Parlem clar d’entrada: durant les darreres setmanes és obvi i és públic que el Govern ha patit disfuncions i que algunes actuacions eren clarament millorables. Segurament el cas més evident ha estat l’ajut als treballadors autònoms, un dels col·lectius més castigats per la crisi de la Covid, que no es mereixen el tracte rebut per un sistema que afavoria el més ràpid i el millor connectat, i no pas aquell que més ho necessitava. En temps d’incerteses, com els actuals, cal que la ciutadania pugui  tenir confiança en l’Administració i en les seves decisions. I de la mateixa manera que cal reconèixer aquests errors, també cal recordar que els responsables governamentals d’aquests fets s’han disculpat.

La injusta inhabilitació del president Quim Torra ha deixat el govern sense lideratge en plena pandèmia i no s’ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies en una situació que requereix més cohesió, més lleialtat i més unitat que mai. Esperem que els fets de la darrera setmana ho canviïn tot. Cal tenir en compte, tanmateix, que l’emergència a la qual s’enfronta Catalunya, com la resta del món, és inèdita i, per tant, ningú no té un full de ruta immaculat i precís, sense errors. Igual que els sistemes sanitaris d’arreu del món, el nostre està patint una prova d’estrès sense precedents i els professionals de la salut, malgrat patir una greu mancança de personal i de finançament, dediquen totes les hores del món a salvar vides, les nostres vides. No tinc cap dubte que tothom fa tot el que pot i més, amb un gran esforç i amb la millor voluntat i dedicació.  

El nostre país pateix un espoli fiscal crònic i té unes competències limitades que dificulten encara més el combat contra la pandèmia

Amb tot, també cal denunciar clarament que Catalunya no lluita contra la Covid amb les mateixes eines que els estats europeus. El nostre país pateix un espoli fiscal crònic i té unes competències limitades que dificulten encara més el combat contra la pandèmia. Amb els 20.000 milions d’euros que cada any els catalans paguem a Madrid i després no tornen a Catalunya, podríem garantir les ajudes a tots els sectors afectats i hauríem resolt les mancances del nostre sistema sanitari i del benestar. El segon estat d’alarma decretat pel govern espanyol és una cotilla més, que dificulta la gestió eficaç contra la pandèmia i la greu crisi social i econòmica que se n’ha derivat. Un decret d’alarma que no inclou cap mesura de suport a les famílies ni a les pimes ni als autònoms. Podria posar molts exemples, però en posaré un de ben concret i visible: a diferència de la primera onada, el govern de l’Estat no ha volgut dictar una moratòria de desnonaments o de tall de subministraments bàsics durant aquesta segona onada, com tampoc ha aprovat ajuts directes als més afectats. Malgrat les peticions rebudes, entre elles la de Junts per Catalunya al Congrés espanyol, el mateix govern que es vanta públicament de ser el més progressista de la història, ha girat l’esquena a les persones més vulnerables i s’ha negat en rodó a fixar moratòries i ajudes.

A diferència de la primera onada, el govern de l’Estat no ha volgut dictar una moratòria de desnonaments o de tall de subministraments bàsics

Malgrat totes les limitacions, el Govern de Catalunya ha sabut trobar un camí en la lluita contra la triple crisi. Els mals averanys no s’han complert i el sistema sanitari català no s'ha col·lapsat, s’han pres mesures contundents que han aturat i revertit la propagació de la pandèmia i s’han reobert les escoles amb seguretat i garanties. En aquesta segona onada, a més, la Generalitat ha fixat unes condicions de reobertura predictibles i acordades amb els sectors que alleugerirà l’impacte inevitable que les restriccions han provocat en l’activitat econòmica i els llocs de treball.

En aquest sentit, vull agrair i posar en valor la feina feta per les conselleres Meritxell Budó i Àngels Ponsa, i pel conseller Ramon Tremosa, que han fet d'interlocutors incansablement amb els respectius sectors afectats (els esports, el món de la cultura i el sector de la restauració, el comerç i el turisme) per trobar el millor pla de reobertura i solucions per pal·liar els efectes de les restriccions. Un contacte permanent per atendre, acompanyar i informar en cada moment de la situació. Em consta que sovint no han estat trobades fàcils, perquè la fatiga i la frustració es viu inevitablement amb angoixa en tots aquests àmbits. El tancament de negocis i la pèrdua de llocs de treball és una realitat per a molts i una amenaça per a la resta. Salvar els llocs de treball i el teixit econòmic és també una prioritat.

 

Elsa Artadi, portaveu de JUNTS

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat