"Quan la gent s'acostuma a la irracionalitat, no pot espantar-se de la injustícia"

G.K. Chesterton

 

S'ha vist alguna vegada un secretari general d'un partit polític a l'estrada acusant amb toga altres polítics? A mi no em ve al cap. Sí acusacions populars exercides per partits, de facto el PP és expert a personar-se per obtenir informació i obstruir l'avenç dels casos, però eren advocats contractats o afins els que se n'ocupaven, no els mateixos càrrecs del partit. Quan a començaments de febrer s'iniciï el judici de l'1-O, Javier Ortega Smith, meitat lletrat i meitat soldat, estarà assegut a l'estrada actuant com a part d'un judici de fort component polític en el qual s'acusa polítics. El secretari general de Vox interrogarà, protestarà, proposarà com a acusació mentre discorre un convuls període preelectoral i fins i tot electoral en què la seva formació ultradretana aspira a créixer substancialment fins a convertir-se en força decisiva de govern en municipis i autonomies. Ha tingut algun partit, algun rostre visible d'un partit, una visibilitat així o un poder semblant en algun altre comici? La resposta és, sens dubte, no. Les coses han canviat molt en les últimes setmanes. Malament rai que una formació d'ultradreta, ultracatòlica i xenòfoba estigués com a acusació en un procés del qual depèn en part l'estabilitat política del país, però pitjor és que això succeeixi després dels resultats de les eleccions andaluses i l'ominós pacte assolit després d'elles per la dreta.

No serà l'únic problema. Aquesta inaudita circumstància es donarà en el temps dels haters i de les fake news i tampoc no existeixen precedents. La formació d'Ortega Smith ha fet fins ara un ús expert i conscient de les xarxes socials, dels atacs dirigits i de les borses de haters preparades per influir i manipular a les seus socials. Avalats pels ensenyaments de Steve Bannon, el cap de campanya de Trump, que vol ajudar els partits de la far right. Aquest ha creat un think thank a Brussel·les que es denomina The Movement. Una pica al cor de l'edifici europeu que planegen demolir. La baralla mediàtica entre mass media convencionals que es va viure en el 11-M resultarà un joc d'aficionats al costat del que s'acosta.

No m'erraré si els dic que és altament improbable que el tribunal enjudiciador, els fiscals i molts dels lletrats s'hagin parat a pensar en això. Uns quants sí que ho han fet, segur, i entre ells es troba l'acusació popular. No fa falta ser un oracle per adonar-se'n. Algú creu que en el moment del segle en què s'alteren eleccions o s'influeix amb pura mineria de dades en els resultats d'un referèndum, un judici d'aquestes característiques pot quedar-se al marge? No. No succeirà i això suposarà una dificultat afegida per a uns i per a d'altres. No només perjudicarà i posarà en un compromís el president del tribunal, per qui aquest serà el seu primer macrojudici i un dels seus pocs judicis, i que a més no és un expert en comunicació de xarxes ni en els efectes adversos d'aquestes, sinó també a les diverses parts, fins i tot a aquelles que sí que prevegin aquest nou escenari.

S'ha vist alguna vegada un secretari general d'un partit polític a l'estrada acusant amb toga altres polítics?

Com s'impedirà que s'extreguin frases del líder de Vox, per exemple, obviant el context o es facin muntatges o, en definitiva, que es construeixin fake news i es difonguin de forma piramidal com s'ha fet amb altres mentides per manipular les emocions? O de les respostes dels testimonis. Té alguna capacitat legal el tribunal per evitar això? Doncs no. Les normes per a l'emissió en directe de judicis que s'utilitzen en el CGPJ, i que vigeixen des que la doctrina constitucional recollida en les sentències 56 i 57/2004 i 159/2005 es plasmessin en un Protocol de Comunicació i al Reglament d'Aspectes Accessoris de les Actuacions Judicials, sempre han intentat evitar els problemes que per als drets fonamentals i les garanties processals es podrien derivar de la difusió de la imatge. Per aquesta raó, el senyal de televisió l'obtindrà un sol operador, que seguirà les instruccions dictades pel tribunal en una interlocutòria, i que la cedirà gratuïtament a tots els altres mitjans. D'aquesta manera s'intenta evitar que es facin plans sensacionalistes o es recullin les parts que està vedat donar. Això evitarà els problemes de l'era de les fake news virals o dels memes? Què passarà quan es produeixin conflictes extra vista a les xarxes socials entre parts i aquestes els traslladin a les sessions? Creuen que Twitter i Facebook i les seves batalles no seran presents en la solemne i caduca sala de vistes del Tribunal Suprem? Maldito Bulo haurà de crear un compte denominat Maldito Juicio per desmentir les manipulacions que els que hi basen la seva comunicació facin?

Tot aquest camp és una selva per explorar. Més enllà dels problemes propis i legals del procediment, que jo he denunciat en múltiples ocasions, hi ha tota una realitat comunicacional i política que es desplegarà i que no és del XIX, ni tan sols del XX, sinó de l'explosió del XXI que encara no sabem explicar, ni sens dubte, controlar. A partir d'aquestes sessions hi haurà molt a analitzar sobre la possibilitat real d'un tribunal de tenir control sobre les derivades del seu procediment, sobre els drets dels jutjables o sobre la utilització espúria que forces amb clar interès electoral, com l'acusació d'ultradreta, puguin fer del contingut de les sessions. També de com incideixi això en l'opinió pública nacional o internacional i de com contrasti aquesta amb la decisió de la sentència.

Allò de l'11-M es quedarà en un joc de nens i tot el que succeeixi en aquest camp tindrà també el seu pes de cara a mostrar a Europa quina ha estat la protecció dels principis democràtics i dels drets fonamentals que ha tingut lloc. Els esclats de les xarxes són fora del procediment però esclataran les seves bombes de merda i fang en plena sala de vistes.

Polítics acusant polítics en una sala de vistes sota la mirada atenta d'un president que aspira també a ser la màxima figura del Tercer Poder. Al món de la màquina del fang. Un judici en temps de l'odi. El que mai no hem experimentat.