Per primera vegada, el conflicte entre les autoritats catalanes i el Govern d'Espanya se situa de manera clara i directa en fase de col·lisió. Aquesta és la conseqüència de la contundent resposta del Tribunal Constitucional, que, per unanimitat, accepta el recurs presentat pel Govern central i hi incorpora l'advertència individualitzada de responsabilitats penals en cas de desobediència a tot el Govern de la Generalitat i a tota la Mesa del Parlament (inclòs el secretari general com a lletrat major). Per primera vegada, el TC es dirigeix pels seus noms i càrrecs a 21 persones (començant per Artur Mas i Carme Forcadell) i els insta a obeir la seva resolució, que impedeix desenvolupar, en qualsevol de les seves facetes, la resolució de desconnexió aprovada dilluns pel Parlament.

És obvi, després de la resolució del TC, que qualsevol iniciativa del Govern de la Generalitat, de la mateixa Administració catalana en qualsevol dels seus diferents departaments, del Parlament de Catalunya, de la Mesa o d'una de les seves comissions o, fins i tot, d'una iniciativa parlamentària d'algun dels dos grups independentistes (Junts pel Sí i la CUP) que desenvolupés algun dels vuit punts de la resolució rupturista amb l'ordre constitucional aprovada pel Parlament obligaria el Constitucional a intervenir per desacatament.

Així, el contenciós va pujar un esgraó. Al cap de poques hores en pujava un més després que la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, assenyalés que l'Executiu en funcions que presideix Artur Mas té intenció de tirar endavant el desenvolupament de la resolució independentista. Se suposa que així seria si Junts pel Sí tirés endavant en les pròximes hores la investidura d'Artur Mas en segona votació. Una cosa que avui té poques aparences de fer-se realitat per la negativa de la CUP a donar per bones les concessions del president en funcions en forma de cessió de poder a tres vicepresidents: Oriol Junqueras, Raül Romeva i Neus Munté.

En les hores que falten per a la segona votació d'investidura, Mas haurà d'ampliar la seva recent oferta si vol captar almenys dos vots a favor de la CUP. Tot això enmig d'un enorme enuig dels diputats de Junts pel Sí pel que consideren sense embuts un gest d'intransigència inacceptable dels deu diputats cupaires després que el president en funcions hagués recollit la idea que ells mateixos van llançar d'una "presidència coral". La política catalana fa temps que va entrar en un territori imprevisible i desconegut.