"La resolució per part dels tribunals de qüestions polítiques soscava l'únic avantatge del procés polític, que és conciliar interessos i opinions divergents"

Lord Jonathan Sumption (magistrat del Suprem del Regne Unit)

Bunbury cantava que hi haurà una guerra als carrers, i va arribar Abascal i va amenaçar amb una altra a matadegolla als tribunals. En aquest camp de batalla, el dels tribunals, es van menjant el terreny a cops de colze, uns i altres, els partits de la dreta, de la dreteta i de la dretota. S'amunteguen, s'encavalquen, es persegueixen amb la llengua fora com el gos Pataner ho feia amb Dick Destraler en una cursa més boja encara, però, això sí, sense gens de gràcia i amb un greu cost institucional i democràtic.

Casado va amenaçar Sánchez des de la tribuna del Parlament: "Senyor Sánchez, si Torra no cessa en el seu càrrec en les pròximes hores (...), hauria d'activar immediatament l'article 155 (...) Però si no ho fa, li recordo que podria incórrer en prevaricació per fer resolucions injustes per rèdit electoral i partidista i, en aquest cas, li asseguro que actuarem amb la mateixa fermesa que amb Torra". Diuen que és Enrique López, sí, el magistrat impulsat pel vent del PP que va ser agafat conduint borratxo una moto, l'altre germà Cagaferro. Així van els dos en el seu Rocamòbil procurant que no els avanci el número 00 i deixant enrere a la cua el Retocamòbil. No, no em preguntin qui és Penèlope Potingues en aquesta esbojarrada cursa de querellants.

Sense cap mena de cost. Ans al contrari, amb la rendibilitat de fer-se lloc en els titulars i d'incomodar i atemorir els seus adversaris polítics, fins i tot d'inquietar-los perquè, qui els assegura que no trobaran el jutge adequat per donar-li corda als seus despropòsits?

S'amunteguen, s'encavalquen, es persegueixen amb la llengua fora com el gos Pataner ho feia amb Dick Destraler en una cursa més boja encara, però, això sí, sense gens de gràcia i amb un greu cost institucional i democràtic

La querella presentada pel PP contra Torra és absurda. No té ni cap ni peus. Així ho diu el mateix fiscal al seu informe que en demana la inadmissió. Fins i tot el fiscal es permet riure's una mica d'ells, encara que sabem del cert que no els importa res. I ho fa quan els diu incoherents. Però no dieu que Torra ja no és president i que és un usurpador? Llavors, què feu portant això al TSJC, per un aforat que dieu que ja no ho és, i per què no ho porteu a un jutjat d'instrucció, que és on s'han de portar els que ja no són res? La cleca és de campionat. Tant com la que clava quan els informa que el que expliquen no es correspon amb cap tipus penal, cosa que haurien de saber, l'un per magistrat, encara que hagi posat poques sentències, i l'altre per màster a Aravaca. Si ho saben, una de dos, o és que tant els fa que no prosperi, perquè obtenen un altre tipus de rèdits en fer-ho, o tenen l'esperança de trobar algun jutge capaç d'encaixar l'inencaixable, que alguna experiència molt greu ja tenim d'això. Jo no crec que hi hagi marge perquè una farsa tan gran prosperi i no sigui arxivada.

El govern espanyol pot voler lluitar contra la judicialització política, però té al davant l'oposició atrinxerada al Lexnet, posant querelles sense ordre ni concert i a tort i a dret. Bé, a dret poques i pot ser que en colin alguna.

Vox va, sens dubte, guanyant aquesta espúria cursa. Últimament ha presentat querella al Tribunal Suprem contra el president Sánchez i Dolores Delgado per la posició adoptada per l'Advocacia de l'Estat al seu informe sobre la sentència del TJUE i, simultàniament, als jutjats de Plaza de Castilla contra els tres advocats de l'Estat que van participar en aquest informe tècnic. Després Abascal se'n va anar a Estrasburg i va presentar una demanda al Parlament Europeu per "extralimitació de funcions" en reconèixer Puigdemont i Comín com a europarlamentaris. Saben també que n'han interposat una altra davant del TSJC contra els cinc membres de la Mesa del Parlament que es van pronunciar sobre la condició de diputat de Torra. Això no és tot. Han anunciat un recurs d'inconstitucionalitat contra la decisió de Meritxell Batet d'acceptar els juraments diferents dels diputats i han denunciat davant d'Anticorrupció el suposat finançament de Podemos per part d'Evo Morales.

A la cursa s'hi estan sumant ja partits inventats com el denominat Partido Laócrata que va aparèixer el dia 6 al Tribunal Suprem demanant un assegurament de proves, referint-se als enregistraments de Barajas del pas de Delcy Rodríguez, i per no anar darrere d'aquest nou i esbojarrat vehicle, els d'Abascal i els del PP han presentat alhora una querella contra el ministre Ábalos per prevaricació administrativa en aquest mateix fet.

Encara podria passar que s'enredés més la troca. No ho desestimin.

Passa que la dreta nacionalista espanyola es continua considerant l'única legitimada per governar. Passa que el líder de l'oposició va anar a una entrevista amb el president del govern espanyol a dir-li, sense cap mena de vergonya, que o renuncia als seus pactes democràtics, a la seva coalició, al diàleg amb Catalunya i a les polítiques que vol fer o rebenten la pilota institucional i segresten els òrgans constitucionals fins a nou avís.

No són tan innovadors com sembla, sinó que s'apunten a un canvi global. Existeix un auge d'un absolutisme moral i ideològic que persegueix utilitzar la llei per generar uniformitat social i política i reduir la capacitat de decidir dels ciutadans.

La dreta hispànica i les seves esbojarrades querelles només han començat la cursa per buscar fer fora de la carretera el nou govern. No tenen cap altre pla.