És com un raig de llum. Sentir dir en un parlament o després d'un Consell de Ministres coses que per mi fa molt temps que són òbvies, com que la inacceptable i impostada judicialització d'un conflicte polític ens ha portat fins a un escenari insuportable i que ha arribat el moment de posar-hi fi.

No serà fàcil. Hi ha tota una manada esperant a buscar qualsevol frase, qualsevol fragment, i utilitzar-lo per estripar els tendons encara febles que uneixen la coalició de govern. Per això és estúpid donar-los el que esperen i per això els gestos i les declaracions sense altisonància seran l'únic camí pel qual intentar transitar. Tot i això, no serà sense explosions contínues que intentaran acovardir els que intenten trobar-se.

No va ser res més que això l'escàndol organitzat arran de la proposta del govern espanyol, en compliment de l'article 124.4 de la tan esbombada Constitució, de proposar Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat. Acaben d'adonar-se que aquest govern ha arribat per governar i que per a això pensa utilitzar tots els mecanismes legals i constitucionals que el disseny del sistema va posar a les seves mans. Nomenar un fiscal general de confiança és una d'elles.

No en va ha vist Sánchez durant 19 mesos el que significa tenir una fiscal general que creia que la seva obligació era ser independent del poder polític per passar a ser dependent de la mateixa carrera fiscal. Una fiscal general a qui no li van donar opció a visar o discutir l'informe al tribunal sobre la sentència del TJUE. El qual es va evacuar en hora i mitja després de fer-se pública. Hauria pogut Segarra discutir tècnicament que aquesta actitud no era la correcta? Hauria pogut, en cas d'estar-ne persuadida com a jurista, haver donat instruccions perquè s'informés en un altre sentit? Si la resposta és no, llavors és que com els he dit tantes vegades, la Fiscalia ha estat funcionant com cada comando independent de fiscals ha decidit. Estava d'acord Segarra que es parlés dels CDR com un grup terrorista equiparable a ETA? No ho sabem, però si hagués volgut fer-los canviar de línia, ens n'hauríem assabentat. Així que no ho va fer.

Per això és tan important, encara que la dreta s'hi rebel·li, tenir un fiscal general que comprengui les línies mestres de la política criminal que vol dur a terme el nou govern i que està clar que no passen per aprofitar la més mínima escletxa, informe policial o notícia de premsa per interposar una querella més contra el primer independentista que passi. Va ser molt significatiu que Sánchez, quan intentaven acorralar-lo amb aquest tema, respongués clarament: "Jo només he demanat a la senyora Delgado que faci respectar la més estricta legalitat democràtica". No sé si els va passar per alt, però és una troballa en un desert de banderes i faccions en el qual hem habitat fins ara. Quantes de les coses que hem viscut, i encara vivim, es podien haver evitat si s'hagués respectat la més estricta legalitat democràtica?

La més estricta legalitat democràtica no hauria creat una querella novel·lada perquè contingués els elements necessaris per construir el relat d'un delicte de rebel·lió inexistent

La més estricta legalitat democràtica no hauria creat una querella novel·lada perquè contingués els elements necessaris per construir el relat d'un delicte de rebel·lió inexistent. La més estricta legalitat democràtica, i no la voluntat decidida d'ocultar la política rere les togues, ens hauria estalviat molt dolor i també molt mal, fet en nom de la sacrosanta unitat d'Espanya, a l'estat de dret.

La més estricta legalitat democràtica no hauria entrat en un joc d'alteracions jurisdiccionals, processals i substantives per aconseguir objectius establerts com inhabilitar els polítics catalans i mantenir-los a la presó fins a aconseguir una greu condemna per a ells.

La més estricta legalitat democràtica no hauria permès fer jocs malabars amb les euroordres ni trampes en remetre-les ni tantes altres coses. No, amb una estricta legalitat democràtica no estaríem aquí. Recordin que el primer gran enrenou de Dolores Delgado al capdavant del ministeri va ser la seva convicció que no era legal pagar amb diners públics la defensa de Llarena en la demanda interposada contra ell a Brussel·les. Va ser la pressió mediàtica i política la que va forçar el feble govern sorgit de la moció de censura, sempre amb les eleccions al cap, a recular i a canviar la seva posició. La manada ha tornat a recordar-ho aquests dies, perquè això no li ho perdonen.

Així que és important aprendre a escoltar el que es diu i a deixar que siguin els altres els que s'emboliquin en la recerca de fang amb el qual embrutar l'escena. També va dir ahir Sánchez que, que ell sàpiga, el president de la Generalitat és Quim Torra. I amb això també va dir tantes coses, que no hem de perdre l'oportunitat d'escoltar-les.

"La via judicial no tindrà el recorregut que desgraciadament ha tingut tots aquests anys", va respondre Sánchez. I perquè això sigui així és necessari que el fiscal general de l'Estat, fent ús de les seves atribucions, talli d'arrel qualsevol actuació de la Fiscalia que busqui obtenir rèdits polítics. O potser va ser una altra cosa parlar d'una "organització terrorista d'índole secessionista català"? Si fins i tot va arribar a imputar-los inicialment també el delicte de rebel·lió!

No, el president del govern espanyol no pot ordenar a la Fiscalia que faci el que li demanin o el que sigui convenient en un moment donat. Això no seria legalitat democràtica. El que si pot i vol és assegurar-se que no hi haurà fiscals fent-li el llit a la menor oportunitat per donar als enemics un argument amb què desbaratar-ho tot. El que vol tenir clar és que ningú no s'acarnissarà demanant presons o impedint sortides pel mer fet de mantenir alt el pavelló patriòtic. Esclar que després decideixen els jutges. Sempre decideixen els jutges, però sense el concurs de la Fiscalia és molt més difícil tirar-se al fang d'una querella de Vox.

És important, doncs, que aprenguem a llegir la substància i que deixem els crits per als altres. Alguna cosa està canviant i la legalitat democràtica tindrà un respir que van ser d'altres els que van asfixiar.

Esperem que no siguin les paraules les que ofeguin aquesta esperança. Els fets, això marcarà la diferència.