La traïció dels polítics ha deixat els catalans sols i desemparats davant l’expansió implacable de la ideologia identitària de l’Estat. Les mentides dels dirigents independentistes i les seves posteriors comèdies han destruït les febles defenses de la política autonòmica, que amb prou feines havia tingut mai força per contenir el conflicte amb Espanya dins els límits de l’esfera pública. 

Els propers anys es veurà fins a quin punt CiU i ERC han deixat els catalans a mercè de l’estat espanyol amb la seva estratègia de fer servir la independència per controlar el pressupost autonòmic. La recentralització del poder i la revifada de l’autoritarisme que viu Europa es notaran a Catalunya més que enlloc perquè Catalunya ja només té una retòrica; no té una política nacional que defensi els seus ciutadans. 

Els 100.000 catalans que van anar a Perpinyà, igual que els manifestants que es concentren a Lledoners, són nàufrags sense pes polític que lluiten per no ésser engolits per l’onada espanyolitzadora. Abolides les velles barreres institucionals i discursives que contenien l’obsessió uniformadora de l’Estat, Espanya ha envaït la vida privada i sentimental de cada català. Ara la gent només mira de salvar com pot els mobles de la inundació.

El procés de destrucció que hem vist en els partits s’anirà traslladant a l’ànima dels electors i cada vegada serà més difícil pensar i fer discursos fora de la gàbia. Per més gestos grandiloqüents que facin Junqueras i Puigdemont, els catalans estan sols davant la pressió de l’Estat. Si Torra no és inhabilitat, podrà pagar còmodament el mas que es vol comprar a l’Empordà, però el conflicte amb Espanya continuarà filtrant-se pels racons més insospitats de la vida de cada català.

La Vanguardia, que és un termòmetre excel·lent de les relacions amb Espanya, ha canviat de director per passar pàgina i preparar-se per a la nova pau. Encara que sembli paradoxal, si la nova pau es consolida ERC veurà esvair-se a la seva taula de diàleg el somni de controlar el Parlament i la Generalitat. La dèria dels republicans per seduir el pont aeri ha servit per aplanar el camí a la vella CiU, que tornarà a tenir cada vegada més camp per córrer i més marge per combinar les seves infinites cares.

Després de l’apoteòsica aparició de Puigdemont a Perpinyà, els nois de Junqueras hauran de posar espelmes a la Moreneta perquè Primàries o el FNC fragmentin l’espai convergent. Els trompetaires d’ERC ja poden recordar que el líder convergent no ha anat a la presó, que la gent sempre triarà la mentida més alegre. Els independents de JxCat també poden començar a resar. Els polítics independents funcionen en climes excepcionals i, si el panorama es normalitza, com sembla que preveu el comte de Godó, el sistema de partits els anirà eliminant a mesura que deixin de fer falta.