Nerviós?
Sí, una mica.
És la primera vegada?
—No, ja havia estat nerviós abans.

(Airplane, 1980)

 

L'avantatge més important de la gran i de la ultradreta, entossudida a convertir en causa penal la seva causa política per tornar al poder, és que són matussers com pocs. Volent imitar estratègies anteriors o bé contraestratègies internacionals finament bastides en el dret estan convertint el fòrum en un remake de les pel·lícules còmiques dels anys vuitanta. Durant el confinament vaig tenir l'encert de tornar a veure'n un parell i ara, llegint i veient el guirigall processal i penal d'aquesta gent, em fa por acabar penjada com la vella o tirant-me gasolina com l'hindú. Vostès ja saben, perquè també s'han cargolat de riure amb aquesta escena com jo.

La diferència és que els fatxes solen fer acudits de molt mal gust i que sorgeixen del menyspreu infinit per qüestions que per a la gent decent són de gran importància. Només així es pot entendre que una colla d'advocats de llevant hagi gosat banalitzar els delictes de lesa humanitat i de genocidi per acusar Sánchez davant el Tribunal Penal Internacional! No em diguin que si no fos tan demostratiu de la falta de respecte que els produeix tant el tribunal com els delictes que jutgen, no seria per esclafir a riure de tan ximples com són.

Però no tindran miraments. Ja tenen els seus amics dels pamflets i els periodistes que per malícia o irreflexió van deixar de ser-ho, i tindran uns titulars d'aquesta ridícula gesta, dient que a la Haia s'ha admès a tràmit una querella contra Sánchez. Ningú no ha admès a tràmit res i l'únic que aconseguiran és que en els cercles jurídics internacionals s'escandalitzin de la gent que vesteix toga a Espanya, encara més del que ho han fet fins ara. El que realment passa és que la Fiscalia del tribunal els ha confirmat que ho ha rebut, com fa amb els milers de temes que els arriben. I punt. Des de Nuremberg no s'han produït condemnes per genocidi, excepte algunes de puntuals a l'ex-Iugoslàvia. No els importa fer el ridícul. No els importa res. Han barrejat en una batedora els informes fake de la Guàrdia Civil i s'han llançat a presentar una porqueria jurídica en un tribunal davant el qual només pot decidir introduir casos l'ONU, un estat que en sigui part o d'ofici el fiscal del mateix tribunal. Ells deuen pensar que això és com el jutjat del poble, que vas i presentes la teva ocurrència i amb això val.

La refinada maldat dels procediments modelats empresos contra els independentistes catalans no té res a veure amb el que ara veiem

El cert és que entre totes de les querelles interposades per intentar tombar l'actual govern central no n'hi ha cap que vagi més enllà de ser una broma, cruel, però broma. Converteixen el dret en una grotesca figura en la qual consideren que la mera forma pot donar-los rèdits. La dreta extrema és rere la majoria (per no dir de totes) les fútils acusacions que s'estan fent. Provin de ficar en un sac les següents paraules: Covid-19, coronavirus, afectats, plataforma, nacional, Espanya i treguin-les aleatòriament. Així els sortiran els noms de les desenes de xiringuitos que s'han muntat aquests dies o bé per fer política o bé per aconseguir uns cèntims.

No sé per quin estrany motiu estan convençuts que el paper timbrat ho aguanta tot i per això han començat una guerra judicial contra el govern, en la qual un dels combatents sembla l'exèrcit de Cantiflas jurídic. Juntament amb advocats pròxims a partits com Vox, ens trobem amb els sindicats ultra dels cossos policials, els advocats rosegaaltars, les senyores més franquistes i els col·lectius d'homes en contra de la llei de violència de gènere. El més granat de la caspa nacional demostrant fins a quin punt no saben ser ni perversos de tan matussers com són.

Al seu ajut surten els col·laterals, com ara els forenses que fan classes als Legionaris de Crist i les germanes dels quals "curen" homosexuals. Quina peça d'humor tindríem si no fos pels fets tràgics en què es basa! Un senyor metge forense, especialitat en psiquiatria, que fa un informe a un jutjat sense fer ni una perícia mèdica, ni una. En qualitat d'expert científic ens explica ben dramàtic: "No vull pensar, però he de dir-ho en aquest moment, que ens estàvem apropant al famós 8-M, no vull pensar que s'hagi acomodat el text per tenir arguments (...) No puc afirmar-ho, ho faria si n'estigués completament segur", en una ostentació de coneixements científics i que mostra la seva "commiseració" cap als epidemiòlegs o que afirma que "l'hecatombe es veia a venir" com a gran aportació mèdica. I el súmmum és veure el líder de l'oposició agafant-se a aquesta mamarratxada per continuar bastint el discurs polític del que ha estat un partit en el govern.

Això és una xarlotada que només té sentit per donar una sopa de titulars a qui pugna desesperadament per fer-se amb el govern. Entengui'm, la refinada maldat dels procediments modelats empresos contra els independentistes catalans no té res a veure amb el que ara veiem. En aquell cas, les trampes processals, els retorciments necessitaven una explicació i un bon ull jurídic per veure'ls, en molts casos, mentre que això d'ara és un remake dolent i gairebé risible. A més d'ultres són matussers i això ens salva.

El cert és que a la dreta estan convençuts que el govern caurà, que hi haurà eleccions la tardor de l'any que ve i que aquesta serà la seva oportunitat. És possible que ho hagin consultat a un vident d'hecatombes, sembla que en tenen molts. No obstant això, és bo tenir-ho en compte. Si fan això quan no tenen poder, esgarrifa pensar quins aquelarres podrien muntar si s'hi apropen. Crec que hi ha molts ciutadans de diverses tendències que ho tenen molt clar. Per això, mentrestant, continuem mirant què passa al circ de les tres pistes en el qual volen convertir la justícia.

Hi ha dies que més que per a la por, tinc disposició per a la burla.

Amb cracs del lawfare com aquests, no hem de tenir por del futur.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Xoán-Antón Pérez-Lema
Opinió L'error Pérez de los Cobos Xoán-Antón Pérez-Lema
Joan J. Queralt
Opinió Sant tornem-hi: ara Trapero Joan J. Queralt