Fa una barreja d’angúnia i de gràcia veure com els mateixos diaris i els mateixos articulistes que van utilitzar Ciutadans per enverinar el debat sobre l'autodeterminació ara s’escandalitzen pel creixement de Vox. El partit d’Abascal és una versió castellana del procés. Només és perillós en la mesura que serveix a les elits espanyoles per mantenir els seus privilegis sobre la base d'una èpica caduca.
La força d’un partit agrari en un país que ho ha portat tot cap a Madrid per fer front a Barcelona fa riure una mica. Els intents de demonitzar Vox afavoreixen Vox només perquè posen en evidència la inconsistència sòrdida dels partits i dels diaris del sistema. La notícia de les eleccions castellanes, de fet, és la proliferació de votants que es refugien en el localisme de manera intuïtiva per apartar-se del conflicte entre l’Estat i Catalunya.
El record de l’1 d’octubre no està viu només a casa nostra. Espanya pagarà cara la fanfarronada de fer veure que Castella pot tornar a exercir el paper aglutinador i nacionalitzador d'altres èpoques. Igual que la ultradreta alemanya va servir a Merkel per allargar el seu mandat de forma mesquina, és possible que Vox ajudi els socialistes i els seus socis de Vichy a mantenir durant uns anys la farsa construïda sobre el 155.
A bona part de l’Estat potser no acaben d’entendre els termes del conflicte amb Catalunya, però ja veuen que amb tanta policia i tants jutges no es va enlloc
Al final, però, totes les farses es paguen. El camp castellà no és el camp hongarès, ni el camp polonès, ni molt menys no és el camp rus. L’Espanya interior no només està massa desertitzada i empobrida, també està massa educada i massa subvencionada per jugar el paper de fa un segle. Encara que sembli una contradicció, Franco va poder llançar l’Espanya interior contra Catalunya perquè, a Madrid, s’havia fet una literatura de la ràbia, i perquè al camp s’hi passava gana.
A bona part de l’Estat potser no acaben d’entendre els termes del conflicte amb Catalunya, però ja veuen que amb tanta policia i tants jutges no es va enlloc. Encara no fa cinquanta anys, molts espanyols no havien sentit a dir ni una paraula de català en la seva vida. Ara fins i tot l’ABC reconeix que Cervantes tenia una relació fluida amb els Països Catalans. Al final es veurà que intentar mantenir la cohesió espanyola amb Abascal és com mirar de fer la independència amb Mas o Junqueras.
Espanya és una petita Europa troglodita, però cristiana, i el creixement de Vox hauria de servir per recordar que no es poden repicar campanes i anar a missa. Quan van detenir Puigdemont a Alemanya, ja vaig dir a Espejo Público que Europa no podria defensar les fronteres d'Ucraïna sense l’autodeterminació. Molts dels que van riure deuen votar Vox. Potser amb el temps veuran que Europa no pot sustentar la democràcia sobre el camp, ni legitimar-la utilitzant els vells fantasmes del passat.
De fet, si a Castella no han aparegut encara armilles grogues és perquè no és una zona tan colonitzada i tan maltractada com la perifèria de l’Estat francès o com alguns territoris del sud dels Estats Units. Si Castella s'enfonsa, tots ho pagarem. Europa hi acabarà anant darrere, igual que si Ucraïna s'entesta a conservar territoris russos per la força per poder fer veure que no cedeix davant de Putin.
Els moments difícils són una oportunitat per connectar amb la terra i per treure força de la història. Però no es pot fer política en nom del poble sense comptar amb el poble. Em sembla que ja s’ha vist prou clar a Catalunya.