Em temo que abans de remuntar una mica haurem de caure encara més avall. És important de recordar-ho perquè el clima de pillatge que hem viscut els darrers temps s'anirà intensificant a mesura que s'allunyi el pic de la pandèmia i s'acosti el nou cicle d'eleccions. El buit polític que el fracàs de Primàries ha deixat a Barcelona, combinat amb l'angoixa que provoca la invasió russa d'Ucraïna, fan de Catalunya una terra perfecta per al saqueig.
Jordi Graupera, Roger Mallola, fins i tot Clara Ponsatí, m'ho havien sentit dir alguna vegada, quan érem joves i fumàvem i la gent encara creia en Artur Mas. Som una tribu d'indis instal·lada dòcilment sobre una mina d'or, la darrera Califòrnia de la Unió Europea. A diferència d'Ucraïna, que només lluita per sobreviure, Catalunya té una idea del món pròpia. El problema és que no troba l'esperança que necessitaria per poder-la defensar, i com més li falla l'esperança més s'enfonsa.
No és estrany que els millors propagandistes de la causa ucraïnesa facin servir la nostra història per justificar la seva pertinença al món occidental. I tampoc no és estrany que l'utilitzin sense molestar-se a tenir-nos presents en les seves oracions i els seus discursos. Ucraïna no treballa més per la democràcia i pel poder dels ciutadans que Catalunya. Els ucraïnesos es limiten a buscar aliats per resistir l'expansionisme rus i fan els discursos que creuen que Europa vol sentir.
Per sobreviure haurem de canviar la nostra identitat, però aquesta transformació només la poden liderar polítics que prediquin amb l'exemple, i polítics d'aquesta mena no es fabriquen en dos dies
A l'hora de la veritat el millor aliat de Kíiv és Polònia, un país que cap dels estats que tallen el bacallà a Brussel·les, ni cap dels polítics del procés, no hauria tolerat que es posés al costat de Catalunya sense fer un escàndol. Mentre els catalans no aprenguem a defensar-nos sols, ens anirem suburbialitzant. La gent es pensa que només ens extingirem, i s'equivoca. Serem vexats, robats, degradats i escarnits fins a extrems que només ens podem imaginar si mirem bé les runes de Mariúpol.
Ucraïna corre el perill de convertir-se en un erm material, però Catalunya corre el perill de convertir-se en un erm espiritual, cosa que pot ser més tràgica perquè les tares de l'ànima no s'arreglen amb dòlars americans. A les trobades familiars, jo ja sento discursos cínics que em recorden a l'època que Barcelona tenia les façanes brutes i que els rics portaven la bandera espanyola a la cadena del rellotge. El problema és que aviat ni el franquisme no ens servirà de referència.
La invasió russa d'Ucraïna ens ha desposseït del paper de víctimes i les temptacions de tornar enrere per mirar de recuperar el vell estatus cada cop cauran en un buit més patètic. Estem en xoc perquè els russos pelen els ucraïnesos i els foten en fosses comunes i ni tan sols els espanyols poden competir amb això. Estem en xoc perquè la vida d'un ciutadà català és més valuosa per Brussel·les que no pas la d'un ucraïnès, però, en canvi, nosaltres estem atrapats en una identitat inútil que només ens porta a llençar la vida a la paperera.
Els catalans cada dia tindrem més problemes i menys excuses, igual que els ucraïnesos, i és lògic que Brussel·les i Madrid ens vigilin de reüll. La destrucció de Rússia interessa molt més que la destrucció de l'estat espanyol, i Barcelona és una ciutat més cobejada que Kíiv. Per sobreviure haurem de canviar la nostra identitat, però aquesta transformació només la poden liderar polítics que prediquin amb l'exemple, i polítics d'aquesta mena no es fabriquen en dos dies.
Els partits catalans han convertit el vot en un negoci captiu que ja no protegeix res, més enllà d'uns quants milers de sous. Amb el drama d'Ucraïna, i amb el forat negre que el mite de Primàries ha deixat a Barcelona, cada cop hi haurà més nervis i més temptacions de buscar solucions ràpides. A mesura que l'erm s'escampi també s'escamparà el neguit per vendre's el que sigui, al preu que sigui, a canvi d'una mica de pau espiritual. Per sort no tot es pot solucionar a cop de talonari o amb cataplasmes d'entreteniment. Igual que no tot es pot solucionar amb bombes i trets.