Un error al llit no és un crim

"Qui es penedeix del que ha fet és doblement miserable."
Baruch Spinoza

Hi ha coses molt inquietants en la decisió de dones del moviment social anticapitalista, segons uns, moviment anarquista, segons els altres; de presentar una querella per abusos sexuals, tortura, descobriments de secrets i no sé quants més delictes ficcionals. Diferenciem —perquè som racionals i adults— entre la infiltració policial i la querella per "consentiment viciat". No hi ha res que distingeixi més els éssers humans que la seva capacitat per conceptualitzar i diferenciar. És un risc de futur que ens intentin enredar amb batibulls que no són racionalitzables.

És adamista i infantil no diferenciar entre consentiment i penediment. El consentiment sexual es produeix en cada instant que dura la relació i conclou justament quan s'acaba. Pot ser revocat en qualsevol moment mentre es produeix la relació, però no després. Aquesta és la principal ficció que es desenvolupa en la querella esbojarrada que s'ha presentat en un jutjat barceloní. Un error al llit no és un crim. Tots hem comès errors ximples —i per què, per què, per què em vaig embolicar amb aquest senyor o amb aquesta senyora?, ai, si ho hagués sabut!—. Però no sempre ho saps, és la vida i si te n'has de protegir ha de ser amb la teva maduresa i no amb el Codi Penal. Qui no s'ha penedit de fer-ho amb algú? Mare meva! Penedir-se no esborra el consentiment, el que t'obliga és a assumir que una altra vegada ho faràs d'una altra manera.

M'emprenya molt aquest moviment absurd i irracional que pretén convertir el dret en una mena de metàfora ficcional. Vaja, que una manifestació no és un alçament tumultuari i la ràbia que te l'hagin colat, mai millor dit, no és una violació. El fiscal Maza va novel·lar i aquestes advocades també. Contra tota raó hi ha gent de l'esquerra defensant que l'engany és una mena de violència. Ho ha dit una secretària d'Estat! Pura banalització. Si fotre un clau a la babalà és un abús sexual o una tortura o un impediment per al desenvolupament dels drets civils, què passa amb les víctimes dels veritables abusos, amb les tortures de veritat? Una querella no és un relat ficcionat ni novel·lat dels fets, no és una metàfora, la justícia no funciona per al·legories. Cal rebutjar aquest ús del dret en tots els casos. Jo vaig estar amb tu i ara que t'he vist el fons, que sé la teva realitat, em sento estafada i revoco la meva disposició que va ser lliure cap a tu. On ens podria portar això?

El consentiment és l'aquiescència instant a instant dels participants en una trobada sexual, confondre'l amb el penediment és o una barbaritat o un intent deliberat de trencar les línies de l'estat de dret destrossant la seguretat jurídica

Demanen la protecció de l'Estat perquè les han enganyat. Un deliri de submissió que segons veig només practiquen les noies, perquè suposo que també els homes es deuen haver sentit enganyats pel fals company, fins i tot per l'amic, però no han anat als tribunals a exigir un rescabalament per l'estafa del camarada. Odio aquesta imatge de dona vulnerable i estúpida que no és capaç d'assumir que en la vida la mentida et sotja a cada cantonada i que el problema no és que te la colin —a tots ens passarà alguna vegada—, sinó com ets capaç d'aixecar-te i seguir endavant. Camufla la veritat l'empresa que et contracta, et menteix l'amic i l'afalagador que et vol portar al llit, et menteix poc o molt la teva parella, et diuen mentides els teus amics, i et menteixen els teus fills i els polítics. Tu has de ser capaç de discernir, de protegir-te, de la mentida i també de les seves conseqüències.

Una cosa ben repugnant del cas és aquesta deshumanització de l'adversari o d'aquell que pensa i actua segons uns altres principis. Les querellants consideren un atac diferit contra la dignitat haver-se'n anat al llit amb un policia, suposo que perquè un policia és un "txakurra", un gos, una cosa i no algú. Pitjor que un reposador de Mercadona o que un advocat d'ofici o que un futbolista. D'una altra essència menys humana. Com pots fer perdre la seva dignitat així a una altra persona sigui el que sigui, vingui d'on vingui, es dediqui al que es dediqui? Potser la Teresa podria haver denunciat el Pijoaparte, que es va presentar com un heroi revolucionari per aconseguir-la, quan era un xarnego de barri que volia polir-se una burgeseta. Encara que després... ja saben. Això impedeix el consentiment? Això impossibilita l'amor? Només l'engany del policia és vexatori? Les aplicacions de cites són un mar d'impostures o de violacions? Parlar de violència sexual institucionalitzada és la versió d'esquerra radical de la violència ambiental. Un invent per intentar penalitzar el que no és delicte. No vull una societat que s'encamini a la impermeabilitat i si alguna cosa ens ha fet barrejar-nos entre les classes, entre els pobles, entre les ideologies i les barreres això ha estat el desig inajornable dels cossos. Quins cossos es degraden per unir-se a una idea o feina? I si així fos, quines idees, quines feines?

La querella ha de ser inadmesa, ja que el relat de fets que planteja no recull un delicte tipificat. Si sempre es mantingués aquest principi legal, els problemes que s'haurien evitat...

Una anàlisi diferent mereix la qüestió de la infiltració policial, aquesta figura extralegal practicada per la policia per obtenir informació i poder preveure possibles delictes. Aquesta figura que defuig les exigències de l'article 282 bis de la llei d'enjudiciament criminal que regula l'agent encobert, sota autorització judicial. És necessari saber abans que es produeixin delictes que es produiran o només es pot quan ja hi ha prou indicis? Sense indicis ferms un jutge no autoritza res. La democràcia o la ciutat de Barcelona hauria d'impedir-se de saber el que planegen els que volen atacar-la o destrossar-la? Mereixen els ciutadans una protecció que permeti avortar actes contra els seus béns privats o contra el domini públic? No són les ideologies les que delinqueixen, però poden fer-ho les fórmules que els seus seguidors estableixin per defensar-les o implantar-les. Quan els ertzaines s'infiltraven en la kale borroka per obtenir informació sobre quan i on es cremarien autobusos o caixers o es destrossaria mobiliari urbà no es feien escarafalls. És diferent el que ha passat ara? On són les línies? Aquest debat de licitud i de control judicial o administratiu d'aquestes decisions sí que és un debat pertinent. Podria pensar-se que els funcionaris estan obviant les disposicions legals i el control judicial mitjançant subterfugis. Barrejar això amb les violacions -—ja que aquest és el delicte del sexe sense consentiment— és o ignorància o maldat manipuladora.

El consentiment és l'aquiescència instant a instant dels participants en una trobada sexual, confondre'l amb el penediment és o una barbaritat o un intent deliberat de trencar les línies de l'estat de dret destrossant la seguretat jurídica. Cadascun de vostès, homes que em llegeixen, han pogut defraudar alguna dona. Algú pensa que podria aquesta revocar el seu consentiment dies, setmanes, mesos o anys després? Això no té res a veure amb el feminisme. El consentiment durant les relacions sexuals sempre ha estat al centre del Codi Penal. El problema va ser sempre de prova de la seva existència o inexistència i només a un totalitari li podria passar pel cap la idea d'invertir la càrrega de la prova perquè el denunciat perdés la seva presumpció d'innocència. A ningú per raó del seu sexe no se li pot atorgar el privilegi de l'absoluta credibilitat. Potser és el que busquen. És un gran mètode per carregar-se una democràcia. Comences pels delictes sexuals i acabes amb les comeses contra el poble o contra el tirà.

Un error al llit el té qualsevol.

El desig de subvertir els principis de l'estat de dret, només alguns.