Mentre Israel signa acords amb països com l'Aràbia Saudita, aquí cada vegada ens comportem més com energúmens. Les virtuts que ens havien distingit s’han corromput, però ens hi aferrem com una tribu de salvatges dirigida per bruixots desesperats i sense escrúpols, mentre el cel ens cau a sobre.

Les esquerres espanyoles i els partits de la Generalitat miren de tornar als anys vuitanta, però, si baden, quan se n’adonin toparan amb les factures pendents de la dècada dels trenta. Les mòmies de Maragall i de Pujol empastifen el conflicte català a través dels seus hereus, que cada dia fan pensar més en la pintura cortesana de Velázquez i de Goya. 

Quim Torra explota expressions que no ha dit en sa vida, com ara “tros de quòniam”, per fer-se el catalanesc. Els partits de la Generalitat demanen l’amnistia amb l’esperança d’oferir als espanyols una manera de legitimar el pacte de la Transició amb l’aparell franquista, mentre fan xantatge emocional als votants de l’1 d’octubre.

ERC i els partits de CiU volen alliberar els presos per presentar-los a les eleccions, i tenir una èpica que els permeti posar ordre entre la tropa. El problema és que si l’Estat allibera els presos i deixa tornar els exiliats, també haurà de perdonar Torra, que porta aventatge a tothom perquè ni ha fugit, ni ha dit les animalades de Junqueras. 

Mentre Europa s’endinsa en la segona onada mortal de la pandèmia, Catalunya i Espanya juguen als titelles amb un guinyol cada cop més degradat. Tots els que han participat en l’enredada dels darrers 10 anys quedaran fora de joc abans que Torra, que és el que està més protegit i el que té més informació sobre el final de la pel·lícula. 

Madrid ja deu saber que el reset que La Vanguardia demana per continuar com si res no hagués passat difícilment es pot posar en mans d’uns polítics que ni volien les consultes, ni van poder evitar l’1 d’octubre. El reset està previst que el lideri un nou virrei, que de moment és Torra perquè és igual d’inofensiu i de morbós que Ada Colau davant la injustícia.

La llibertat dels presos és com les eleccions, un tema de conversa i prou, una manera de distreure el personal per evitar que el pànic s’escampi. El pont aeri cada dia crema les etapes més de pressa, però Pablo Iglesias deu saber història. De què va servir al govern del Front Popular alliberar Companys i el seu govern després del 6 d’octubre? 

La millor política que Espanya pot fer a Catalunya és mantenir la situació empantanegada. Les alternatives són la independència o la repressió violenta. La por que Marc Álvaro té que els “purs” espatllin “el reset que ens cal com a societat” són manies d’una generació que ha jugat amb les idees perquè no creia en la seva força i que ara quedarà atrapada en la bombolla asfixiant del seu cinisme.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Enric Vila
Opinió Autodestrucció Enric Vila
Enric Vila
Opinió La pèrfida Albió Enric Vila