Els mitjans de comunicació i les xarxes socials han donat aquesta setmana una dosi de circ romà especialment sòrdida i bruta. La desgràcia d’una noia que va ser violada en una porteria per cinc nois malalts de sexe ha servit per atiar, una vegada més, el desig de venjança d’uns sectors socials que no perden l’ocasió d’utilitzar el dolor aliè per desfogar-se i treure rendiments il·lícits de causes nobles.

No sé si els polítics i els tuitaires que han atiat la indignació contra jutges i agressors s’han parat a pensar si de debò feien un favor a la víctima real dels fets. Tot i la insistència de les televisions, no he vist que la víctima es passegés per cap plató, els darrers mesos, ni tampoc que les seves declaracions a la policia i als tribunals traspuessin la ràbia desbordada que s’ha escampat a les xarxes i al carrer.

La bondat i la justícia no es poden defensar a través de bocs expiatoris. Quan una idea de bé es contraposa a un mal concret de seguida hi queda subjugada. La llibertat és un camí feixuc i dolorós i la història ens ensenya que, quan una societat busca bocs expiatoris per poder-lo suportar millor, se situa molt ràpidament en una lògica de degradació reaccionària.

Hem de mantenir la intel·ligència i l'amor a l’altura de la llibertat que hem conquerit, si no volem que es converteixi en un infern. Seria una llàstima que, després del camí fet, haguéssim de veure com les dones passen de reivindicar l'alliberament sexual a patir per si els homes les mirem massa. El masclisme s’ha de superar per elevació, entenent que les relacions entre els homes i les dones seran sempre conflictives.

Igual que hi ha inconscients disposats a utilitzar el dolor aliè a favor dels seus interessos personals, les relacions entre els homes i les dones sempre estaran marcades per aquestes zones de perill en les quals la realitat i la fantasia es confonen, i els baixos instints es barregen amb la voluntat de poder. Els climes de cosidores a la Place Concorde poden ser televisius, però la indignació no ha ajudat mai a resoldre cap problema.

Quan un sistema és inestable el poder es refugia en l'alarmisme perquè la por serveix per controlar la gent. També és veritat que la justícia espanyola ha perdut tan crèdit i està tan lluny de la societat que ara mateix qualsevol sentència és susceptible de crear un drama. Tot i així, si havíem quedat que la presó serveix per rehabilitar els delinqüents, no pot servir per dur a terme cap venjança, ni cap càstig de caire catàrtic o exemplaritzant.