Oriol Junqueras està en una posició immillorable per esdevenir l’espanyol de l’any d’aquí un temps. N’hi ha prou que investeixi Pedro Sánchez i es mentalitzi de passar una bona temporada a la presó. El líder d’ERC només pot fer de Pujol o de Tarradellas des de la garjola. Qualsevol altra opció obriria la caixa dels trons a Espanya.

Junqueras només té futur en la política espanyola com a titella o com a trofeu de l’enemic, però els diaris l’animen igualment a malgastar la seva millor carta. L’Estat necessita investir Pedro Sánchez i pressiona perquè ERC cedeixi els vots a la baixa. Els articulistes semblen aquestes aus nocturnes que a darrera hora de la matinada fan promeses a la noia aparentment més necessitada per arrencar-li la virtut en el racó més fosc.

Junqueras no és ruc i sap quin pa s’hi dona i juga la partida amb el mateix cinisme que Madrid. Si fos una mica més creient, i un pèl menys jesuític, l’1 d’octubre hauria arrossegat els convergents, els podemites i els cupaires al xoc frontal amb Espanya. L’estratègia del líder d’ERC és deixar que les contradiccions vagin desagnant l’ordre constituït i mirar de sortir viu com un Moisès d’entre les flames.

Sánchez no pot pactar amb el PP sense radicalitzar VOX i sense tornar a donar ales a Ciutadans i a Podemos, cosa que ni la monarquia ni el Bernabéu desitgen de cap manera. La justícia europea ha donat a ERC una carta immillorable. Ara els republicans en tenen prou d’exigir que s’acabi la repressió per tornar a empènyer el país cap a la independència. 

Junqueras pot triar entre fer de Pujol des de la presó o demanar la llibertat i posar en evidència de forma punyent que, sense polítics a la garjola, no es pot mantenir la unitat d’Espanya. Iceta amenaça el líder d’ERC assegurant que el proper president de la Generalitat serà republicà o socialista, segons si pacta o no amb el PSOE. Però Junqueras sap que a Catalunya encara hi mana la sociovergència, com es va veure amb el pacte de la diputació de Barcelona. 

Ara els republicans en tenen prou d’exigir que s’acabi la repressió per tornar a empènyer el país cap a la independència

La mòmia de Pujol encara és mou i l’única possibilitat que ERC té de guanyar les eleccions a la Generalitat és pressionar l’Estat amb una eina més creïble que el voluntarisme de Quim Torra. Els diaris de Barcelona confien que ERC i el PSOE acabaran les festes de Nadal junts, però jo veig més probable unes terceres eleccions. ERC hi té molt més a guanyar que no pas a perdre deixant caure Sánchez.  

La sentència dels tribunals europeus ha donat a la presó de Junqueras un valor polític que fins ara no tenia. A diferència de Tarradellas o de Pujol, Junqueras no té un interès genuí a preservar la governabilitat d’Espanya. A més, si premia els seus carcellers anirà perdent la legitimitat que li ha donat la sentència europea, sobretot quan els socialistes li facin banyes amb el PP per votar els pressupostos o algunes lleis repressores.

El PSOE vol pactar amb ERC perquè l’Estat necessita demostrar a Europa que el conflicte amb Catalunya és entre partits i no pas entre nacions. Només des d’aquest marc de rendició s’entén bé perquè Marc Álvaro desenterra l’exili republicà per defensar el pacte en un diari com La Vanguardia. Junqueras s’ha deixat estimar i el sistema es troba en aquell punt d’enervament en el qual alguns nois dirien el que fos per abaixar-li les calcetes a la noia. 

El líder d’ERC sempre espera fins a darrera hora per decidir i gràcies a això ara pot continuar explotant el discurs del màrtir sense necessitat d’investir Sánchez. Si dona suport als socialistes portarà la llavor de la destrucció encara més al cor del sistema, però perdrà el control dels esdeveniments. El milió de partidaris de la via unilateral, que són els votants que van mantenir l’hegemonia de Pujol, quedaran per sempre fora del seu abast.