Em temo que la Marina Porras fa curt quan denuncia els intents d’esterilització que Gabriel Ferrater ha patit a mans de la policia erudita i del seu exèrcit de formigues castradores. Jo no he llegit Pornografia, la novel·la de Witold Gombrowicz que Porras utilitzava l’altre dia d’argument per prevenir les lectures puritanes, segurament subvencionades, del poeta.

És obvi que el pensament si no és eròtic no és pensament, això ho sap qualsevol que hagi fullejat els clàssics. D’altra banda, avui dia fins i tot el lector català més talòs és conscient de quina càrrega política porten els discursos pretesament objectius o desapassionats. A la Xina també parlen de “neutralitat”, quan reprimeixen els manifestants de Hong Kong, i a Hongria, quan el govern compra o destrueix mitjans de comunicació.

Vaig descobrir Gombrowicz abans que Ferrater, en un dinar al Gresca amb l’Àlex Susanna, poc després de publicar el llibre de Josep Pla. “La manera com et mires Catalunya m’ha fet pensar en els seus dietaris”, em va dir l’editor, mentre m’estudiava i calculava les possibilitats que me’n sortís. Descomptant Pla, Gombrowicz és l’escriptor que m’ha protegit més dels paranys de l’ocupació, i el que m’ha ajudat a comprendre millor les seves conseqüències.

No m’estranya que Ferrater s’interessés per la seva obra i que li traduís un llibre, ni que fos al castellà. El poeta va dimitir d’un jurat literari després de quedar-se sol mirant de donar-li un premi contra la voluntat de Vargas Llosa i de Josep Maria Castellet. L’escriptor peruà ha viscut sempre com un conqueridor espanyol i Castellet era un eunuc refugiat en la moda del marxisme. Tots dos estaven massa cofois dels seus complexos per trobar interessant un escriptor tan despert com Gombrowicz.

Ferrater tenia una cosa en comú amb l’escriptor polonès. Sabia que no es podia permetre el luxe de reduir la seva humanitat a la sort de la seva nació però tampoc cometre la pedanteria de desentendre-se’n. A diferència de Vargas Llosa i de Castellet, no s’avergonyia del país on havia nascut. Gombrowicz va arriscar més que Ferrater. Va ser més tenaç i més valent i, potser per això, més penetrant que el poeta. És lògic que sigui més difícil de manipular i que serveixi d’escut contra els intents de colonització. 

“Desenvolupo la meva activitat literària per treure l’home polonès de totes les realitats imitatives i confrontar-lo directament amb l’univers ―escriu Gombrowicz en el seu dietari―. Que s’espavili com pugui. Vull arruïnar-li la infantesa”. La immaduresa dels polonesos va ser una de les grans fonts d’inspiració de l’escriptor. “Després de lluitar contra Rússia i Alemanya, caldrà lliurar una altra guerra contra Polònia”, escriu en un altre passatge, per recordar que l’enemic intern és el darrer de caure.

Gombrowicz em va ensenyar que l’última cosa que s’aconsegueix recuperar després d’una catàstrofe nacional ―igual que després d’una catàstrofe personal― és la llibertat interior. Les banderes i els discursos, rai, el més difícil després d’una derrota és alliberar-se dels fantasmes que t’impedeixen de trempar d’una manera genuïna i neta, és a dir, de tornar a confiar en la intuïció de la teva titola. Com diu Gombrowicz, la creació es gesta en l’impuls eròtic, però també és aquest impuls que l’enverina.

Heus aquí per què l’article de Porras m’ha fet pensar, no sols en el Ferrater poeta, sinó també en el seu germà acadèmic i en la relació que es podria establir entre les seves vides i sexualitats respectives. Dos homes de vasta cultura, condemnats a viure en un món reduïdíssim a causa de l’ocupació espanyola. El germà de Ferrater és un exemplar sublim de la buidor d’una elit intel·lectual que es masturba en la seva gàbia d’or amb la innocència que necessitaria per poder créixer i fertilitzar el país. 

Hi ha un missatge que no volem escoltar en aquesta intel·ligència catalana que es refugia en els aspectes tècnics i que, quan no pot destil·lar el món amb comptagotes, malgasta la seva essència escampant-la entre les cuixes dels adolescents. Tant de bo Marina Porras ens en vulgui parlar un dia, perquè de la biografia que li han encarregat a Jordi Amat dubto que en puguem esperar res que no sigui una neutralitat xinesa impecable.