Llegeixi el diari que llegeixi, una cosa que constato és que encara hi ha molt poca gent que tingui del tot clar quina és la naturalesa del conflicte amb Espanya. Catalunya ha viscut tants segles esborrada de la història, i els catalans hem mentit tant per sobreviure, que la mateixa capa de barroc que gairebé ens asfixia ara despista els nostres adversaris. 

Ja vaig dir que la independència s’hauria pogut fer amb calma i sense daltabaixos i que ara es convertirà en una gran carnisseria. Els espanyols aniran enfonsant inútilment el prestigi que tenia la seva democràcia, i els catalans que vivien de l’ocupació i s’han cregut la seva pròpia demagògia, quedaran tan fora de context que hauran d'esforçar-se molt per superar la malenconia, quan tot això acabi. 

Si Rajoy tenia una oportunitat de matar la idea del referèndum, l’ha malgastat enviant la policia. Enganyat pels quatre geperuts de sempre, que es pensen que Catalunya és seva i que tothom és igual de miserable, s’ha trobat amb una resistència inesperada. Els intents d’abocar el país a una DUI o a unes eleccions plebiscitàries, no podran reeixir després de la reacció que els estibadors, els pagesos i el món acadèmic han tingut a favor de l’1 d’octubre. 

Com era d’esperar, la unitat política que mai no hauria aconseguit un govern sobiranista l’ha aconseguit el referèndum. Tot i que alguns dolentots del PDeCAT, aliats amb Pablo Iglesias, continuen treballant per espanyolitzar el conflicte, l’organització del referèndum continua en marxa. Dimarts, mentre la policia assetjava la seu de la CUP, a dins, un grup de polítics de tots els colors es conjurava per portar-lo a terme al preu que fos.

Amb un milió de catalans mobilitzats, quan el govern posi les urnes no hi haurà contingent antiavalots que pugui impedir-ho. Si els espanyols fossin intel·ligents i coneguessin Catalunya, ens donarien les gràcies per haver-los ajudat a entrar a Europa i a consolidar la democràcia, i acceptarien la derrota que els espera a les urnes. Com que veuen el país a través dels ulls dels mentiders que ells mateixos han comprat han perdut completament la perspectiva.

El problema que tenen els espanyols és que ja no poden bombardejar Catalunya, ni matar i detenir en massa. Cada policia que envien, cada blindat que entra a Catalunya per intentar evitar el referèndum, no només consolida la nació política, sinó que li retorna la profunditat històrica. El problema és tan cru i tan senzill que quan l’unionisme el vulgui admetre ja no serà a temps ni de salvar els mobles.  

Rajoy està ajudant moltíssim a destruir la imatge distorsionada que el país tenia d’ell mateix per culpa dels miralls deformes de la propaganda. El fet que figures mundials tan disruptives com Assange o Nassim Nicholas Taleb donin suport al referèndum, ja és tot un senyal que pinten bastos per a Espanya. Fins i tot La Vanguardia, que tant ha treballat per impedir-la, ha d’informar que els grans diaris d’Occident donen suport a l’autodeterminació de Catalunya.

El referèndum està deixant fora de joc la intolerància espanyola perquè posa en evidència la falsedat de la seva propaganda pseudolegalista, que necessita l’estètica de la revolució i de l’etnicisme per semblar creïble. El debat que va produir el Brèxit o el referèndum escocès serà una broma al costat de l’impacte que produirà l’1 d’octubre en una Europa que ens havia oblidat i que tot just ens comença a conèixer. La Generalitat ja ha pagat els funcionaris sense passar per la Hisenda de Montoro, demostrant qui mana a Catalunya

Els espanyols no només hauran de decidir quina idea tenen de la democràcia, sinó també si volen ser europeus o tornar a ser una balena embarrancada a les costes del vell continent, com va dir Edmund Burke. Si aquesta vegada es volen ensorrar en l’obscurantisme ho hauran de fer solets. Aquí ja no es paguen més Fantes, com ho demostra el fet prou eloqüent que els estibadors hagin deixat sense servei els policies de Madrid allotjats en els vaixells d’Espanya.