"Fingeix inseguretat i estimula'n l'arrogància"

Sun Tzu. L'art de la guerra

Pallasso. Estratagema. Jugada infructuosa. Maniobra sense èxit. No sé quantes desqualificacions més s'han abocat, totes provenen de la premsa nacional. Resulta definitori que una gran part dels professionals hagin considerat que "la gran estratègia jurídica" prevista per l'equip de Puigdemont consistia, exclusivament, a plantar-se amb una jura de la Constitució feta en un notari belga. Els ha fet molt riure fluix i, de ser així, seria per donar-los-la però com que no convé subestimar ningú, seria més lògic haver maliciat que algun objectiu tenia anar a intentar una cosa que saps que et negaran. Poca gent ho ha interpretat així a Madrid. La majoria creu que tot això s'ha acabat i que els focs d'artifici jurídic han acabat posant les coses al seu lloc, és a dir, impedint que Puigdemont, Junqueras i Comín prenguin possessió d'un càrrec representatiu per al qual han estat elegits.

Els hauria estat molt senzill adonar-se que els advocats de Puigdemont han tingut molt de temps per dissenyar alguna cosa una miqueta més elaborada i que, durant aquests dies, el que ha fet Boye ha estat anar recollint un per un els documents que necessitava per reforçar la seva tesi, la que plantejarà davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i que no ha estat donada a conèixer en la seva totalitat perquè no s'intenti frustrar amb temps, però de la qual ja podem intuir algunes línies. En aquesta particular collita jurídica han aconseguit una publicació en el BOE on apareixen els polítics catalans com a eurodiputats electes, hi ha també una interlocutòria en la qual se'ls denega la retirada de l'ordre de detenció, tenen una resolució de la JEC que denega el jurament no presencial i el recurs que es va interposar per això tenen la negativa que avui juraran la Constitució, o bé mitjançant el procurador designat per a això —com de facto han fet diversos senadors—, o bé acceptant l'acta notarial belga que recull la jura feta allà. Tampoc no oblidem la interlocutòria que denega a Junqueras la sortida per prestar jurament perquè també li serveix a Puigdemont per demostrar que encara que hagués vingut a jurar, no se li hauria permès. Ah, i afegeixin-hi que la JEC el va treure de les llistes i que van haver de ser els jutges els que els obliguessin a posar-lo de nou! Amb tot això els seus advocats intentaran mostrar que existeix una orquestració i una clara finalitat de privar-los dels seus drets com a europarlamentaris, que tot és una construcció dirigida per deixar-los sense fer-ho. Si no vens, perquè no hi ets. Si vens perquè et detinc i després el Suprem no et permet fer el jurament.

També hi ha un cert error respecte al fet que al TJUE o li presenten qüestions prejudicials els tribunals —com Van den Eynde li ha sol·licitat a Marchena que faci— o bé ho fan els estats. Obliden que també, en determinades circumstàncies, poden fer-ho els particulars. El que no han revelat és la fórmula que faran servir perquè se'ls permeti accedir al TJUE ni el contingut exacte de la qüestió que volen formular-li. No serà fins dimarts o dimecres vinent que es reveli aquesta qüestió i puguem valorar l'abast de la veritable estratègia processal esbossada per l'equip jurídic dels eurodiputats expatriats. El camí de Junqueras és diferent perquè la seva situació ho és també. No obstant això, sabent que la qüestió prejudicial no serà presentada i que el recurs al Tribunal Constitucional va per llarg, els seus lletrats també estudien les fórmules per arribar al Tribunal de Luxemburg i, en tot cas, la resolució del cas Puigdemont, de ser favorable, segur que l'afectaria.

Aquesta setmana al Parlament Europeu li arribarà una llista remesa per Espanya amb el nom de 51 eurodiputats acreditats per estar a Estrasburg el dia 2 de juliol. El que passa és que aquesta llista hauria de tenir 54 noms, que són els que correspon elegir a Espanya. Jurídicament al Parlament no pot tenir-ne prou amb saber-ne el nom. Preguntarà per què? Li explicaran? I com? No són coses fútils.

Jo tampoc no abraçaria l'argument majoritari en les tertúlies de la Villa que considera que cap tribunal europeu no revalidarà els independentistes perquè molts països tenen problemes similars en el seu si

També jugarà la basa que la jura de la Constitució és una condició afegida per Espanya el 1995 i que, per tant, és anterior al Tractat de Lisboa. Part del plantejament de Puigdemont passaria per plantejar-li al TJUE que aquests articles de la LOREG contravenen la normativa europea. En cas de ser així, poden anul·lar-los. Hi ha una directiva recent que afirma que només pot restringir-se el dret de sufragi passiu per sentència ferma. També jurisprudència del TC espanyol que diu que "no resulta congruent una interpretació de l'obligació de prestar acatament a la Constitució que anteposi un formalisme rígid a tota altra consideració, perquè d'aquesta manera es violenta la Constitució de l'acatament de la qual es tracta". I estem parlant que s'imposa sobretot el fet que la jura sigui presencial a Madrid.

Tampoc jo no abraçaria l'argument majoritari en les tertúlies de la Villa que considera que cap tribunal europeu no revalidarà els independentistes perquè molts països tenen problemes similars en el seu si. I no ho faria perquè la qüestió de fons no és aquesta. La qüestió de fons versa sobre els esculls particulars que pugui posar cada nació i sobre si d'aquesta forma podrien evitar que determinats electes arribessin a Estrasburg. En aquesta qüestió pesa més veure quin instrument se li pot donar amb això a Hongria o Polònia que altres consideracions.

En qüestions jurídiques mai no convé donar res per fet. Res per guanyat. Res per petri. D'aquí al 2 de juliol hem d'analitzar moltes coses. La supèrbia sempre acaba perdent a qui la practica.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat