"I obstinar-se no és una política gaire intel·ligent. Encara que a empentes i a salts, els esdeveniments es desenvolupen de tal manera que es farà realitat: Tot el poder per als soviets!"

Lenin. Pravda, 1917

 

Avui em tocaria explicar què ha passat en la pactada renovació del CGPJ que ha trastocat també les perspectives del judici de l'1-O. No puc fer-ho sense reconèixer que, a hores d'ara, hi ha persones que estaven molt involucrades en les negociacions que s'estan preguntant coses que encara a ells se'ls escapen. Aquí només hi ha dues coses clares: que Manuel Marchena ha aconseguit tot el poder que fa temps que desitjava ―va ser vetat per al mateix lloc per Rubalcaba fa ara cinc anys― i que Pedro Sánchez, o els seus oracles, està col·locant uns missatges que construeixen un relat que sembla fàcil de comprar però que és contradictori o, almenys, inclou alguns trompe-l'oeils.

Marchena s'ha convertit en l'home que atresora tot el poder. Això és la realitat. Tota l'esquerra està bocabadada. La judicial encara se'n fa creus. Alguns dels que s'asseuran a la taula del ple del CGPJ amb ell, es deuen estar encaixant encara els ulls a les òrbites. El relat construït per explicar l'acceptació ràpida, pacífica i sense vaselina del principal líder de la dreta judicial per controlar durant cinc anys l'òrgan de govern dels jutges falla a la mínima que s'analitza. Ens diuen que han obtingut una majoria progressista a canvi ―com si el president no pogués controlar tantes coses com els terminis, els plens i tota la complexitat administrativolegal del CGPJ― i que el PP ha quedat en minoria. No sé si s'han recordat d'explicar que Marchena tindrà, com a president, vot de qualitat en cas d'empat. Si ens hi fixem, el gran i carismàtic home, l'encantador de serps, l'amic dels pactes, només hauria d'atreure el vot conservador d'un dels vocals que tan animadament exhibeix ara el PSOE. Només un. Amb això el seu vot dirimeix. De facto, hi ha moltes dades que indiquen que ja està aconseguint coses abans d'haver estat votat per ningú ni que hi hagi Consell. Una espècie de nou Cid Campeador, que guanya batalles abans de la seva vida com a president i no després de mort. Això, o és casualitat que hagi caigut de la llista de vocals la seva arxienemiga Victoria Rosell, a qui ja li va malmetre l'acta de diputada amb una investigació prefabricada que va quedar després en no-res. Rosell era un seient fix, era la concessió a Podemos, i tot just conèixer-se el pacte sobre Marchena, va caure de la llista sense que Pablo Iglesias i fins i tot els negociadors s'assabentessin fins a última hora. Comencem bé. O també pot ser casualitat que en el grup de vocals hagi entrat la fiscal conservadora Rosa Rubio, bona coneguda seva també des de les Canàries, que deixarà el Consell Fiscal del qual forma part per passar-se a l'òrgan dels jutges, fet que molts dels seus companys veuen com un desaire monumental. Així que Marchena, que afavorint Soria va truncar la carrera política a la magistrada Rosell, li recorda ara qui mana i la torna a deixar al seu jutjat canari.

El relat construït per explicar l'acceptació ràpida, pacífica i sense vaselina del principal líder de la dreta judicial per controlar durant cinc anys l'òrgan de govern dels jutges falla a la mínima que s'analitza

L'altre gran argument socialista per acceptar un gripau així ha consistit a afirmar que el nomenament de Marchena el treu del tribunal de l'1-O i que això col·laborarà en el cas català. Han venut fins i tot la idea d'un tribunal més progressista com a avantatge que es buscava amb aquesta concessió tan desconcertant. L'entrada d'una progressista moderada, Susana Polo, i la presidència de Martínez Arrieta canvia alguna cosa en realitat? No fa mesos que diem que en el Tribunal Suprem s'han fet bola i que són un baluard compacte en defensa de la raó d'Estat i de la unitat de la pàtria? No hem vist el progressista per antonomàsia, el magistrat Alberto Jorge, firmar sense badar boca les interlocutòries de confirmació de les presons preventives? Em temo que no només no canviarà res en el tribunal sinó que a més Marchena podrà mantenir el seu carisma dins i les seves maneres fora. I encara es podrien produir més canvis, perquè si en cobrir-se la vacant que deixa en la presidència de la Sala II, el nomenament recaigués sobre un dels integrants del tribunal de l'1-O, aquest passaria immediatament a presidir el judici també.

El que sí que succeirà, sense cap mena de dubte, és que l'inici de la vista oral es retardarà. Tots comptàvem que les qüestions prèvies que han d'obrir les sessions es plantejarien al desembre i que, una vegada resoltes, el plenari es reprendria ja al gener. Ara no podrà ser. Marchena no pot arrencar el judici i després anar-se'n, caldria tornar enrere de nou, així que serà necessari esperar que el procés hagi acabat i Marchena prengui possessió del seu càrrec per començar. Ja som al gener. Jo no sé si quan la vice Calvo s'arrencava amb aquell "si el judici es retarda, no seria lògic mantenir la presó preventiva", sabia ja llavors tot això o és una simple coincidència.

Jo crec que Sánchez s'ha fet un Divar, és a dir, que, com Zapatero, ha comprat una mercaderia que acabarà comprovant que està avariada. Pot ser que descobreixi que ha creat un altre monstre. I com a última reflexió, què volen!, s'ha de constatar com de difícil ho tenen les dones, més de la meitat de la carrera judicial, per tenir un lloc. Ni amb el president més feminista de tots els temps no els ha quedat cap altra que quedar-se amb un pam de nas. Les han canviat de nou per un senyor que sap explotar, com ningú, els ressorts del poder en els cercles sempre masculins. El mateix de sempre.

Jordi Barbeta
opinió Titelles de reconegut prestigi Jordi Barbeta
Elisa Beni
Opinió Tot és procés Elisa Beni