"Permetre que la judicatura eludeixi les lleis parlamentàries o les decisions polítiques que no li agraden, equival a donar un poder discrecional immens a persones sense cap responsabilitat política per les seves actuacions"

J. Sumption, Judicis d'Estat

Tots tenim la sensació que no hi ha res que motivi més alguns dirigents del PP que cursar màsters i cursos no reglats o, per ser més precisos, fora de les regles. Els agrada això i també comptar amb qui els faci de parapet si arriba a transcendir. A Casado li va fer el paper Marchena quan es va conèixer el seu màster evanescent de la Rey Juan Carlos, però abans d'això ja ens havia enlluernat amb la seva capacitat per aprovar de cop mitja carrera de Dret, just quan va arribar a ser diputat, i amb el seu flamant postgrau per Harvard que va fer en quatre dies en un barri de Madrid. És evident que al líder del Partit Popular li agrada estudiar dret, però... a la seva manera.

Ara sembla que ha trobat una altra fórmula nova i gratuïta per fer-ho. Només haurà de llegir, o que li llegeixin, les resolucions que van sortint per barrar el pas a les seves iniciatives espúries en els tribunals. La querella de Casado, bonic títol per a un nou curs de doctorat.

El rebuig de la inviable querella contra Torra, ni més ni menys que per un delicte de frau per usurpació de funcions, ens ha de congratular, perquè això indica que encara hi ha jutges capaços de resistir la temptació de fer el joc al PP i no donar corda als seus deliris penals per mantenir viva i en tensió una font de propaganda política. Potser és perquè, en els últims casos, les derives en la recreació màgica dels tipus penals són tan absurdes que no hi ha ningú que vulgui tirar-les endavant. O també perquè ara els vents bufen en un altre sentit.

En aquest cas, si bé la ponent sempre ha estat una magistrada de les molt ben vistes pels populars, suposo que no hi haurà hagut cap mena de dubte, de tan quimèric com era el delicte. Això sí, que els jutges et tinguin en certa consideració sí que és útil perquè l'estirada d'orelles sigui almenys suau i perquè el to, malgrat l'excentricitat de la teva proposta, no sigui eixordador.

El tribunal del TSJC és taxatiu quan afirma que el que explica el PP no és constitutiu de delicte de cap manera. Vaja, que el relat de fets no encaixa ni de conya amb el delicte que ells pretenen. Fins i tot un profà ben informat ho podia veure des del principi i ells també. Tot era per fer soroll i per si algú s'ho empassava. Tampoc a la sala d'admissió no li va fer el pes la interpretació que fa aquest partit polític de l'article 152.1 de la Constitució, interpretació de la qual no troben precedents. Passa com amb "les dues úniques sentències que citen", quina demanda més pobra! A més aquestes míseres cites "no es refereixen a casos anàlegs", la qual cosa traduïda significa: ens han ficat unes cites d'unes sentències que no hi tenen res a veure. Jurídicament impecable (i visca la ironia). El tribunal va més enllà i diu al Partit Popular amb tota claredat que la justícia penal no pot servir per aconseguir treure's del mig Torra per la via ràpida com ells volen: "La jurisdicció penal tampoc no pot suplir els tràmits exigits per les normes per a la destitució".

Si interposar querelles perverses i estúpides no només no té conseqüències judicials adverses sinó que té efectes propagandístics benèfics, per què no fer-ho?, per què no saturar els tribunals?

Ho diuen subtilment però ho diuen. És curiós que en aquest país els partits polítics puguin continuar exercint l'acusació popular per intentar imposar en els tribunals la seva visió política dels temes, però, més enllà d'això, amb massa freqüència passa que s'admeten a tràmit querelles absurdes que "cap adult alfabetitzat i sobri consideraria delicte", com m'explicava l'altre dia en to col·loquial un jurista. Així hi ha jutges que es deixen instrumentalitzar i converteixen els jutjats en un Servei de Pena de Banc dels Acusats i de Titulars contra Rivals Polítics. I tot això gratis o, més aviat, a compte de tots els contribuents. Un fet que mereixeria una reflexió legislativa.

Després hi ha el tema dels rèdits polítics i del que he anomenat abans el segon màster en propaganda de Casado. S'ha inadmès una querella que va ser anunciada en roda de premsa i repicada per tots els mitjans. Titularà algú avui "La justícia envia a la porra la querella estúpida de Casado"? Si interposar querelles perverses i estúpides no només no té conseqüències judicials adverses sinó que té efectes propagandístics benèfics, per què no fer-ho?, per què no saturar els tribunals?

Això i res més és el que està passant.

I no només en el tema català, que en això hi ha abundància d'exemples, sinó també amb la intenció de fer caure el govern o algun dels seus membres.

Fixem-nos en el tema de la trobada del ministre de Foment amb la vicepresidenta de Veneçuela a la zona de trànsit de Barajas. Fins al moment, he comptat sis intents en jutjats d'instrucció de Madrid, a la sala segona del Tribunal Suprem, a la Fiscalia i a la Fiscalia General de l'Estat. Tot això anunciat també a so de bombo i platerets en declaracions en les quals el mateix Casado reconeix que es tracta d'una qüestió política: "Crec que el que està passant amb Veneçuela és un canvi de posició tremendament injust amb l'heroica oposició veneçolana (...) i que és vergonyós per a Espanya". El líder de l'oposició ens mostra com percep un canvi polític que no és favorable a una actitud d'oposició política i que resulta inacceptable per a la visió de l'oposició de la política exterior espanyola i just per això, tatxan!, el que fa és atiar la resposta penal. Deu ser que entre tant doble i triple màster, el de Ciències Polítiques va ser el que va quedar més relegat i per això es produeixen aquestes esquizofrènies entre els seus actes i les seves paraules.

La veritat és que no crec que el ministre Ábalos estigui molt preocupat. En primer lloc, perquè muntar un batibull de causes passant pels jutjats madrilenys és una seguretat que això avançarà amb total lentitud i, en segon lloc, i no menys important, perquè no crec que Manuel Marchena, a qui li ha correspost admetre o inadmetre la querella que ha arribat al Suprem, tingui molta pressa per donar la raó al PP contra un ministre o a un ministre contra el PP quan està en l'aire un càrrec de president del CGPJ per al qual és necessari el suport d'ambdós grups.

Casado s'atiparà d'aprendre dret, però molts ho pagaran amb aquesta injusta batalla de titulars. Per ell, com per Vox i Ciutadans, en aquesta guerra la justícia ja és la continuació de la política per altres mitjans.