"La llei no és més que una tapadora per a les institucions cruels que creen en nom seu."
Jakob Wassermann
Hi ha dos errors mítics dels quals difícilment es desempallegarà Sánchez. Coses del relat, no et desfàs de les seves troballes ni amb aigua bullent. Una, clarament, va ser la d'"Hem vençut el virus, hem doblegat la corba" i l'altra, sens dubte: "De qui depèn la Fiscalia? Doncs això". Mare meva, quina pífia! No existirà cap frase que li puguin retreure més, a ell i al seu entorn. El president del govern espanyol ha hagut d'aprendre després com de complexes són en realitat les coses.
Hi ha molta gent tan ingènua com Sánchez. Aquests dies a Catalunya he sentit veus que han posat en un mateix sac un munt de coses que han fet fiscals molt diversos i tot per dir-nos que tot plegat és una conjura que demostra com la Fiscalia del malvat govern socialista es dedica a fer la guitza als catalans tant com pot. Si tot fos tan senzill, jo m'hauria de jubilar. Per a què passar-se anys intentant desentranyar els complexos corrents de poder que circulen per tots els estrats institucionals per poder explicar-los si tot es resumeix en aquest absurd simplisme?
Tot és molt més subtil i complicat. Crec que fins i tot Sánchez se n'està adonant, de vegades a cops. S'ha de ser molt simple per atribuir tot el que no ens agrada a Dolores Delgado i a més a les instruccions del govern espanyol! Seriosament, cal filar més prim si es vol saber de veritat d'on venen les coses i a què responen.
La situació dins de la Fiscalia és lluny de ser la d'un balneari. No ho és dins de cap organisme en què es treballi amb el poder
La querella per desobediència interposada per la Fiscalia contra Roger Torrent, i els membres de la Mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, no es pot analitzar com una decisió política, perquè no és una decisió, sinó un imperatiu. Sento haver de dir a Budó que no es tracta d'"un avís a navegants", que l'avís ja el va donar, amb noms i cognoms i de forma individual el Tribunal Constitucional a cada un i que va ser el Tribunal Constitucional el que va ordenar deduir testimoni. Deduir testimoni és obrir una investigació. La Fiscalia no podia fer cap altra cosa. Tenia l'obligació de complir el que el Constitucional havia ordenat i sota cap concepte no pot considerar-se que aquesta sigui una acció política instrumentada ni des del govern espanyol ni des de la Fiscalia General. Poden dir el que vulguin, esclar, però no és veritat.
Una altra qüestió és debatre si la reforma que va convertir un òrgan constitucional com el TC en un òrgan que podia "executar" les seves decisions —una cosa que és pròpia de la jurisdicció ordinària, el paper del qual és jutjar i executar el jutjat— va ser apropiada o si, en canvi, amb aquest canvi el 2015 el que va fer Rajoy va ser amagar-se rere les togues del TC i, de passada, donar-los aquesta pàtina d'última instància jurisdiccional que tants dels seus membres procedents de la judicatura enyoraven. És lícit i apropiat qüestionar-se si és possible en democràcia prohibir a un Parlament debatre sobre la qüestió que sigui. Aquesta és una polèmica que és lícit suscitar, perquè és pertinent, greu i de fons i el seu recorregut ens pot portar de nou a Europa. Per contra, pretendre que tot això és una maniobra de la malvada bruixa Delgado és d'una banalitat sorprenent.
També a Delgado, com a executora mítica dels plans del govern espanyol, he sentit aquests dies que se li atribueix l'ordre per recórrer el tercer grau dels presos i fins i tot, segons llegeixo per aquí, la de demanar per a Hasél cinc anys de presó per algun dels seus embolics. Només posant-nos al nivell de Sánchez en aquella infausta entrevista —"De qui depèn la Fiscalia? Doncs això"— podem acceptar aquest discurs. És molt més complex. Dins de la Fiscalia hi ha fiscals de tendències molt diverses, però amb predomini dels conservadors i els molt conservadors. Tots ells, disculpeu la ironia, adoren la fiscal Delgado i per això li consulten cada pas que fan o executen les seves ordres fins i tot sense parlar amb ella, per pura telepatia. No siguem ingenus. Des de l'arribada de Dolores Delgado a la Fiscalia General tot just ha fet un grapat de nomenaments per a les direccions autonòmiques o especials i això significa que la major part dels fiscals en cap no tenen per què tenir-la com a santa de la seva devoció.
Són molts els enemics interns que té la fiscal general i força d'ells estan distribuïts per diferents àrees de responsabilitat. Ella no farà un moviment en fals per donar instruccions o ficar cullerada on no pugui o no toqui i ells no faran el gest de preguntar-li sobre el que no volen que els respongui
La segona qüestió que cal calibrar és que a la Fiscalia la informació flueix de a baix cap a a dalt i no a la inversa, és a dir, que són els fiscals encarregats de cada assumpte als territoris els que els comuniquen als seus superiors i així, si ho consideren oportú, fins a arribar la cúspide. La major part de les qüestions no arriben al palauet del carrer Fortuny. Aquest és, evidentment, el cas de la petició de pena per a Hasél a Lleida, d'això Delgado se n'assabentarà per les notícies, si té temps a llegir-les.
Tampoc els fiscals del TSJC no deuen haver fet cap consulta, ni tenen l'obligació, per recórrer un tercer grau que estan recorrent des del primer moment, amb el beneplàcit del Suprem, i que continuaran recorrent fins que hi torni. Cap sorpresa ni cap conspiració especial. Precisament, en les qüestions del procés, la fiscal general de l'Estat ja va deixar clar que s'abstindria, així com de qualsevol altra que tingués relació amb el seu anterior càrrec dins del govern espanyol. Si se'n descuidés, no es preocupin, que ja té com un gos de presa la conservadora Associació de Fiscals, que no perd oportunitat de mirar a veure si comet una relliscada per retreure-li o perquè li costi el lloc.
La situació dins de la Fiscalia dista de ser la d'un balneari. No ho és dins de cap organisme en què es treballi amb el poder. Són molts els enemics interns que té la fiscal general i força d'ells estan distribuïts per diferents àrees de responsabilitat. Ella no farà un moviment en fals per donar instruccions o ficar cullerada on no pugui o no toqui i ells no faran el gest de preguntar-li sobre el que no volen que els respongui. No es deixin enganyar pels qui la presenten com un ser mític, únic, unívoc, sempre malvat i amb un poder incontestat. Per això crec que encara segueixo sent útil per posar llum a tots els llocs foscos i els tripijocs, tant per poder posar el crit al cel quan es produeixin fets que ho mereixin com per reconèixer quan no cal.
Tanmateix, hi ha altres coses que convé no perdre de vista. Posats a enredar els dic: no s'oblidin de Marchena. No hi ha qui s'empassi que s'ha guardat les ambicions a la butxaca i que ara mira tot això de la renovació del Consell de lluny. Massa poc es parla d'ell perquè no es pugui pensar que alguna cosa té entre mans. Atents.