La imputació del president de la Generalitat i dos consellers per la consulta del 9-N no és res més que la resposta de l'Estat al procés d'independència de Catalunya que ha activat Artur Mas i que ha desembocat en un evidentíssim xoc de trens i en un recent procés electoral d'una agressivitat sense precedents. La resposta ciutadana en les eleccions de diumenge passat es va saldar amb la victòria de la candidatura de Junts pel Sí, amb 62 escons que, afegits als 10 de la CUP, donen a les forces sobiranistes la majoria absoluta al Parlament. Que la data escollida per donar a conèixer la providència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no era una casualitat ni estava en coneixement només dels magistrats, es va fer evident dissabte passat quan el diari madrileny La Razón li va dedicar el principal titular de portada, obviant que era la jornada de reflexió. Per si no n'hi hagués prou, ahir, unes matusseres paraules del ministre de Justícia, Rafael Catalá, en què assegurava que la data s'havia escollit amb criteris electorals i per no contaminar les eleccions del 27-S, servien per donar més força a la lectura política de la providència, en convertir-se inopinadament en portaveu dels magistrats.

Des de la Fiscalia General de l'Estat i des del Consell General del Poder Judicial s'han seguit amb gran interès els passos del TSJC des del 9 de novembre passat. La fiscalia va resoldre les serioses diferències que hi havia amb els seus representants a Catalunya en fer ús de la deguda disciplina. El desacord va acabar amb la presentació d'una querella per quatre delictes, tres dels quals comporten inhabilitació i, un, el de malversació de diners públics, presó fins a un màxim de 10 anys. Tot apunta que els passos de la fiscalia s'encaminen a una petició de presó. Durant aquest temps, a més, el CGPJ ha vist amb desgrat el que considerava una excessiva lentitud en els passos del TSJC, circumstància que pot haver estat determinant per a l'oposició del president del Consell General a la reelecció del president del TSJC a un nou mandat.

Sigui com sigui, Mas, la consellera Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega han estat citats com a imputats. En el cas del president de la Generalitat, el 15 d'octubre, una data d'un gran simbolisme en l'imaginari català, ja que és l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys i, aquest any, es compleixen 75 anys. Caldrà veure quins efectes col·laterals té la imputació a l'escenari polític català perquè és una situació que, excepte a PP i Ciutadans, incomoda tota la resta de l'arc parlamentari. Portar la jornada de votació del 9-N als tribunals va ser d'una gran irresponsabilitat i d'un escàs sentit d'Estat. Seguir batallant als jutjats i no en la política és no haver entès el resultat de diumenge passat. I el que és pitjor: pensar que la solució als problemes es pot trobar en la inacció.