa) si ens escrivissin una frase de no més de cinc paraules. Les coses importants es poden dir amb poques paraules. Quan envies un àudio de sis minuts, l’únic que fas és fer perdre un temps molt valuós a la persona que el rep; un temps que podria utilitzar per fer coses molt més rellevants, com enviar gifs i emoticones divertits als grups de WhatsApp que té silenciats.

Seria bo que, abans d’enviar qualsevol àudio, us poséssiu en la pell del futur receptor i entenguéssiu que aquest no és el camí per conservar una amistat

No, ara seriosament, no hem de confondre el WhatsApp amb un confessionari. Ja sé que no veiem la cara de la persona a qui li enviem els missatges i que això fa que ens desinhibim molt més, però hem de tenir una mica de misericòrdia. Seria bo que, abans d’enviar qualsevol àudio, us poséssiu en la pell del futur receptor i entenguéssiu que aquest no és el camí per conservar una amistat. Escriure frases no és fàcil —pots fer moltes faltes ortogràfiques i cometre alguns errors gramaticals—, però t’obre una gran porta cap a l’aprenentatge i cap a la compassió. Quan feu el canvi de l’oralitat a l’escriptura, notareu que les vostres vides es transformen radicalment, notareu que les persones que abans us tenien silenciades i que contestaven els vostres àudios de sis minuts al cap de dos mesos amb una simple emoticona, ara us contesten amb una frase que té subjecte, verb i predicat. Els canvis costen de fer, al principi sembla que no serveixin per a res, però, si teniu paciència, veureu que la vostra vida social millorarà un cent per cent.

Un dia vaig rebre un àudio de deu minuts i mig d’una persona que considerava amiga meva, i vaig cometre el gran error d’escoltar-la a velocitat normal. Vaig sentir com aquella suposada amiga feia les seves necessitats, sospirava, s’eixugava el cul, tirava la cadena del vàter, la feia petar amb un amic que feia molt que no veia sense haver-se rentat les mans, comprava una barra de pa, agafava el cotxe, se li engegava la ràdio a tot volum i, quan tota aquesta tortura auditiva va acabar, em va dir que arribaria tard perquè no havia tingut temps de fer tot el que havia de fer. Així i tot, em va enviar un àudio de deu minuts i mig. Amb aquests minuts, hauria tingut temps de fer tot el que havia de fer i arribar puntual a la cita. Però què volíeu que li digués? Aquest tipus de persones no són pas conscients de la tabarra que et fumen, ho fan sense adonar-se’n. La vaig bloquejar.

Tots hem tingut la temptació de fer un àudio, és tan senzill..., només has de prémer el micròfon i xerrar pels descosits. Escriure, en canvi, implica fer servir la vista, els dits i l’enteniment; i tothom sap que, a partir d’una edat, la vista està cansada, els dits semblen botifarres i l’enteniment comença a fer figa. Per això el rang d’edat que més utilitza els àudios són els boomers. Es pot entendre que actuïn així i se’ls pot perdonar. El que no es pot entendre és que algú que està a la flor de la vida i que té totes les facultats intactes (suposadament) malgasti l’intel·lecte amb àudios quilomètrics en comptes de fer-lo servir per escriure missatges curts i concisos. No hi ha qui entengui aquesta postmodernitat. No voldria allargar-me més. Resumint: no envieu més àudios de més de trenta segons; feu-ho pel bé de la humanitat.