"¡Oh, Jano cuya espalda la cigüeña nunca picó!”
Quevedo

És gravíssim vulnerar els drets fonamentals, però no ho és tant que t'aixequin la camisa. Llegeixo que un tal Marc es feia passar per activista de l'esquerra indepe i, pel que sembla, ho feia bé, perquè la història va resistir dos anys. En realitat era policia i operava amb una identitat falsa. Es va donar d'alta en diversos col·lectius i participava activament en les seves protestes i activitats. Va aconseguir que confiessin en ell, cosa normal en un infiltrat. Es tracta d'una tàctica d'obtenció d'informació secular, com la del confident o xivato que treu informació fora del grup, tant que les organitzacions importants ho tenen previst des del primer moment. Repassin en qualsevol bibliografia les precaucions que prenien les cèl·lules comunistes o anarquistes per impedir que se'ls colés algú. Hi ha llibres sencers sobre la psicosi que s'apropia dels grups quan creuen que tenen un infiltrat dins. L'FBI ha tingut un dels seus agents un quart de segle infiltrat dins del KKK i del moviment supremacista blanc. Fixeu-vos com està el panorama que em diuen que un mitjà de comunicació de dreta condensada de Madrid va acomiadar aparentment amb altaveus i de males maneres un redactor per poder infiltrar-lo en un altre del seu mateix espectre.

En el cas del tal Marc van cometre un error, això sí, perquè pel que sembla les alarmes van saltar quan en una acció en què va intervenir la policia no se'l va sancionar amb la llei mordassa, mentre que als seus companys de protesta sí. El cert és que em consta que en altres temps hi ha hagut casos d'agents infiltrats que han estat condemnats a penes de presó juntament amb els grups en els quals estaven incrustats i que han arribat a ingressar a la presó. Com s'ho feien per treure'ls és una altra història que algun dia els explicaré. No veig el tema per posar el crit al cel, sobretot perquè aquesta possibilitat sí que hauria d'estar prevista per qualsevol organització i perquè no vulnera drets fonamentals i està recollida en la llei processal; mentre que l'assalt amb una arma com Pegasus, indiscriminat i brutal, no admet cap defensa perquè és silenciós, llunyà, covard i sense risc per a qui el duu a terme.

Esgargamellar-se per qualsevol cosa fa que les protestes passin a ser part del decorat. No té sentit muntar un ciri per l'infiltrat, perquè això fa perdre la perspectiva sobre la violació de drets fonamentals duta a terme amb permís judicial mitjançant justificacions invàlides o espúries i també sense aquest. Voler informació és lògic, fins i tot jo que soc periodista la vull; la manera d'obtenir-la és la que pot estar viciada. Si et colen un infiltrat, la veritat, part de la responsabilitat la tens tu també per picar i no estar més viu per detectar-ho. És tan vell com el món. Així que, malgrat tota la bateria de preguntes i escarafalls parlamentaris, em perdonaran que jo no em desviï de la veritable causa de preocupació i d'escàndol que és l'espionatge a polítics, advocats i càrrecs electes mitjançant una tecnologia que viola totalment la intimitat dels afectats. El que haurien d'haver fet si volien saber quines eren les accions previstes o les protestes per la sentència o si es veurien afectades infraestructures molt sensibles era, precisament, haver fet servir els sistemes tradicionals d'obtenció d'informació. Per resumir-ho: quan un vol fer un bloqueig de protesta, és lògic que l'autoritat intenti que sigui mínim o que no pertorbi la vida ciutadana, el que no és admissible és que es pretengui fer violant els drets fonamentals del vicepresident de la Generalitat.

Així que millor uns quants Janus de doble cara que un Pegasus infectant desenes de mòbils.

Pegasus no és només un problema judicial, sinó un problema internacional i diplomàtic i de decència de les democràcies occidentals

El cert és que la violació de drets es va produir i que, pel que anem sabent, les possibilitats que hi hagi algun càstig o que arribem a saber la veritat són molt minses, per no dir inexistents. La teranyina judicial ja s'ha teixit, amb una manca de sintonia absoluta, de manera que a partir d'ara veurem com algunes coses avancen una mica, d'altres gens i algunes s'aturen per sempre. És pràcticament impossible que aconseguim saber res a través de l'estructura judicial, i molt menys de l'espanyola. El jutge Calama, de l'Audiència Nacional, va aixecar ahir el secret de sumari i se'n vol anar a Israel a veure si pesca alguna cosa més que el seu col·lega de l'instrucció 32 de Barcelona, a qui no li han fet gens de cas a les comissions rogatòries. No pensin que Calama aconseguirà gaire cosa més ni tampoc que sigui ell qui ens reveli qui va espiar els membres del govern espanyol. És més, espero que el govern espanyol ja ho sàpiga i que sàpiga també què hi ha darrere de la infestació dels mòbils de catalans, la que no va ser feta pel CNI, perquè, si no, haurem de convenir que tenim un servei secret que és una veritable porqueria. Tampoc no ha deixat que la Generalitat es personi com a acusació popular. És cert que la jurisprudència ha anat delimitant i escurçant les possibilitats que els organismes públics es personin amb aquesta condició en les causes judicials. Un cas més en què el Tribunal Suprem ha legislat sense estar-hi cridat i que va ser provocat pel gran abús de corporacions locals per personar-se en procediments que afectaven els adversaris polítics. El cert és que els partits polítics continuen podent constituir-se en acusació popular, així que potser en lloc del Govern hauria de ser ERC qui intenti ser acceptada com a part a l'Audiència Nacional.

D'Israel no en sortirà res i d'NSO allà, tampoc. El govern israelià ha estat fent servir l'autorització de venda d'aquesta ciberarma per negociar qüestions diplomàtiques amb altres països. Segons The New York Times, Mèxic i Panamà van canviar la seva decisió a l'ONU respecte a Israel just després d'accedir al programari i també va intervenir en la negociació dels anomenats Acords d'Abraham, pels quals es van normalitzar les relacions amb els Emirats, Bahrain i el Marroc el 2020, tots ells països que també van accedir a Pegasus. Fins i tot en l'acostament encara tímid a l'Aràbia Saudita ha tingut alguna cosa a veure el programa espia que va ser retirat als àrabs després de ser utilitzat per a l'assassinat del periodista Khashoggi, però que, segons diverses fonts, els el van tornar després d'una trucada de Bin Salman a Netanyahu.

Pegasus no és només un problema judicial, sinó un problema internacional i diplomàtic i de decència de les democràcies occidentals. Em fa vergonya aliena que Sánchez i el seu govern hagin decidit que d'això en sortiran per esgotament. Potser les vies que intenten portar la investigació a òrgans de la Unió Europea tenen alguna possibilitat més. Toparan amb els secrets dels diversos països i toparan amb la diplomàcia. Un jutge solitari, com el de Barcelona, ni tan sols un de l'Audiència Nacional, no aconseguirà doblegar aquesta realitat. Ja ho veurem. De la jutgessa de Madrid, la que va rebre la querella presentada per Boye, ni els en parlo, perquè ha decidit prendre-s'ho amb tota la calma. L'exnòvia de Carlos Herrera, l'ex directora general de Rajoy, encara no ha badat boca d'ençà que li va arribar l'assumpte.

Per això és tan important centrar-se en aquesta qüestió. Perquè no ens colin un policia disfressat, n'hi ha prou amb prendre precaucions i una mica de paranoia; perquè no violin tota la nostra intimitat amb un programa espia, no podem fer res. En part, la qüestió passa per no deixar que ens facin la trampa. Seria una fita que els jutges arribessin al fons d'aquest assumpte. Israel és la clau i no veig que Espanya tingui gaires ganes de parlar-hi seriosament o, si ho fa, d'explicar-nos-ho.