Hi ha el Palau de la Música de Fèlix Millet i també hi ha els diaris deficitaris espanyols amb la seva plantilla de policies erudits, subvencionada per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Hi ha els negocis de CDC amb Ferrovial i també hi ha la corrupció intel·lectual de tantes figures del periodisme i la política barcelonina que podrien dir com Groucho Marx: "Aquests són els meus principis, si no li agraden en tinc d'altres".

Justament ahir Arcadi Espada publicava un article que destacava l'aire de final de Règim que transmetia la imatge de Millet actuant de delator davant del jutge. El columnista recordava que ni tan sols Boadella va arribar a anticipar l'esperpèntica caiguda del catalanisme que hem viscut darrerament. L'article em va recordar que l'unionisme va tant col·locat de demagògia que és com aquests ionquis que et volen seguir pegant quan s'han trencat el braç. 

L'obra de Boadella hauria pogut tenir valor universal i, en canvi, quedarà com una altra pallassada de l'autonomisme. Igual que Espada, el dramaturg va preferir els rèdits d'identificar Catalunya amb Pujol que no pas el risc d'explicar la història sencera i de passar a la posteritat com un gran creador. Espada fa gracia perquè s'ha quedat antic: demanava responsabilitats a Ferrovial per actuar de corruptor de CDC, però carregava contra la "burgesia catalana" per no haver aturat l'independentisme.

L'unionisme no ha entès que la corrupció que tant denuncia era justament la que pagava la mediocritat que mantenia l'independentisme en percentatges assumibles per la política espanyola. El problema que té l'Espanya de Ferrovial és que no pot manipular el referèndum com va manipular el nacionalisme convergent i la mandanga del "fer país" que representava el Palau de la Música. L'autodeterminació implica tothom i no es pot utilitzar per als negocis partidistes.  

Com més destrossada estigui la trama convergent, més força agafarà el patriotisme genuí de les bases del partit i més fortes seran les aliances que treballen a favor del referèndum. Com més fortes siguin les aliances que treballen a favor del referèndum, més cursi serà el discurs de l'unionisme i més es veurà que menja de la mateixa carmanyola que menjava Convergència. Com li va passar al catalanisme, l'unionisme cada dia és més captiu de la seva hipocresia. 

És divertit de veure com els mateixos que sempre han rigut les gracietes pseudofranquistes de Nacho de Sanahuja ara intenten comparar el discurs del centre dreta català amb Trump. Té gràcia veure com el món que es va enriquir explotant els immigrants ara mira de cobrar les plusvàlues del dolor mantenint antics tabús fills de la ràbia i la tragèdia. El discurs sobre l'alt-right o sobre el masclisme, justament ara que les dones comencen a estar alliberades, és una façana que amaga una lluita d'interessos més profunda. 

Hi ha una esquerra que intenta aconseguir el poder repetint els xantatges del pujolisme, però des dels valors politicament correctes que han entrat en crisi a tot el món. Aquesta esquerra va camí d'acabar com aquests pobres friquis del Hazte Oír, abandonada i radicalitzada pels que ara l'utilitzen. Com que no tenen nassos de defensar el 'no' al Referèndum, o en alguns casos de reconèixer que tenen por dels seus amos espanyols, ho compensen extremant la beateria i les caces de bruixes. 

L'esquerra tripartita que treballa amb Rajoy perquè Junqueras esdevingui un nou Pujol ha de tenir en compte que a l'expresident primer el van torturar i que, sense això, la seva comèdia no hauria estat creïble. Pujol ha acabat malament tot el que va començar i Junqueras, que ja sap com va la història, no té la mateixa vocació de cap de turc de Mas. De moment, els intents de fer-li avançar el referèndum per convertir la Diada en una campanya electoral no han funcionat. 

Per tant, deixeu d'autolesionar-vos. Deixeu de fer llistes negres. Deixeu de fer perdre diners i lectors als diaris. Farem el referèndum i n'aplicarem el resultat. I si Espada creu que podrà impedir el que no ha pogut impedir la Burgesia Catalana que vingui ell mateix a posar ordre amb la pistola del seu pare. El rebrem a l'entrada de la Diagonal el Sostres i jo vestits amb un conjuntet de cambrera del Titànic, picardies de Victoria Secret i una safata plena de salmons i de formatges del nou Semon. J'adore.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat