Com ja vaig explicar a Londres-París-Barcelona, Europa es va partint a poc a poc entre autoritaris i demòcrates. El conflicte ha començat a Espanya, on sempre ha sigut més viu que enlloc, i ja es comença a escampar per tot el continent. La idea de la democràcia està en joc i que acabi eixamplant-se o fent-se més petita depèn, en bona part, de Catalunya.

Igual que passa a Espanya, a la resta d'Europa els partidaris de l'autoritarisme es disfressen de defensors autèntics de la democràcia. Com explicava l'Abc, Macron podria aprofitar el sistema presidencialista de la República francesa per obtenir uns poders cesaristes sense precedents. Rajoy no té un sistema polític tan favorable, però fa temps que utilitza la unitat d'Espanya per perpetuar-se.

A Alemanya, Merkel també prepara el terreny per reforçar el seu poder, amb el beneplàcit dels perdedors de les eleccions nord-americanes, que encara no han paït la victòria de Trump i que miraran de saquejar Espanya a través d'Albert Rivera. L'altre dia, amb una cervesa de litre a la mà, la cancellera va fer el primer pas per tornar a la geopolítica que va portar a les dues guerres mundials. Va dir que Europa ha de fer el seu camí sense comptar amb la Gran Bretanya ni els Estats Units. Una Alemanya autoritària dividirà Occident com sempre.

A Catalunya, acaba de sortir un digital espanyolista que es fa dir elcatalan.es. L'altre dia, un article signat per Garcia Albiol (12.000 euros al mes per parlar com un pinxo de discoteca) contraposava Tarradellas a l'aristocràcia separatista. La impossibilitat de rehabilitar la tradició espanyola als ulls dels catalans, sempre porta l'Estat a intentar apropiar-se dels símbols del país per subjugar-lo: se'n diu colonialisme i va passar amb els virregnats, amb l'església, amb la bandera, amb la república i ara passa amb el constitucionalisme. 

Llegint diaris com aquests un acaba convençut que podria ser molt bé que Colom i fins i tot Cervantes fossin catalans. Si Franco hagués pogut utilitzar el nom de Catalunya per espanyolitzar el país, segurament la unitat d'Espanya estaria assegurada. Per sort, la senyera va ser una bandera subversiva fins entrada la democràcia i les xarxes socials ajuden a mantenir desperta la memòria i els debats oberts, davant la propaganda. 

És interessant de veure com tots els partits que van faltar a la cimera sobre el referèndum convocada per Puigdemont pertanyien a tradicions polítiques posteriors al cop d'Estat de 1936. Els hereus del franquisme i els hereus de comunisme es tornen a posar d'acord per intentar sotmetre Catalunya a la unitat espanyola. Tots dos s'alimenten de les elits creades pel franquisme, i participen dels mateixos corrents autoritaris disfressats de discurs políticament correcte.

Joaquim Coll elogiava en un article la jugada "mestra" de Coscubiela d'apel·lar a la comissió de Venècia, per intentar aturar el Referèndum. Naturalment la jugada va demanar la col.laboració de la part del processisme que juga a la puta i la ramoneta. Però Nacho Martín Blanco també s'ha abocat a reivindicar-la. El tertulià del PP feia anys que donava lliçons de legalisme i mai no s'havia molestat a escoltar els independentistes quan parlaven d'aquesta comissió i dels tractats internacionals que obliguen a l'Estat a respectar l'autodeterminació. 

Amb això, Mas i els seus amics van perdent el control del relat i de les grans decisions. Caldrà veure si Puigdemont és a temps d'acabar de girar el vaixell perquè el xoc tingui un efecte positiu per Catalunya. Poc a poc, els discursos es van tornant precisos i alguns temes importants es van movent. Víctor Puig, el nou responsable de politica internacional de PDeCAT, prepara una campanya per explicar el referèndum als països europeus, i perquè "tenim dret a autodeterminar-nos".  

A diferència de Mas, Puigdemont entén molt bé la idea de l'autodeterminació. Per això va descartar d'anar al congrés i s'ha limitat a informar la Comissió de Venècia que Catalunya celebrarà un referèndum. Un polític processista hauria pulveritzat la força política d'aquest dret demanant l'empara dels comissionaris o queixant-se que Espanya no ens deixa votar. 

És una llàstima que el president hagi preguntat al PP si pensa utilitzar la violència per aturar el Referèndum. Hauria sigut millor que afirmés que no la podrà fer servir sense perdre Catalunya i que l'inceni se li acabi escampant a la resta dels Països Catalans. Però ningú no és perfecte. En tot cas el govern Rajoy té sobre la taula un informe que desaconsella ferventment la utilització dels Mossos per accions coercitives.   

Ara cal veure com es concreta la convocatòria del referèndum i la creació d'una comissió de garanties amb participació internacional que ajudi a vincular el resultat, en cas que guanyi el Sí. Els unionistes que somien en enviar polítics a la presó i convertir Catalunya en el País Basc, val més que s'ho rumiïn bé. Fa molts anys que les coses els surten prou barates, però les formes de poder polític han canviat els darrers temps. Si la llei espanyola esdevé una arma per continuar la persecució política de sempre, no hi haurà prou policia ni prou propaganda perquè puguin esdevenir herois de res.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat