"I ara, fills meus, resem un parenostre perquè Déu ens alliberi de la justícia".
Castelao

Ahir al Tribunal Suprem les togues de la brigada patriòtica van sortir amb les punyetes entre les potes. Això vol dir, entre altres coses, que encara queden jutges a Espanya, encara que a Tamara Carrasco li hagi costat un llarg, injust i perillós camí comprovar-ho, en el qual haurà perdut moltes coses que no li tornarà ningú. Per 11 vots contra 5, Tamara Carrasco va ser absolta en sentència que serà ferma, però aquestes no eren les intencions inicials del president de la sala II ni del ponent de la resolució, les premisses del qual van quedar arruïnades.

Tamara Carrasco, de terrorista i rebel detinguda i portada a l'Audiència Nacional per la Guàrdia Civil, a dona la innocència de la qual ha estat clarament vista per almenys 14 magistrats durant tot el procediment. D'un missatge de Whatsapp —l'origen del qual no s'ha aclarit mai—, d'un grup terrorista que "posava en perill no només la pau pública, l'ordre constitucional, sinó l'essència mateixa del sistema democràtic", a una "investigació iniciada de manera poc seriosa" i a una absolució rere l'altra fins a l'absolució final. Terrible, oi? Doncs més terrible és que cinc magistrats de la sala II encara volien condemnar-la ahir. El mateix ponent, Ángel Hurtado, tenia prevista una sentència que acceptava la cassació de l'absolució, però va ser derrotat per 11 dels seus companys, de manera que va haver de passar la ponència a Javier Hernández, una de les ments més brillants d'aquesta sala, que redactarà la sentència denegant la cassació proposada per la Fiscalia. Es van quedar sols volent casar l'absolució el ponent Ángel Hurtado —ascendit després del seu paperot favorable al PP en el judici de Gürtel i la seva raspallada al testimoni Rajoy—; Manuel Marchena, Antonio del Moral i Pablo Llarena —tots ells implicats en la causa del procés—; Sánchez Melgar, ex fiscal general de l'Estat de Rajoy, i Vicente Magro, senador que va ser del Partit Popular. Que no deu tenir res a veure, però que no deixa de ser ben curiós que davant tant col·lega que ha vist clara la innocència, siguin precisament ells els entestats a no veure-la i que fins i tot han anunciat vot particular.

M'ha agradat veure en el cas Tamara Carrasco que encara queden jutges disposats a fer la seva feina, però no sé si en la piràmide de la justícia són suficients per parar l'avanç de la brigada de les togues

"El missatge que va enviar al seu grup d'amics va originar un gran perill perquè era un punt de partida cap a la violència real", insistia el fiscal en el seu recurs de cassació. El missatge era l'única prova i el missatge, que jo he sentit a més de llegit, no conté en cap cas una incitació als desordres públics. Però anem més enllà. "No queda acreditat que la Sra. Carrasco García hagués distribuït públicament l'àudio que va remetre a un grup d'amics", diuen els fets provats de la sentència inicial. I com va arribar aquest àudio de Whatsapp a la Guàrdia Civil? No hi ha hagut manera de saber-ho. L'única explicació balbucejada en el judici per un número de la Guàrdia Civil va ser que "corria per Whatsapp". Res que pugui assegurar la traçabilitat de l'origen legítim de la prova, substancial per poder basar-hi un procés. L'advocat Salellas tot el procediment que intenta esbrinar-ho i no n'ha pogut saber res. Porto això a col·lació per l'estranyesa que produeix que la Guàrdia Civil tingui a les mans un àudio d'un sistema de missatgeria que no ha pogut justificar que l'hi remetés o denunciés ningú, i que podria tenir una procedència il·legítima si hagués estat interceptat de manera il·legal per un sistema com Pegasus.

Tornem a Pegasus. El de Tamara Carrasco és un dels noms guixats a les interlocutòries del CNI? Pertany a l'altre grup de mòbils infectats? Estava punxada legalment des del 2017? No ho sabem. García-Castellón manté secreta la peça mare de la qual va sorgir tota l'operació contra els CDR, les Diligències Prèvies 104/2017, de les quals almenys van sorgir les operacions de Tamara Carrasco i d'Adrià Carrasco. Què conté aquesta peça secreta? Quines intervencions es van autoritzar i amb quines justificacions? Els superiors del jutge García-Castellón ja li han estirat dues vegades les orelles per mantenir-la secreta, perquè consideren que va vulnerar la tutela judicial efectiva en ocultar elements de la investigació als advocats dels tretze CDR i perquè la investigació "es va iniciar palmàriament abans del 2018, el 2017, mitjançant una peça secreta".

Vist així, què podem esperar de la justícia en la tasca d'aclarir què ha passat en el CatalanGate amb tots els telèfons espiats que no estaven autoritzats pel CNI? I dels que ho estaven, les interlocutòries només seran desclassificades si ho demana un jutge? De moment, ja anem veient que l'Audiència Nacional ha recorregut a l'habitual peça secreta —per al cas de l'espionatge als mòbils del govern espanyol—; un jutge de Barcelona ha decidit arxivar provisionalment fins que arribi una rogatòria d'Israel que crec que sap que no arribarà mai i, finalment, la querella contra NSO presentada a Madrid per Gonzalo Boye ha recaigut en la jutgessa Cristina Díaz, ex directora general de Política Interior amb Rajoy, amiga reconeguda de Cifuentes i exnòvia de Carlos Herrera.

M'ha agradat veure en el cas Tamara Carrasco que encara queden jutges disposats a fer la seva feina, però no sé si en la piràmide de la justícia són suficients per parar l'avanç de la brigada de les togues. És una lluita soterrada, sumari a sumari, procediment a procediment, en la qual ens hi juguem molt. I no tenim la certesa que la guanyin els justos.