El nou franquisme consistirà a tornar a deixar els catalans orfes de polítics. Com que ara la política no es pot eliminar n’hi ha prou de convertir-la en un fangar incapaç d’articular el país al voltant d’un debat d’idees mínimament lliures i actualitzades. N’hi ha prou que els catalans hagin de triar entre viure d’esquena als polítics o oblidar els darrers 40 anys abraçant discursos reescalfats i mòmies repintades. 

Les defenses del país són febles. Primàries i el FNC em recorden un article que Josep Pla va escriure durant la Guerra Civil a l’Heraldo de Aragón, on es feia ressò de les conspiracions que corrien per Barcelona per alliberar la Generalitat dels anarquistes. Cada dia, deia Pla, alguns patriotes de bona fe diuen que demà els catalans agafaran les armes i es revoltaran contra els energúmens que s’han apoderat del país. 

Pla havia estat a l’exili. Havia vist com Macià preferia muntar una insurrecció estètica, que podia haver acabat amb un carnatge estèril, que no pas atemptar contra Alfons XIII. Sabia que els escrúpols morals de Macià ―i més tard els de Companys, durant el 6 d’octubre― eren l’altra cara de la moneda de la burgesia que havia preferit petar-se els diners amb putes i cocaïna abans que no pas arriscar-se a tenir problemes amb Espanya. 

La política és un reflex de la cultura i Pla sabia que la cultura promoguda pel catalanisme no havia preparat el país per defensar-se en una guerra. La situació d’ara és semblant en la mesura que la cultura autonòmica no està dissenyada perquè els catalans pensin més enllà del gueto. No serveix per sostenir un enfrontament polític amb Espanya, ni per protegir el país de les modes i la propaganda internacional que cada època genera en funció de les tensions geopolítiques. 

La cultura autonòmica serveix perquè Antoni Puigverd retorci la història fins a fer-li sortir el bigoti de Pasqual Maragall a Martí l’Humà i a Carles V. O perquè Vicenç Partal viatgi fins a Califòrnia per entrevistar Fukuyama sobre un llibre que ja té dos anys d’antic, total per reforçar els prejudicis instaurats a Catalunya pel franquisme, que tan útils li han estat a la sociovergència. La cultura autonòmica serveix per fer passar gat per llebre, com van fer els polítics del procés. 

Les properes eleccions haurien de servir per tancar el cercle iniciat amb la falsa declaració d’independència. Per això Puigdemont intenta fer veure que ara sí que va de debò, aviam si torna a enredar un gruix prou important de catalans com per guanyar-se la possibilitat de tornar a Espanya sense passar per la presó. Per això el FNC és un colador de protoconvergents i les peixateres que corren per Primàries es preocupen més pels vots que no tindran que pels polítics que haurien de sorgir de les seves files.

El desert aquesta vegada no l’han de crear les pistoles anarquistes i els tancs espanyols sinó l’estupidesa dels catalans, solidificada per tants segles d’incultura, convenientment atiada i dirigida. Suposo que encara paguem la postguerra del 1939. Però és difícil que surtin polítics de debò d’una tradició tan marcada per la censura, la banalitat i el sobreentès. Mentrestant, a tot arreu van veient que la democràcia acaba sent molt poca cosa si no serveix per protegir i modernitzar la identitat del teu país.