"L'única salvació per al vençut és no esperar cap salvació."
Horacio
Aquest és el dia en què el PSOE ens demana que creguem que Feijóo és curt de gambals i que, si hi ha canvis d'opinió, en el cas de Sánchez és virtut i en el del líder de l'oposició, cinisme i niciesa. L'Equip d'Opinió Sincronitzada ens ha ofert totes les variants possibles d'aquesta idea única, amb la intenció evident de moure una mica els resultats de les eleccions gallegues, que, segons tracks d'altres partits, donaran al PSOE el pitjor resultat de la seva història. Per acceptar aquest relat sostingut i replicat dels socialistes, cal no saber algunes coses i oblidar-ne conscientment d'altres, la qual cosa no està sempre a l'abast de qualsevol ésser racional.
En realitat sembla haver-hi diversos embolics simultanis. Fins al punt que per primera vegada he vist els embolicadors madrilenys una mica perduts de per on havien de tirar per no sortir-ne escaldats. No és tan difícil veure que assistim a un cas d'interessos creuats que convergeixen en un punt que no és altre que Junts i l'amnistia. Aviam si aconsegueixo desbrossar la situació començant per separar els interessos concrets de cada formació i la forma que han adoptat. Comencem amb la carta de Puigdemont als europarlamentaris, aquesta que els de Sánchez volen vendre com una amenaça al PP. Res més lluny de la realitat. Em sembla que el text de Puigdemont és un clar avís als socialistes de cara a la Comissió de Justícia del dia 21, en la qual haurien d'acceptar les esmenes transaccionals de Junts i el PNB a l'avantprojecte d'amnistia. Tant és així que fins i tot en el cercle més pròxim de Feijóo tenen claríssim que el toc d'atenció no era per a ells, sinó per a Sánchez. Això mateix se sent des del de Puigdemont, que, en el fons, alhora d'informar els europarlamentaris del que es mou judicialment a Espanya —per a la qual cosa em cita— li diu clarament a Sánchez que no és cert que ell sigui l'única opció. És més, podríem arribar a concloure que l'expresident sap que els socialistes no només no tenen cap poder per alleujar la pressió judicial, sinó que la provoquen; mentre que... els altres... potser en tenen prou amb insinuar...
Hi ha més coses en joc. El PP va reunir els periodistes en un dinar, va demanar que s'embargués la informació fins després del míting de Feijóo, en el qual va avançar alguns d'aquests punts, i va pactar que reservessin la font sota el genèric "cúpula del PP". Fins i tot, aquest compromís professional va ser trencat per alguns dilluns, així són les coses ara. La pregunta seria: és tan ximple Feijóo i té un equip tan nefast que ell mateix es va penjar? El relat que li està complicant la vida procedeix de la pelegrina idea que no se sabia que Junts va parlar amb el PP abans que amb el PSOE; encara més, que s'ignorava que Puigdemont en persona va parlar amb González Pons a Brussel·les. Jo us ho vaig explicar ja a l'agost, fins on vaig poder, que jo sí que respecto els off, i el mateix González Pons ho va reconèixer al novembre. Es va tornar a explicar quan el PSOE va desencadenar el fals escàndol del cafè a Barcelona.
Assistim a un cas d'interessos creuats que convergeixen en un punt que no és altre que Junts i l'amnistia
La novetat pot raure en aquelles 24 hores en què el PP va arribar a estudiar la constitucionalitat d'una amnistia de la qual va concloure que no era possible i va acabar avortant qualsevol negociació. Quin canvi ha fet? Per què Feijóo reconeix ara que això va passar? Per què recorda que per a ell els indults són possibles amb alguna condició? Per què ens va dir que veu molt difícil que es condemni per terrorisme Puigdemont, a part de per sentit comú i de la realitat? O ho va fer per estupidesa o estava enviant algun avís també. Un avís per a sectors del seu partit? Un avís per a Junts? Un avís per als jutges més papistes que el Papa? Perquè si és difícil condemnar algú per alguna cosa, el més probable és que sigui perquè és innocent d'aquesta alguna cosa i si ho és, és espuri investigar-ho com a tal.
Sens dubte era un avís i el que li va fallar és el seu poc coneixement, per part d'ell i del seu equip, de les dinàmiques madrilenyes. Venen de la perifèria i el cor de la capital, polític i periodístic, no és un os fàcil de rosegar ni de comprendre si no és a còpia d'anys i d'experiència. El que sí que crec que els va sorprendre és la manera de girar el que va dir com un mitjó i crear un relat per desprestigiar-lo, acusant-lo del mateix que Sánchez ha practicat una vegada i una altra, amb un cop contundent de l'Equip Sincronitzat d'Opinió que va camí de revalidar la medalla d'or. Davant d'aquest embolic en plena campanya, al seu propi partit van començar a bullir els xats, no sé si perquè ells mateixos pensen que Feijóo és així de ximple o perquè, com sabem, alguns esperen carregar-se'l.
Després hi ha els avisos de Félix Bolaños. Bolaños sembla que pensa que té alguna possibilitat de fragmentar Junts i quedar-se amb un sector que passi de Puigdemont. Quan un sap això, pot entendre que simultàniament mitjans conservadors responsabilitzessin l'altre dia l'advocat Boye de tenir poc menys que abduït el seu client de Waterloo. Fixeu-vos, mitjans molt conservadors escandalitzats perquè Junts havia votat no a l'amnistia per culpa de Boye. Veritat que alguna cosa no quadra? És just la tesi del triministre. És normal que mitjans hostils al govern defensin la tesi del negociador del govern espanyol? Podria ser de primer de filtració o de segon de finançament. A saber.
Al fons de tants tripijocs només bateguen dues coses: l'acceptació del PSOE d'una amnistia completa i immediata o no, la reacció de Junts si es nega a modificar la seva posició i el futur de la legislatura. Aquest en el qual alguns fins i tot projecten veure una moció de censura que tombi el govern espanyol i en la qual votin junts però no barrejats diversos partits. Per això alguns recorden a qui vol escoltar-los a Madrid que Junts no és un partit marxista revolucionari, precisament. Per això quadra el desmentiment que han fet a Rovira, perquè, en efecte, no van intentar pactar amb ERC mai.
Només queda esperar. Els relats són relats i els fets manen. Esperar el resultat de les gallegues i esperar la posició dels socialistes respecte a l'amnistia. Esperar les basques i les europees. Veure si Sánchez continua sense guanyar. No creure's que pot acabar la legislatura sense suport. L'embolic només ho és si et deixes emportar pels romanços. Els fets manen com sempre han manat. L'embolic és per a incauts.