Hi ha una tradició del fòrum ben consolidada que converteix la proximitat de les dates nadalenques i la del mes d'agost en el període en què més resolucions —sentències, interlocutòries, informes— es produeixen. Tot qui ho ha patit sap que no menteixo. L'aglomeració, que atropella els advocats i emprenya els periodistes, que preferirien una dosificació més convenient, té a veure amb dos condicionants perfectament humans, si bé un és natural i l'altre sobrevingut. El que és natural consisteix en aquest desig generalitzat d'anar-se'n de vacances sense coses pendents, amb els calaixos en regla, sense problemes que et rondin el cap, i l'adquirit ve de la constatació que si deixes anar una bomba i després te'n vas de vacances, les molèsties d'opinió pública i publicada són menys petites o, almenys, les pots ignorar.

Així que estem en període de bombes nadalenques i la collita, aquest any, va força bé. L'última va ser l'evacuació ahir de l'informe preceptiu de la Fiscalia per a l'expedient d'indult dels polítics catalans condemnats. Va signat, evidentment, pels "quatre genets" que ja es van encarregar del judici i que no s'han mogut gens ni mica de les seves posicions. De facto, malgrat que parlen en els escrits de la falta d'assumpció per part dels condemnats dels seus delictes, els qui sembla que no han reflexionat ni acceptat la derrota en el judici han estat ells, que continuen parlant de greus atacs a l'ordre constitucional, com si la seva proposta de rebel·lió no hagués estat tombada pel tribunal, que va optar per delictes contra l'ordre públic. Ells a la seva. El cert és que més enllà de la negativa, que és tan previsible com la del tribunal, apunten en els informes a un parell de qüestions que, segons la meva modesta opinió, obren noves vies del front togat per continuar la batalla, fins i tot un cop que el govern espanyol hagi optat per concedir-los. Anem per parts. Això de l'informe negatiu és tan lògic com que no hi ha fiscal ni tribunal que estigui disposat que li esborrin la feina, encara que no sigui més que per una qüestió de preeminència de poder. Només en comptadíssimes ocasions s'informa a favor, ja coneixen l'exemple: l'exdrogoaddicte condemnat per delictes anys després d'haver-se desintoxicat i rehabilitat. Això no vol dir que els indults siguin pocs ni que no els hagin practicat tots els governs amb l'oposició dels tribunals: des de colpistes a corruptes passant pel terrorisme d'Estat i els torturadors. Els governs de tot signe no van tenir cap problema, ja que l'informe favorable és molt difícil de veure. Menys encara en aquest cas en què el Tribunal Suprem s'ha constituït en un bastió contra la ruptura d'Espanya, que va més enllà de la seva freda funció, i rere el qual batega una pugna de poder per deixar clar que han estat les togues les que han salvat la pàtria.

Els fiscals no només s'oposen a l'indult, sinó que avisen de turbulències després de la concessió que podrien tornar-lo a portar al terreny de les togues

Els fiscals ja han deixat obertes, com qui no vol la cosa, dues escabroses vies, per si després de l'indult algú creu que cal transitar-les per aconseguir que l'assumpte torni a quedar en mans de les togues per esmenar el govern espanyol. El primer consisteix en el temps dedicat a explicar que els indults generals estan prohibits i a insinuar que el sol·licitat es fa amb els mateixos arguments per a tothom: "Sota la cobertura de l'indult particular, les raons que s'argumenten per a concedir-lo —per a tots els condemnats en la sentència— no tenen res a veure amb condicions personals i particulars, ja que es fonamenten totes sense excepció en la necessitat de restaurar la convivència". I aquí ja posa deures als qui hagin d'argumentar la concessió dels indults, perquè, en cas que quedi la mínima escletxa, segur que hi haurà festa.

La segona porta és encara més estranya i rocambolesca. Apunten a la possible aplicació de l'article 102 de la Constitució, totalment dedicat a la responsabilitat criminal del Govern d'Espanya, per afinitat. Sí, una cosa tremenda, però ho fan per poder-se aferrar que aquest article prohibeix taxativament l'indult als membres del Govern d'Espanya si cometen delictes de traïció, contra la seguretat de l'Estat i d'altres. No tinc cap dubte que aquesta perla s'ha deixat allí per si, arribat el cas, una vegada concedits els indults, algú la recull. En resum, que no només s'hi oposen sinó que avisen de turbulències després de la concessió de l'indult que podrien tornar-lo a portar al terreny de les togues. El llamp que no cessa.

Molt del paper que s'ha deixat anar aquest Nadal portava encàrrecs per als catalans, la mateixa interlocutòria que converteix Estrasburg en paper mullat en el cas Otegi, com ja els vaig explicar a "Otegi, el judici sense fi", i que no deixa de ser un altre missatge sobre què pot passar amb els recursos que el TEDH podria resoldre contra Espanya per aquest cas.

Ara bé, per acabar, hi ha hagut una jugada poc vista, també d'últim moment que a qui ha fet la guitza ha estat al PP, així que tampoc no està malament explicar-la. Havia quedat vacant el jutjat central 5, en el qual hi ha els papers de Bárcenas, ja que el seu titular va ser nomenat per a Eurojust i la plaça va sortir a concurs per escalafó. Les sol·licituds van anar arribant al CGPJ i algú segurament es va adonar que la peticionària més antiga era la jutgessa Alaya, la sevillana dels ERO, i que això podia aplacar el cas obert de creuar les adjudicacions d'obra amb les donacions al PP. La sorpresa ha saltat quan, tancat el termini, s'ha descobert que el jutge Santiago Pedraz, que ha passat mitja vida al jutjat central 1, havia demanat el canvi al número 5 i que com ell és un número 600 de l'escalafó, doncs és ell el nou instructor dels papers de Bárcenas. Òbviament, aquí hi ha hagut una picardia que Alaya, més novella, no ha sabut preveure, ja que la petició de Santiago Pedraz es va fer, com els bitllets d'avió, last minute, de manera que no hi havia manera que algú encara més antic fos mobilitzat per trepitjar la plaça. Totalment legal i de justícia poètica. És la tercera vegada que hi intenta desembarcar, però Alaya va mostrar, a més d'altres coses, ser molt mala instructora en aquell cas i, segons m'expliquen, ningú a l'Audiència Nacional tenia gaires ganes de tenir-la per allà. Suposo que al contrari que Génova. Ara ho tornarà a intentar amb el que ha deixat lliure Pedraz i ja veurem si ho aconsegueix.

Queden encara hores abans de la Nit de Nadal. Encara ens pot caure alguna menudalla en matèria judicial. Aquesta és més segura que la dels bombos, sempre torna a casa per Nadal.