La cosa que m’ha fet més por fins ara, de la guerra d’Ucraïna, és la reacció dels líders d’opinió del meu país. Des de Barcelona, és fàcil veure que els americans han trobat el Hitler de revista que necessitaven per intentar dominar Europa a través dels seus fantasmes i la seva hipocresia. Hi ha un fons sinistre en l’eufòria que la resistència ucraïnesa ha despertat entre les elits del continent més porugues i més panxacontentes. 

No tinc clar si Putin ha estirat més el braç que la màniga o si la invasió d’Ucraïna és la típica estratègia russa de donar peixet a l’adversari per matar-lo d’una sobredosi de vanitat i cofoisme. No hauríem d’oblidar que Rússia va guanyar Napoleó i Hitler cedint territori a tort i a dret, quan França i Alemanya es pensaven que tenien exèrcits invencibles. Ara sembla que Moscou alimenti la superioritat moral dels europeus, amb el concurs maquiavèl·lic dels Estats Units.

Encara que Ucraïna sigui una nació d'Europa, Moscou juga a casa seva, en termes militars i històrics. Una cosa és que els ucraïnesos es defensin amb heroisme, o que la seva classe dirigent, que és corrupta com n'hi ha poques, hagi reaccionat millor que Puigdemont i que Junqueras ―sempre dins dels límits que permet l’analogia―. Una cosa és això, i l’altra és que donem per bones les pel·lícules de bons i dolents, quan la sang la posen els altres.

Les pors que despertarà el realisme cru de Putin no sols serviran, durant uns anys, per tapar les misèries d’una elit europea decadent

Em fa tot l'efecte que els Estats Units i Rússia miren de tornar-se a assegurar el repartiment d'Europa com en temps de la guerra freda. La inseguretat que genera la influència de la Xina amenaça de tornar a deixar els europeus en mans de dos gegants que fa un segle que controlen casa nostra amb l’excusa que Alemanya és un perill. Potser és un bon moment per recordar que el teatre ucraïnès no hauria estat més sanguinari si Trump hagués guanyat les eleccions; ni tampoc si Puigdemont s'hagués quedat a defensar el resultat de l'1 d'octubre.

Les pors que despertarà el realisme cru de Putin no sols serviran, durant uns anys, per tapar les misèries d’una elit europea decadent, que cada cop ha de vendre les motos més barates per poder lligar curt la seva població sense haver de renunciar a la democràcia. A Catalunya, i en molts llocs del continent que han viscut al bany maria, la por produirà curtcircuits mentals molt perillosos, d'aquests que es paguen amb retard i amb interessos. El clima de comèdia es tornarà asfixiant i indesxifrable, i ens haurem de refiar de la intuïció perquè no ens prenguin el pèl.

Els catalans hem d’assumir que, com tots els països, estem sols al món, i que renunciar a la independència no servirà perquè els espanyols deixin d'intentar exterminar-nos amb el pretext que sigui. Els propers anys, el pensament serà la millor arma que tindrem per defensar-nos i fer mal als nostres enemics en un entorn que va cap al col·lapse. Europa no podrà defensar la democràcia a Ucraïna si no pot protegir-la a Catalunya, i hem de blindar el nostre espai mental i personal de llibertat i preparar-nos pel pitjor.

Venen anys difícils per als partits del Parlament i per al país, que no té una classe dirigent amb cara i ulls, ni una dreta seriosa, que no fugi d'estudi. Però també venen anys plens d'oportunitats en els quals veurem desaparèixer molts barruts que s'han pensat que podrien viure a les costelles del país, amb l'excusa de la repressió espanyola. La història s'ha tornat a posar en marxa i només comptarà el nihilisme destructiu del materialisme i de la força bruta i la crida inspiradora de la tradició. 

Em fa l'efecte que Putin i Zelenski ho saben molt millor que el rei d'Espanya o que Puigdemont.