Val més que tiri endavant

"Com que els polítics han perdut el prestigi, els jutges no han dubtat a mostrar-se disposats a cobrir aquest paper"

J. Sumption

Sento brogir els cotxes de mig Espanya que somia amb el mar.

Val més que tiri endavant. Val més que es prorrogui l'alarma.

Perquè deixar sortir a estirar les cames ja es converteix en botellots, barbacoes i en 36.762 multes i 235 detinguts. I la bestiola segueix allà, només espera que ens ajuntem, que ens moguem, que ens pugui fer servir d'orgiàstica plataforma.

Val més que tiri endavant, perquè si no, no hi haurà manera de limitar els nostres moviments. No hi haurà cap poder autonòmic que ho aconsegueixi. Ni Ayuso ni Torra no ens podran impedir sortir, ni Ximo Puig entrar. La bestiola, la bestiola saltant d'alegria.

Deien alguns il·lusos que de la immensa crisi, de la ruptura abrupta de la normalitat, en sortiríem diferents, reformats, fins i tot una mica millors. Jo no tenia cap esperança en això, i els polítics ens estan demostrant que, per a ells, no era possible cap redempció i, per tant, tampoc per a nosaltres, que estem a mercè dels seus designis, i més freqüentment dels seus despropòsits.

No hauria de ser difícil adonar-se que això es tracta de no oferir al virus les circumstàncies adequades perquè s'expandeixi i que són, resumidament, el nostre estil occidental de vida. Així que no podem esperar tornar immediatament al mateix si no volem que el malson es reiniciï. Hi ha encara 180 morts al dia, però a molts només els interessa saber si podran posar els peus a l'aigua aviat. Societat infantilitzada d'egos insostenibles. La bestiola segueix fora. I jo què? Escolti, la meva terrassa, el meu hotel, el meu lloguer de batiscafs, el meu tren de la bruixa.

L'estat d'alarma com a medicina no ha anat malament. Hem doblegat la corba i hem deixat 26.000 persones pel camí, però hem millorat. Al prospecte i instruccions d'ús, Llei 4/1981, ja s'indica clarament: "El govern podrà decretar l'estat d'alarma en crisis sanitàries tals com epidèmies". Senyoria, no he d'afegir res més, que ja conec els perills de no utilitzar per a les coses els instruments previstos i utilitzar-ne altres que m'invento perquè em convenen.

Val més que tiri endavant, perquè si no, dilluns que ve cadascun de nosaltres podrà anar, venir i campar al seu aire, on li vingui de gust, que és un sa costum en països lliures, però un mal consell amb el virus lliure. Ara que la mort colla menys, sembla que alguns prefereixen prioritzar els seus interessos partidaris que el bé comú. Els dels invents jurídics, que gairebé sempre són els mateixos. No els agrada l'estat d'alarma, diuen, però el que no els agrada és Sánchez, i volen enderrocar-lo, o el comportament de Sánchez, i volen rendibilitzar-ho davant dels seus electors. I jo què?, diuen. Però es passen pel folre el nosaltres, els ciutadans, el risc social, la possibilitat de tornar a la normalitat sense recaigudes.

Un cop desaparegut l'estat d'alarma, els qui gestionaran la desescalada no seran ni el lehendakari ni el president ni Feijóo. Saben qui ho gestionarà? Els jutges

Vaig primer amb el PP, que de Vox és que ja no vull ni parlar-ne. No li agrada la medicina recomanada i ens en proposa d'altres que no permeten regular els moviments de la població. Gran idea. Són lleis ordinàries que no poden afectar aquest dret fonamental. Igualada, em diran. Mira, perquè allò d'Igualada va passar de gairell perquè érem enmig del caos, però no es va ajustar als paràmetres legals i ningú no ho va impugnar a la Generalitat perquè estàvem cagats. Cert que la llei de Sanitat parla de confinar "malalts i els seus contactes", però aquí hi ha molt malalt que sembla sa i molt vector que no tindrà símptomes i això no està previst.

Deixar caure de cop l'estat d'alarma només ens portarà al caos. Els ERTO per força major estan, de fet, vinculats a l'estat d'alarma, que és a partir del qual s'han dictat normes que impedeixen dur a terme l'activitat. És possible que se'n poguessin deslligar, però és una qüestió jurídicament complexa, que portarà a plets, i que tampoc no es fa en un tres i no res.

L'autogovern i les competències. Aquesta sembla que és l'altra queixa sobre el seu manteniment. El cert és que, un cop desaparegut l'estat d'alarma, els qui gestionaran la desescalada no seran ni el lehendakari ni el president Torra ni Feijóo. No. Saben qui ho gestionarà? Els jutges. Desaparegut l'estat d'alarma —en el qual ja ha dit la sala III que només és competència del Constitucional veure si s'han vulnerat drets—, totes les mesures adoptades per les comunitats podran ser recorregudes pels ciutadans en la jurisdicció contenciosa administrativa, fins i tot mitjançant el procediment d'urgència de protecció de drets. Saben què passaria, oi? Ho haurien de saber, perquè ja ho han vist. Tindríem els jutges que veuen això i els que veuen que això altre i els recursos al TSJC, i les diferències entre els tribunals superiors dels diferents territoris en la resolució, i els recursos al Suprem. Vostès que ho han viscut, creuen que es pot gestionar així una desescalada i que el virus esperarà que les togues ens donin el seu veredicte? Estem segurs que serà més pràctic que els jutges decideixin sobre com fer les coses que els nostres representants? Jo, no.

Val més, doncs, que tiri endavant la pròrroga.

Val més que hi hagi responsabilitat.

Em sembla que n'hi ha quan, per exemple, sento la Generalitat dir que pensa mantenir Barcelona en fase 0 més temps del que es diu, però no m'ho sembla quan sento ERC que s'alinea amb les forces del desordre per dur-nos a no se sap on. Em diuen que ha estat una decisió no parlada amb els seus socis del govern català i que no era el que s'havia parlat entre ells. La veritat és que no ho sé. Però d'anada o de tornada, els traginers fan trobada. El virus segueix allà fora.

Sánchez, que parli i que escolti. Les mesures que es consensuïn al màxim i les competències que es mantinguin tant com es pugui. No és veritat que no es pugui alterar la proposta de pròrroga prevista pel govern espanyol al Congrés. Tots els grups ho saben perquè tots han presentat esmenes en un moment o altre. Tots? Per Tutatis que no. El Partit Popular és l'únic partit que no ha portat una sola esmena o proposta alternativa a debatre en els plens de pròrroga, però ara diu que té un pla B.

Reflexionin, perquè ens va molt en això.

Diguin a Sánchez que estan d'ell fins al capdamunt. Donin-li un termini, proposin i condicionin el seu suport a millores, però no ens aboquin al caos.

Val més que tiri endavant, perquè si no, ens desescalaran els jutges. A la seva manera, ja saben.