"Què et penses que són els espies?: sacerdots, sants i màrtirs?"
John le Carré

Si ens deixem portar per les paraules de Margarita d'Espanya ―que s'ha guanyat el malnom encara que sigui només per nombre de repeticions―, semblaria que aquí el que està fent és el relleu de tràmit entre dues virtuoses funcionàries de l'Estat, que es produeix després d'"algun error", dins d'aquesta incommensurable font de totes les virtuts que és el CNI. Una manera curiosa de procedir a un cessament si no fos perquè li han guiat la mà a mitges i Presidència l'ha obligat a tallar el cap a Paz Esteban i li permeten nomenar a canvi una dona de total confiança, Esperanza Casteleiro. Lectura per a precipitats: Bolaños guanya, però no del tot; Margarita perd, però no gaire.

La traducció d'una roda de premsa tan estranya com aquesta, amb lloança inclosa pel servei a Espanya als seus funcionaris de tot signe, inclosos els judicials, és que ha estat farcida de tot menys de la transparència de la qual presumeix la ministra portaveu. Aquí el que hi ha sobre la taula és ni més ni menys que un o diversos espionatges massius d'origen desconegut i un espionatge difícilment justificable a polítics catalans amb la firma d'un jutge i resolució "motivada" ―la ministra va insistir molt a defensar la seva col·lega―, de la qual ningú no podrà valorar la motivació si Sánchez no és conseqüent i no desclassifica aquest document, el coneixement del qual, a hores d'ara, en cap cas no pot afectar la seguretat de l'Estat. Podria, tanmateix, fer públic com s'actua i sota quines premisses es considera que es pot violar sense cap mena de gradació tota la intimitat de càrrecs públics o parlamentaris.

Aquí hi ha un espionatge legal, la naturalesa real, motivació i proporcionalitat del qual són difícils d'entendre, i continuem sense saber qui el va ordenar i a qui es va informar de tota aquesta activitat. És per això que han cessat la directora del CNI? Va actuar pel seu compte? Va informar puntualment a la seva ministra o al president del govern espanyol?

Aquí hi ha un espionatge a membres del govern espanyol i al seu propi president d'una naturalesa gravíssima i del qual continuem sense saber a qui culpar: potències estrangeres?, corporacions privades espanyoles?, clavegueres policials? És inassumible que, en qualsevol dels casos, el CNI no hagi detectat aquestes activitats com a part de la seva contraintel·ligència. És un error espaterrant. És la prova que, mentre espiaven polítics catalans per veure posarien unes barricades ―o, potser, en l'estranya creença, com apunten una vegada i una altra els cercles rancis, de veure si els russos en comptes de per Ucraïna entrarien pel cap de Creus―, deixaven escapar una cosa tan greu com la violació de dades del president del govern espanyol. És per això que han cessat Paz Esteban? Segueixen perduts en l'origen de l'atac?

Els cercles d'anàlisi del centre de Toronto es van ampliant i pot ser que molt aviat tinguem notícia de més persones espiades amb nom i cognoms: membres d'altres partits, periodistes i ves a saber qui més. Espiats per qui?

Aquí hi ha un espionatge encara més ampli que ha estat detectat a través d'una anàlisi acurada duta a terme per The Citizen Lab, a Toronto, una entitat que, per cert, els analistes de taula del CNI esmenten molt als seus informes. Hi ha 45 persones de l'independentisme català, més advocats, més diputats bascos que han vist violada la seva intimitat, la seva immunitat i el seu secret professional mentre es nega que hagin estat els serveis secrets espanyols. Encara n'hi ha més. Al bloc de telèfons violats que va ser portat a analitzar a Toronto, pel mateix Facebook, figuren entorn de mil números que comencen amb +34, el prefix espanyol. Els cercles d'anàlisi del centre de Toronto es van ampliant i pot ser que aviat tinguem notícia de més persones espiades amb nom i cognoms: membres d'altres partits, periodistes i ves a saber qui més. Espiats per qui? Atès que el govern espanyol sembla que fa el desentès d'aquest nombre ingent d'espiats, qui ho investigarà?, quin error d'un servei d'intel·ligència és que hi hagi agents, interns o externs, operant al teu territori i duent a terme un espionatge massiu dels teus ciutadans? Margarita d'Espanya ha repetit que el CNI i els seus funcionaris treballen "per Espanya i pels seus ciutadans". Des del meu punt de vista, aquests més de mil ciutadans tenen dret a ser protegits de qualsevol que sigui que ha violat tot el seu dret a la intimitat de manera il·legal. Això últim ho solucionen alguns negant tot el que es pot negar i fingint que les dades no són bones. Ja ho veurem, perquè tot anirà sortint.

I al costat d'aquestes preguntes —aquestes "fallades" que segons Margarita d'Espanya es produeixen i es continuaran produint perquè la tecnologia és així— tenim aquesta curiosa colla de polítics, periodistes i ciutadans que es posen en primera línia i en actitud genuflexa davant del sacrosant CNI, com si la decència anés lligada a considerar sants els membres d'un servei que, com tots, ha de respondre a controls democràtics. I vet aquí que controlar aquest servei en particular és antipatriòtic segons molts, entre els quals s'inclou el cap de l'oposició.

Feijóo s'ha revelat de nou com un digne successor de Casado. Pel cap de l'oposició, és un "esperpent" cessar la directora del CNI perquè és "lliurar-la als independentistes". Miri, senyor Feijóo, als independentistes, als membres del govern o a qualsevol dels afectats, perquè és lliurar-la a la democràcia. És potestat del president del govern espanyol cessar el director del Centre Nacional d'Intel·ligència, i si la gravetat d'aquest assumpte no és suficient, suposo que el que ens està dient és que només la dreta està habilitada per fer aquests relleus. Feijóo parla de "debilitar l'Estat", consagrant la idea que aquest "estat" al qual es refereix està per sobre de qualsevol control democràtic.

Jo diria que no ser capaç de protegir el teu govern o els teus ciutadans d'atacs d'aquesta mena i autoritzar l'espionatge a càrrecs electes, amb un paperot de legalitat, sí que debilita força un país. El cap de la directora del CNI s'havia de lliurar per mantenir una mínima dignitat de principis democràtics, la qual cosa el cap de l'oposició hauria d'entendre. Ara cal aclarir què ha passat —cosa que no veurem— i estudiar una gran remodelació dels serveis d'intel·ligència espanyols per procedir a la separació de l'acció d'informació dins del país de la que es fa a l'exterior i davant altres potències. Just com a la resta de països democràtics que no han heretat d'una dictadura l'"enemic interior". No ho faran perquè, en el fons, la dreta ha aconseguit que amari la idea que l'esquerra no està legitimada per dur a terme aquesta mena de canvis que afecten l'Estat.

Una democràcia no només és votar —fins i tot a Putin el voten—. Una democràcia és sobretot un sistema de contrapesos per assegurar-se que es compleixen els principis democràtics i el respecte dels drets fonamentals dels ciutadans.

I d'aquí no em mouré.