No hi ha dia que no s'esmenti i aparegui la baixa productivitat com la raó que hi ha darrere de tots els temors que les economies comencin una terrible marxa enrere i recaiguin en la recessió. Janet Yellen, presidenta de la Reserva Federal (Fed), ha al·ludit a aquesta enutjosa qüestió en la seva conferència a Filadèlfia dilluns en descriure l'evolució de vegades erràtica de l'economia americana. Però no és un cas únic. El Fons Monetari Internacional (FMI) hi ha insistit en les seves trobades a Washington i l'OCDE va apuntar a l'alentiment de la productivitat i de la inversió com un dels grans mals que afligeixen l'economia global. 

Segons l'OCDE, als EUA es va passar d'una pujada de gairebé el 2,5% el 1996-2004 a poc més de l'1% el 2004-2014, tendència que es manté segons la Fed, mentre que a Alemanya es va passar de gairebé el 2% a poc menys de l'1%. Al sud d'Europa, s'ha constatat una millora de productivitat, que havia caigut en el període 1996-2004, i va passar a ser positiva després.

La principal explicació de caiguda de la productivitat hauria vingut de la debilitat de la inversió, segons l'argumentació clàssica. Això va portar els bancs centrals a abaixar les taxes d'interès a tipus ultrabaixos per dur les empreses a escalfar motors. Reduir el preu del diner fa més fàcils les coses, se suposava. Però l'experiència ha demostrat exactament al contrari, com ja ho reconeix fins i tot la mateixa Reserva Federal. I això, per què?    

Un economista de Carlyle Group, Jason Thomas, ha donat una explicació que està cridant molt l'atenció, com va destacar The Wall Street Journal. L'expert mostra dades. Des del 2009, quan la Reserva Federal va reduir els tipus d'interès a gairebé zero, les empreses dels EUA han augmentat les recompres d'accions en un 194% i el repartiment de dividends un 66,5%. La inversió, tanmateix, només ha pujat un 44%. 

Teòricament, una inversió hauria de ser igual d'atractiva que una alça del dividend actual, ja que el fa créixer, però això suposa que als accionistes no els importa si reben avui el dividend o més endavant. Però no és el cas. Inversors com els pensionistes, necessiten una rendibilitat més gran ara. I a més, existeix el risc que la inversió tingui èxit o no. I quan el mateix banc central t'està dient que els diners no valen res -que és el que signifiquen els tipus d'interès zero- és que les rendibilitats de les inversions són més que dubtoses. Així que el retraïment augmenta.

S'ha per tant de buscar a què es deu que la productivitat sigui tan baixa per entendre per què les inversions tenen tan poc sex appeal.

El creixement de la productivitat ha estat baix des del 2009

Doncs bé, segons Brian Coulton, economista en cap de l'agència Fitch, el creixement de la productivitat ha estat baix des del 2009 perquè atès l'alt nivell d'atur existent i els baixos salaris que l'acompanyen, les empreses van optar per respondre a les progressives expansions de l'economia contractant treballadors addicionals abans que ampliar l'estoc de capital. D'allà una baixa productivitat que no té per què reflectir un deteriorament de l'eficiència de l'economia.

Curiosament, d'acord amb aquesta tesi, la reducció actual de l'atur als EUA (el 4,7%) i l'augment dels salaris (2,5%) que el segueix, podria induir a començar estendre l'estoc de capital, i amb això el de la productivitat. L'exemple tindria un caràcter incentivador general de cara a no quedar enrere en la cursa de la competitivitat.

Aquí, les coses no estan malament. A l'"Informe sobre Espanya 2016", la Comissió Europea, després d'assenyalar que la concentració de la inversió durant uns anys en la construcció va portar a una especialització de l'economia espanyola en productes de tecnologia de valor mitjà-baix, anota que s'ha produït últimament un important canvi. Aquest gir ha portat que "les taxes d'inversió de les empreses no financeres espanyoles es troben actualment entre les més altes de la UE", estimada entorn del 20% del PIB el 2017. 

Aquestes són les noves vies de la recuperació d'una productivitat de les quals les economies estan profundament necessitades.