"M'agraden els catalans perquè fan coses"
Mariano Rajoy

No sé si recordaran aquell debat sobre el cas Bárcenas al Congrés dels Diputats, allà per 2013, en què Rajoy va intervenir citant repetidament frases de Rubalcaba i altres polítics i afegint al final de cada una: fi de la citació, fi de la citació, fi de la citació... Allò que inicialment va passar per un exercici de retòrica parlamentària no va ser sinó una graponeria més del llavors president espanyol. Els periodistes parlamentaris tenien davant el discurs, proporcionat per la Moncloa, i van veure perfectament com es tractava d'anotacions entre parèntesis (fi de la citació) perquè l'orador sabés on acabaven les frases que eren d'altres. Una anècdota més del gomós gallec que va tornar a caure dempeus, encara després d'haver comès tan colossal error. Ve a tomb perquè un senyor que gairebé aconsegueix no declarar en el Cas Gürtel, que ha aconseguit que juristes i jutges afirmin que M. Rajoy no té per què ser ell i que ha posat tota la malvolença d'un partit contra el magistrat que va aconseguir portar-lo a declarar a un judici, José Ricardo de Prada, no és un personatge que vagi a inquietar-se per les imputacions o peticions de declaració d'una jutgessa andorrana.

No poso en dubte la gravetat dels fets que es van denunciar a Andorra per part de Drets i dels germans Cierco, no poso en dubte que les clavegueres de l'Estat portessin la immoral màxima que el fi justifica els mitjans fins al final, no deixo d'escandalitzar-me per això. El que vinc a ser és pragmàtica i ja els avanço que no veig molt recorregut a la imputació. El cert és que hi ha un procediment penal contra Rajoy, Montoro, Fernández Díaz i altres a Andorra i això els incomodarà i no serà del seu grat, però no tindrà gaires més conseqüències. En primer lloc, hem de veure què fan davant la petició de la jutgessa que designin advocat per a la seva representació a Andorra. És previsible que Rajoy opti o bé per acudir al Ministeri de Justícia —com ja va fer Llarena, el que va establir un precedent— per dir-los: "escolti, que això passa mentre jo soc president!", de manera que exigeixi que l'erari públic es faci càrrec de la defensa o bé que faci cas omís i no es doni per al·ludit.

Si la Justícia espanyola el cita a declarar en compliment d'aquesta comissió rogatòria, en té prou amb dir que no vol declarar, que tot és mentida i que no hi va. I també està la qüestió de les rogatòries que es queden dormint el son dels justos, perquè ja veuen el que li ha passat al jutge de Barcelona amb Israel. Caldrà estar atents a veure si és competència de l'Audiència Nacional o dels jutjats ordinaris complimentar-la. He consultat la mateixa AN i no sembla que estigui gaire clar que acabi allà. En tot cas, un tribunal que el va asseure a testificar en estrades i amb una taula, a l'altura dels magistrats, i en el qual gairebé li treuen brillantor a les sabates en comptes d'interrogar-lo, tampoc no dona gaire esperança. Per cert, el magistrat que presidia aquella vergonyosa testifical està ja a la Sala II, que el PP sempre paga els seus deutes, encara que sigui en negre.

És possible que amb el procediment penal andorrà coneguem més coses, arribem més profund en la podridura amb la qual Rajoy i el PP van regar les institucions i només per això estarà ben invertit l'esforç realitzat pels juristes que han preparat la querella. D'allà que això posi en un compromís l'expresident va un salt massa gran perquè jo m'atreveixi a fer-lo

I què succeiria en cas de no fer ni cas als requeriments andorrans? Doncs a Espanya difícilment passarà res. Per a la Justícia andorrana seran contumaços o rebels o fins i tot podrien decretar mesures cautelars contra ells, però dins d'Andorra. Han vist quantes vegades han anat aquests senyors en la seva vida a Andorra? Poden perfectament no tornar en la resta de la seva vida. O suposarem que llancen una OID, una ordre internacional de detenció, i llavors dependrà de la Interpol, que és un món en si mateix i que sembla difícil que persegueixi pel món a l'expresident del govern espanyol per la petició d'una jutgessa andorrana en un cas en el qual el relat fàctic no apunta directament a ell, sinó a ell com a inductor o ordenant, com la X, quan no ha pogut ser ni la M.

El que va succeir va ser un escàndol. Que s'utilitzés l'erari públic i a funcionaris públics per bravatejar els directius d'un banc a fi d'obtenir dades de forma il·lícita sobre polítics i càrrecs catalans, només demostra la podridura dels que pensen que existeix algun fi que pugui suportar tan fastigosos, immorals i il·lícits mitjans. Que s'utilitzés un organisme creat en l'injust Patriot Act americà per represaliar els propietaris del banc andorrà que no va poder donar les dades que buscaven, perquè no n'hi havia; que el Sepblac contribuís a enfonsar un banc com el Banc de Madrid, del qual sis anys després, governant ja Sánchez, va acabar reconeixent que no hi havia cap blanqueig, ens alerta sobre l'ús malintencionat, malvat i corrupte que els governs poden fer d'organismes creats, precisament, per lluitar contra la corrupció. Provar judicialment tot això és més complicat que tenir la profunda convicció i els indicis que així es va produir. Provar a Andorra que Rajoy estava al corrent o ho va ordenar és gairebé missió impossible.

El que sí que és possible és que amb el procediment penal andorrà coneguem més coses, arribem més profund en la podridura amb la qual Rajoy i el PP van regar les institucions i només per això estarà ben invertit l'esforç realitzat pels juristes que han preparat la querella. D'allà que això posi en un compromís l'expresident va un salt massa gran perquè jo m'atreveixi a fer-lo i menys amb aquesta calor, perdonin.

Però Rajoy estarà en certa manera encantat. No en va li agraden els catalans perquè són gent "que fa coses". De vegades aquestes coses que fan consisteixen a interposar querelles contra ell, però així és la vida.