"A algun jutge se li acaben veient les potes de cabra sota la toga i les banyes perforant l'espessa perruca"

Rebecca West

A Casado el tranquil·litza que no fos ningú de la seva executiva qui propiciés els tripijocs amb Bárcenas i li serveix de consol que qui ho va fer, el seu actual escuder de Justícia, quan s'hi va prestar fos jutge. Ja veuen. La taca que s'intenta espolsar de sobre un polític la pot rebre la toga d'un jutge.

Enrique López mai no va ser un jutge de veritat. Podem estar més tranquils ara que s'ha tret la disfressa i exerceix com a cavaller errant d'Ayuso i com a palafrener de Casado. Almenys ja és ell sense careta i totalment coherent amb la seva voluntat de servei als populars que se li va despertar tan aviat i que tan bons rèdits li ha donat. Encara que, no creguin, no deixa de ser un home frustrat. Ell que aspirava als més alts ministeris, a asseure's al Palacio de Parcent, i s'ha quedat de conseller per a Ayuso i com a evanescent ministrable d'un partit que està molt lluny de governar. Ell, que tant ha servit a la causa.

López vestia de magistrat quan va posar en contacte l'advocat del Partit Popular amb l'amic designat per Bárcenas. Casado, molt seriós, l'exculpa, perquè "és una actitud habitual i en cap cas sospitosa". Si ets un jutge, és tan estremidora que espero que els seus antics companys d'associació —l'APM, Associació Professional de la Magistratura— i que els seus companys de toga surtin corrent a explicar-nos que això és una aberració, que ho abominen. Ells i tants d'altres. Això o que acceptin que formen part de la corrupció perquè callen. Senyor Casado, qui ha conegut i coneix jutges de veritat ho sap: mai un jutge fa d'intermediari en aquests contactes, menys encara un jutge que està cridat a resoldre. Vostès creuen que després d'establir aquestes liaisons dangereuses no va tornar a saber res del que es maquinava? L'empresari amic de Bárcenas es lamentava que quan López va ser nomenat conseller per Ayuso ja no li agafava el telèfon. Podem inferir que mentre va ser magistrat de l'Audiència Nacional i va firmar i va despatxar sobre aquest cas, sí que l'hi agafava.

López representa la imatge més lletja i podrida de la justícia. El jutge de províncies a qui el jutjat d'instrucció número 10 de Lleó se li va fer petit, i que segurament es va adonar aviat que aquesta no era la seva vocació. Va fer amics dins de la seva associació judicial i en el govern popular de la seva regió i va aconseguir deixar la instrucció i venir al CGPJ de lletrat, a conèixer els entrellats del poder. Tan bé els va assimilar que en la següent renovació va ser ja vocal i portaveu. En aquella època, com a fidel aliat de Trillo, es va destacar utilitzant el seu lloc per obtenir informació dels jutges i traficar amb ella oferint-la al PP i per sobrevolar els magistrats en els judicis més importants i deixar-los caure quina era la visió dels populars. Per si els interessava saber-ho.

En la seva època al CGPJ, López va destacar utilitzant el seu lloc per obtenir informació dels jutges i traficar amb ella oferint-la al PP i per sobrevolar els magistrats en els judicis més importants i deixar-los caure quina era la visió dels populars

Però aquell Consell, que el PP va allargar també dos anys de més, es va haver de dissoldre, i què havia de fer el soldat López?, tornar al seu jutjat de Lleó? El millor lloc que va trobar va ser l'Audiència Nacional, que tenia prestigi i cotxe i escortes, per no baixar de la moqueta del poder. Però per desgràcia tenia un mil en l'escalafó i no tenia número ni per agafar una plaça qualsevol a Madrid. El van colar amb una trampa que ja he explicat altres vegades. Va arribar a la sala penal sense haver posat ni una sola sentència per delicte en tota la seva vida. Queda dit. Encara que no era aquesta la seva missió.

No content del tot amb aquest paper, que l'obligava a treballar en els processos, la seva següent ambició va ser el Tribunal Constitucional. Déu n'hi do. Aquest senyor que intervenia perquè es parlés amb Bárcenas —aquesta activitat tan normal per a un jutge que és posar en contacte l'amic d'un processat que ell jutjarà amb l'advocat d'un partit polític que ha estat expulsat de l'acusació per manipular el procés— va ser introduït com a comissari polític en el Tribunal Constitucional. El van elevar a veu de la Constitució. Sense grans coneixements penals, però sense cap, més enllà dels bàsics, de dret constitucional. Per aconseguir-ho, el PP, que sempre protegeix els seus soldats, va vorejar la indecència més majúscula. Amb tosques males arts van obligar que tots els parlaments autonòmics que controlaven el presentessin com a candidat a magistrat del TC pel Senat. Ell i Hernando. Sota i cavall. L'últim que va haver d'empassar-s'ho va ser el de La Rioja. Va ser una humiliació més per al sistema i per a tants magistrats i catedràtics que sí que s'havien esforçat una vida per arribar-hi.

Dins del Constitucional, els seus llavors companys no deixaven de dir en privat com els avergonyia cada vegada que obria la boca en les deliberacions, però fora callaven. No portava res de bo ficar-se amb López. Bacus els va venir a alliberar, a ells i a la Constitució espanyola, d'un soldat tan mediocre i disciplinat. Com després de cometre un delicte se les van apanyar perquè sortís sense pena i pogués tornar a l'Audiència Nacional, necessitaria un capítol a part.

Com un bon hússar, encara que força del cigró, va intentar jutjar Gürtel. Es va resistir a ser recusat. Va assegurar que no tenia "cap interès proper ni remot a formar part del tribunal que jutjarà la trama Gürtel". Vostès ho poden valorar ara. El cert és que tant ell com Querida Concha van ser apartats d'aquest judici, però López mai no va deixar de sobrevolar els magistrats que sí que finalment van haver d'asseure's en aquesta sala, inclòs el que es va mantenir ferm i va decantar la sentència, Julio de Diego. Prou coneguda és la seva estreta relació amb qui el va presidir, Ángel Hurtado, que va servir tan bé a la causa que s'ha acabat sumant a les hosts mediocres que adornen la sala II. Favor amb favor es paga.

El soldat López és ara un home de pes al PP, però sempre va ser un soldat fidel per a ells.

Ara almenys ho fa clar i net i en ell ha confiat Casado la no-renovació del CGPJ. Ell, es defensa, mai no va tenir interlocució directa amb Bárcenas. Encara sort! Només faltaria que un jutge de l'Audiència Nacional es reunís a Soto amb l'investigat per portar-li encàrrecs! Però a Bárcenas el van fer callar amb promeses que no només ell va creure, sinó que es van intentar complir.

A López li desitjo grans èxits en la seva carrera política, més que res perquè encara correm el perill que pugui tornar a vestir-se una toga.