"Perquè no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials."
Carta de sant Pau als Efesis
En una democràcia, no s'espia els càrrecs electes ni els adversaris polítics ni els advocats defensors ni periodistes i adjunts si no és dins de les normes processals i amb autorització judicial. En una democràcia, no s'espia els ciutadans si no és perquè hi ha indicis de comissió d'un delicte i, tanmateix, i amb la ponderació judicial per poder dur a terme aquesta vulneració de drets tan greu, tot el que s'obté és esporgat perquè només allò estrictament vinculat a la causa hi sigui incorporat. Tot sota vigilància judicial.
La gravetat de la constatació que mitjançant un programa com Pegasus ―que només posseeixen estats i només aquells als quals el govern israelià a través del seu Ministeri de Defensa els ho va permetre― s'ha violat tota la intimitat, tota, de gairebé un centenar de persones a les quals cal sumar, no ho oblidin, tots aquells que hi van contactar pel mitjà que fos, és de magnituds extraordinàries. No és la primera vegada que passa. Així que, davant de la gravetat dels fets, prefereixo aplicar la raó i intentar desbrossar tota la fullaraca que envolta un autèntic escàndol democràtic. Dels de veritat, no dels impostats.
Molts dels afectats han anunciat ja les mesures judicials que prendran, però veig molt difícil escatir contra qui s'adrecen les anunciades querelles. Del fet que la companyia gairebé en fallida NSO només vengués el programa espia a estats no es pot deduir directament que el govern de Sánchez sigui responsable de l'espionatge o que aquesta violació de drets es pugui vincular directament amb el seu govern. Repassarem les opcions possibles: 1) són serveis d'estats estrangers; 2) serveis de l'estat espanyol; 3) clavegueres descontrolades; 4) oficial i amb coneixement del govern espanyol amb control legal del magistrat del CNI; 5) oficial i sense control judicial. Massa possibilitats per donar res per descomptat, crec.
La vulneració de drets ha pogut ser comesa amb mitjans de l'estat espanyol o d'altres estats que disposin del programa. En el cas de l'ús de Pegasus a França, que va afectar el govern francès i el mateix telèfon de Macron, les sospites van recaure sobre el Marroc i Israel. Suposant que hagi estat un altre servei, podria haver estat per la seva pròpia iniciativa o per subcontracte espanyol de ves a saber qui. El que passa és que tot això és molt difícil d'investigar. Com em diu una font, fins i tot si ara mateix el CNI estigués investigant si hem tingut una "infiltració estrangera", el govern espanyol no ho podria reconèixer. Ho està investigant?
Una democràcia com l'espanyola no pot acceptar una violació d'aquesta magnitud i la responsabilitat última de l'estat espanyol en relació amb l'efectiva garantia dels drets fonamentals dels ciutadans també comprèn les actuacions d'altres serveis d'intel·ligència que actuïn al nostre territori
L'altra opció són els serveis espanyols de qualsevol mena. Els que tenen cobertura interior ―Policia i Guàrdia Civil― no disposen de Pegasus. Marlaska ha tingut aquesta vegada els reflexos de sortir el primer a dir-nos-ho. Ells fan servir Sitel. A mi em sembla que Interior aquesta vegada sí que ha estat viu per deixar clar que el merder, que és un gran merder, en principi no va amb ells. Així que ens queda el servei secret, el CNI, que és del qual tenim la gairebé certesa que posseeix Pegasus, encara que fonts del govern espanyol també insisteixin que no ho poden confirmar ni negar ni comentar, perquè ni tan sols dins de l'OTAN quedarien molt bé si ho fessin.
Ha estat el CNI? A aquesta pregunta ha contestat indirectament el govern espanyol a través del seu portaveu dient que ells "no tenen res a veure" ni tampoc res a ocultar i Margarita Robles i la Moncloa han afegit que "qualsevol limitació de drets fonamentals requereix decisió judicial motivada". Així que si ens creiem les seves paraules velades, l'única opció estatal és que hagi estat el CNI amb autorització del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Lucas, encarregat exclusiu d'aquesta missió en virtut de la Llei 2/2002 reguladora del control judicial previ del CNI o que hagin estat serveis aliens. I el problema aquí seria que si aquest jutge hagués autoritzat una intromissió tan desproporcionada i injustificada en els drets fonamentals de tantes persones, no hi ha previstes fórmules de control, perquè la legislació no atribueix a cap òrgan la competència per a la revisió jurisdiccional d'aquest "control judicial previ" i, a més, aquest control no es pot incardinar en cap sistema processal (civil, penal, contenciós) el sistema de recursos del qual pogués ser aplicable supletòriament.
Qui ha violat els drets fonamentals d'aquestes persones? Aquesta és la gran pregunta i jo almenys no tinc una resposta taxativa. Per això em sorprèn una mica que en alguns àmbits s'hagi decidit ja que el govern espanyol n'és el responsable. D'aquí el gran merder de Sánchez, perquè tenint en compte que depenen molts dels seus suports parlamentaris d'aquesta qüestió i, a més, encara que el seu govern no tingués res a veure ―com jo personalment crec―, està lligat de peus i mans i llengua per defensar-se políticament tant per la impossibilitat de revelar certs secrets com per les conseqüències si ho fa. Per posar un exemple, el govern espanyol no pot reconèixer directament i de manera oficial si el servei espanyol va adquirir Pegasus, per molt que tots creguem saber que sí. Ara bé, si no té res a veure, el govern, per decència democràtica, està cridat a ser actiu en la recerca dels responsables d'aquest abús, sigui de manera visible o més discreta. Una democràcia com l'espanyola no pot acceptar una violació d'aquesta magnitud i, segons la meva opinió, la responsabilitat última de l'estat espanyol en relació amb l'efectiva garantia dels drets fonamentals dels ciutadans també comprèn les actuacions d'altres serveis d'intel·ligència que actuïn al nostre territori.
Aquesta qüestió tampoc no és poca cosa a l'hora que les víctimes d'aquest abús es defensin. De moment, cadascuna va per la seva banda i amb plantejaments molt diferents. Saber contra qui et querelles o com arribes als tribunals és decisiu, perquè algunes de les fórmules cauran de mort natural als jutjats. Vegeu l'exemple de les comissions rogatòries enviades a Israel per un jutge de Barcelona arran de la querella contra NSO per part de Torrent. L'estratègia processal és molt important en aquest cas i ha de ser possibilista, és a dir, s'ha de plantejar de manera que l'estructura jurisdiccional permeti arribar el més lluny possible a l'hora d'esbrinar de la veritat. Comprendre on són els murs infranquejables i no intentar fotre-s'hi de cap és un bon inici.
Respecte al soroll polític, només faig una reflexió: sent com és que aquest assumpte pot pertorbar el govern "sanchista", els mitjans més ultra, els que més es fan amb el CNI sovint, a l'hora de tancar aquest comentari no havien publicat ni una línia sobre aquest tema. Vaja.