"El simple aleteig d'una papallona pot canviar el món"

L'efecte papallona

Una ala de papallona pot provocar un tsunami i un llaç groc pot acabar escanyant l'Orgull Gai. Els efectes insospitats de les accions humanes són un bon tema per a obres de ficció i els del retorciment del dret no es queden enrere, però sí que sembla que passen més desapercebuts. Ni tan sols quan arriben com un bumerang és fàcil que la gent comprengui la concatenació d'esdeveniments que avui provoca que s'indignin tant.

Fa un parell d'anys que explico i denuncio els abusos i el retorciment del dret que s'ha dut a terme per reprimir o "solucionar", que així ho veuen alguns, la qüestió catalana. Ja em perdonareu, atès que jo vaig néixer a Castella filla d'una basca, que en aquesta comesa, que m'ha costat molts insults, hagi prioritzat no el nacionalisme català, sinó el sentit de la justícia i la certesa que quan un accepta que es malmetin els principis del dret per obtenir una "victòria" contra els seus enemics, està acceptant que aquesta anomalia grotesca acabi tornant contra qualsevol causa que un defensi.

L'exemple d'aquesta setmana de l'Orgull és tan paradigmàtic que no puc deixar-lo passar. Perquè si les reivindicacions del col·lectiu LGTBI s'han quedat aquest any sense suport institucional, ha estat a causa de la necessitat que molts han sentit de reprimir fins a l'absurd el procés sobiranista català i el rebuig dels seus simpatitzants a l'ús del dret penal com a resposta.

Quan un accepta que es malmetin els principis del dret per obtenir una "victòria" contra els seus enemics, està acceptant que aquesta anomalia grotesca acabi tornant contra qualsevol causa que un defensi

Segurament, han sentit fins a l'avorriment que els ajuntaments i els consells i els governs no han penjat aquest any la bandera de l'arc de Sant Martí "per complir l'ordre del Suprem", però el que potser no saben és que no existeix tal ordre i que tot aquest embolic prové del missatge, reiteradament emès, que els magistrats del TS poden fer lleis i de la por injustificada dels governants que els passi el mateix que a Torra. Els ho explico. No existeix cap ordre del Tribunal Suprem que prohibeixi penjar l'ensenya que representa la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI. El que existeix és una sentència de la sala tercera contenciosa administrativa que diu a l'Ajuntament de Tenerife que no pot fer onejar en un pal la bandera de les set estrelles verdes, la tricolor canària, al costat de les altres senyeres oficials. No tingueu cap mena dubte que aquest plet es va resoldre d'aquesta manera amb l'altre ull posat a Catalunya. Tant és així, que els magistrats que la dicten inclouen un paràgraf que diu: "No resulta compatible amb el marc constitucional o legal vigent, i en particular amb el deure de neutralitat, la utilització, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l'exterior d'edificis encara que es presentin amb les altres". El TSJ de les Canàries havia donat la raó a l'Ajuntament de Tenerife, però els senyors del Suprem no van poder deixar passar... una bandera canària! a veure si aquests no volen armar un sidral també! No ho podien permetre i menys havent ratificat tot el tema de la neutralitat que la Junta Electoral Central va deixar anar sobre els llaços.

Si la papallona no en tenia prou amb aquest efecte col·lateral, resulta que ara tothom s'ha aventurat a explicar que no es pot col·locar la bandera de l'arc de Sant Martí "per ordre del Suprem", però és obvi que una sola sentència només ordena coses als afectats pel plet concret, en aquest cas als tinerfenys. I també que calen dues sentències en el mateix sentit per considerar que hi ha jurisprudència i, el més important, que la jurisprudència no és font de dret a Espanya.

Això ho sé jo i els assessors legals de tots els municipis i autonomies d'Espanya. Per què, llavors, no han hissat les irisades i han deixat que els Litigants Rosegaaltars els portin als tribunals, per veure si el TS manté la seva opinió? Jo us ho explico: no ho han fet per l'"efecte Torra", és a dir, no sigui que algú ens intenti clavar una desobediència i ens faci fora del càrrec.

Així doncs, malgrat els discursos resignats dels polítics de gran part del país, l'ensenya es podia haver enarborat perfectament, tal com va fer la Generalitat o la mateixa alcaldessa de Barcelona. No es tracta només que a Catalunya s'hagi vist així o que jo ho digui, és que comparteix la nostra opinió el jutge ultra Yusti. Sí, sí, el que va manar paralitzar el trasllat de Franco. Així ho acaba d'escriure en una interlocutòria. Els Advocats Cristians pretenien obligar l'Ajuntament d'Alcalá a treure la bandera irisada, en forma de faldó, i Yusti els ha dit que de cap manera: "És destacable el valor que per a l'actual Constitució té la llibertat de l'individu i dels grups en què s'integra, i per tant, tota restricció a aquesta llibertat, especialment a la llibertat d'expressió, sigui quin sigui el mitjà pel qual s'exercita, ha de ser clarament contrària a la llei, la qual cosa no és el cas, perquè una pancarta, domàs o cartell no és una bandera". Hem de deduir que un llaç tampoc i que, com el mateix jutge diu, al nostre país existeix "una tradició ancestral" de penjar una mica de tot dels balcons, des de rebosters a pancartes.

No us preocupeu, continuaran sentint en tots els mitjans de comunicació que les banderes de l'Orgull LGTBI no s'han penjat perquè el Suprem ho prohibeix, però ja queda clar que ha estat per una pilota immensa formada en aquells temps en què tants aplaudien qualsevol cosa que anés contra els independentistes, peti qui peti, i ara veuen com l'escopinada els cau en tota la cara.

Niemöller en estat pur i una excusa perfecta per als fatxes que mai no han tolerat la igualtat dels que s'estimen.